El Govern central enfronta guàrdies civils i policies pel repartiment desigual de l'equiparació salarial

 

Un centenar de guàrdies civils s'ha concentrat aquest dimecres davant de la Direcció de l'Institut Armat a Madrid secundant la convocatòria de les associacions professionals per demanar la dimissió del director general, Félix Azón, per modificar de forma "unilateral" el percentatge del repartiment de l'acord d'equiparació salarial de 2019.

A la protesta, AUGC, AEGC, ASOS-GC, UO, UnionGC i APC han demanat la dimissió del director general per entendre que s'ha plegat als interessos de la Policia Nacional. APROGC també ha demanat la dimissió després que s'establís en 2018 un repartiment de 59% enfront de 41% a favor de l'Institut Armat, una xifra que s'ha variat ara al voltant d'un 1%.

El portaveu de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), Juan Fernández, ha assegurat que s'ha produït "a última hora una retallada salarial de 4,3 milions d'euros", que aniran finalment destinats als policies nacionals, "sense donar la menor explicació" al cos afectat.

"Ens deuen una explicació de per què el 2019 es va a rebre una quantitat menor de la pactada", ha considerat Fernández, al mateix temps que ha ressaltat que es tracta d'una decisió "presa de manera unilateral" per part d'Interior, ja que la Guàrdia Civil no té una representació sindical que pugui "lluitar pels seus drets".

Per això, Fernández ha anunciat que davant el "silenci" d'Interior es crearà un "calendari de mobilitzacions" que aniran de "menor a major grau" de queixa --i que donaran a conèixer la setmana que ve--. Reclamen a Marlaska i Azón "un diàleg efectiu" respecte a l'equiparació salarial.

RESPONSABILITATS A MARLASKA

L'acord d'equiparació es va signar sent ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido i va ser respectat en els seus termes per Grande-Marlaska. En total, fixa una pujada de 807 milions en tres anys, des 2018 a 2020. En no haver pressupostos generals, aquest any es durà a terme la pujada de 250 milions a partir de la nòmina del mes d'abril, aplicant per a això el Reial decret llei per a la funció pública aprovat al gener.

A més de considerar com a responsable directe a Azón, per al qual demanen la seva dimissió, les associacions estan d'acord que l'últim responsable de la cadena de comandament és el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, pel que consideren que també és "qüestionable" la seva feina.

"Marlaska té un grau de responsabilitat, per què no es va a qüestionar que també dimiteixi?", ha plantejat el portaveu de UnionGC, Ramón Rodríguez, que defensa que el ministre ha de "ser coherent" amb les seves decisions i veure que "ha menyspreat al seu col·lectiu".

Segons ha confessat Rodríguez, les associacions consideren que l'únic argument és "una maniobra electoral" i "un favor que se li fa als sindicats". La Policia Nacional té previst celebrar les eleccions sindicals aquest any.

CRÍTICA DEL SINDICAT POLICIAL DE COMANDAMENTS

Des de la Policia Nacional, els sindicats representatius SUP, CEP i UFP es van congratular que es vagi a procedir a la pujada de 2019 de 177,5 euros bruts de mitjana després que es "aconseguís incrementar un 1,73%, la quantitat corresponent per a aquest Cos (4.320.000)".

Aquests tres sindicats sí donen suport que, com ha fixat la Secretaria d'Estat de Seguretat, el repartiment de 2019 "no es faci amb un criteri estrictament lineal", aplicant "factors de correcció" per tenir en compte les diferents escales. El SPP, sindicat amb representació en l'escala de comandament, s'ha desmarcat d'aquest canvi respecte a 2018.

Aquest últim sindicat demana que es trasllade de manera urgent dels treballs de l'auditoria externa que havia de aclarir les quantitats que han de percebre policies i guàrdies civils per igualar els seus sous amb els Mossos d'Esquadra.

El SPP es queixa del "xantatge" que va viure a la reunió del 27 de febrer amb el director general, Francisco Pardo, en "posar-los en la tessitura d'haver de triar entre acceptar un repartiment injust amb els comandaments policials o no signar una acta per que es produeixi el cobrament de les quantitats d'aquest any, el que sens dubte hagués suposat el final de l'acord d'equiparació".

El sindicat ASP, també amb representació al Consell de la Policia, ha considerat que qualsevol acord "és nul de ple dret" si no porta la seva signatura. Per aquest motiu, ha anunciat que denunciarà el director general i a la sotsdirectora de Recursos Humans per un delicte de prevaricació administrativa derivat del que anomenen "falsa equiparació salarial".

L'acord d'equiparació policial ha estat fortament criticat per la plataforma Jusapol a l'entendre que no és "real" en la seva homologació amb altres policies autonòmiques i locals. Aquesta plataforma va presentar una iniciativa legislativa al Congrés i també ha impulsat un sindicat a la Policia i una associació en la Guàrdia Civil.