El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya: els Mossos es "van resistir" a complir ordres

 

El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya durant el referèndum l'1 d'octubre de 2017, tinent general Ángel Gozalo, ha ressaltat aquest dijous que l'"ombra de dubte" sobre la possibilitat que els Mossos d'Esquadra fossin a complir l'ordre judicial d'impedir la votació va començar ja a mitjans de setembre, quan la Policia Nacional i l'Institut Armat van participar en altres operacions relacionades amb la prohibició.

Durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem, Gozalo ha citat dos exemples: el registre en Unipost el 19 de setembre, quan els Mossos van trigar 40 minuts a respondre a la petició d'ajuda i encara més en aportar efectius, i el setge a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, quan no van intervenir per acordonar la zona.

Va ser després d'aquests dos incidents quan, segons el tinent general, es van adonar que alguna cosa estava "fallant". "Tot sumava", ha remarcat després de relatar els esdeveniments que els van portar a dubtar del compromís dels Mossos per impedir la celebració del referèndum.

Segons la seva versió, aquesta actitud de la policia autonòmica es va veure després l'1 d'octubre, quan els agents van mostrar una "actitud de passivitat" i fins i tot en alguns casos puntuals van oferir "alguna resistència", la qual cosa va ser incorporat als atestats de Policia Nacional i Guàrdia Civil.

A més, ha assegurat que els policies i guàrdies civils es van adonar que en els voltants dels locals de votació hi va haver vehicles dels Mossos "prenent referències de sortides" per informar dels "moviments" de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Ja des de les primeres hores de l'1 d'octubre es va poder observar, segons aquest testimoni, que hi havia moltes persones en els punts de votació i en alguns no es comptava tan sols amb presència dels Mossos. "En altres sí que hi havia presència, encara que amb una equipació no adequada, sota el meu punt de vista, pel compliment de la missió", ha explicat.

TALLERS AMB LLENGUATGE "PREBÈL·LIC" DELS CDR

Durant l'interrogatori realitzat pel fiscal Fidel Cadena, el tinent general Gozalo s'ha referit també als Comitès de Defensa de la República (CDR), que segons la informació de què disposa realitzaven en els dies previs a l'1-O "tallers d'orientació teoricopràctica "dirigits a defensar les urnes en què es feia servir un llenguatge "prebèl·lic".

L'acusació popular que exerceix Vox ha preguntat si podia aclarir si aquest llenguatge va tenir el seu trasllat en la resistència que es va veure en els locals de votació, el que ha provocat la queixa d'un dels advocats de la defensa, Jordi Pina, ja que considerava que se li estava demanant una opinió. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha aclarit que el que se li demanava al tinent general és que concretés a què es referia amb aquest "vocable suggerent o plàstic".

En aquest sentit, Gozalo ha explicat que la seva intenció en parlar de llenguatge "prebèl·lic" és descriure que en aquests "tallers" dels CDR es parlava de fer una "defensa" dels col·legis com si hi hagués un atac als mateixos.

Pel que fa a l'actitud dels ciutadans durant el referèndum, Gozalo ha detallat que la Guàrdia Civil es va trobar en el matí de l'1 d'octubre a persones "en actitud de resistència que mutava en un grau major de virulència" cap als agents, amb "empentes, insults i llançament d'objectes".

En total, la Guàrdia Civil va realitzar un total de 71 intervencions, de les quals una vintena van ser per tema menor, "però a la resta la resposta" que es van veure "obligats a donar va ser més determinada". En total van patir lesions un total de 55 agents de l'Institut Armat, dels quals cinc van haver de ser baixa pel servei.

"HAVIA GANES A LA GUÀRDIA CIVIL"

Segons l'opinió de Gozalo, "hi havia ganes a la Guàrdia Civil" per estar duent a terme tasques de policia judicial. Davant l'interès mostrat pel fiscal respecte a aquest assumpte, el comandament ha assenyalat el cas d'un agent en particular que "va caure a terra i va rebre puntades de peu", així com el que ha passat a Ponts (Lleida), on se'ls van llançar pedres.

Però això sí, a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, el tinent general ha afirmat que, pel que ell sap, "no es va detectar a ningú que ordenés" els atacs als agents que intervenien a les escoles, a diferència del seu predecessor a la testifical, el cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-O, el comissari Sebastià Trapote, que ha assegurat que tot estava "perfectament organitzat", ja que els manifestants "sabien com havien de fer la resistència" , organitzant "cadenes humanes", bloquejant el pas dels agents o agredint i empenyent-los.

DISPOSITIU PER UNES ELECCIONS CONVENCIONALS

En el que sí han coincidit Trapote i Gozalo és en que el llavors cap dels Mossos d'Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, havia mostrat des del principi les seves reticències al nomenament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos com a coordinador del dispositiu policial per a l'1-O i que va lliurar al fiscal superior de Catalunya un pla d'actuació per a aquest dia més propi d'unes "eleccions convencionals" que d'una votació declarada il·legal.

Tots dos han declarat que el fiscal ho va fer saber a Trapero, però cap dels dos sap si aquest pla finalment va ser modificat. El que sí que han manifestat els dos és que a les reunions que va convocar Pérez dels Cobos, més centrades en el pla operatiu de cara a l'1-O, no va assistir el major dels Mossos i que en el seu lloc va enviar al seu llavors número dos , Ferran López, que no els va fer constar en cap moment reticències per part de la policia autonòmica per complir el mandat judicial d'impedir el referèndum.