Empleats d'Unipost expliquen les tretes de la Generalitat per difondre les 45.000 targetes censals de l'1-O

 

L'exdirector de Producció d'Unipost, Francisco Juan Fuentes, ha indicat aquest dilluns davant el tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya que a mitjans de setembre de 2017 retenir un enviament de "sis o set" palés de sobres de la Generalitat perquè amb el material no havia arribat cap albarà per poder facturar l'encàrrec, de manera que aquest no es va tramitar.

Es tracta de més de 45.000 targetes censals per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i que la Guàrdia Civil va confiscar al magatzem d'Unipost a Terrassa el 19 de setembre. No obstant això, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, Fuentes ha assegurat que en aquell moment no va saber què contenien els sobres, encara que sí sabia que el remitent era la Generalitat perquè en els sobres es veia "clarament" el logotip de la mateixa.

"En aquell moment no sabia quin producte hi havia. Només sabia que eren enviaments de la Generalitat. No vaig tenir clar si eren certificats o cartes ordinàries. La majoria no portaven justificant de lliurament", ha explicat en la seva compareixença com a testimoni, en què ha especificat que "dels quaranta i pico mil sobres, només uns dos mil portaven justificant de recepció".

VA TRUCAR UN TAL TONI

Fuentes ha assenyalat que uns dies abans que es lliuraran els palés, va rebre diverses trucades telefòniques d'una persona que es va fer cridar Toni i que deia anomenar de part de la Generalitat i que va ser qui va avisar del material que anava a arribar a Unipost. El testimoni no ha pogut identificar aquesta persona.

Davant l'estranyesa de la fiscal, que ha insistit diversos cops a preguntar per aquesta persona, el testimoni ha reiterat que el tal Toni no li va dir el seu llinatge i que llavors va suposar que "era la persona que feia la manipulació dels enviaments". "Però no va desconfiar?", Ha volgut saber Madrigal, al que Fuentes ha contestat que en aquest moment no es va preocupar perquè el que importava és que arribés l'albarà.

"Però per què va tractar amb aquesta persona per una comanda tan important?", Ha inquirit la representant del Ministeri Públic, després de la qual cosa l'excap d'Unipost s'ha limitat a reiterar que "en no haver nota de lliurament" va decidir parar l'enviament .

Una altra revelació que ha causat perplexitat la sala és la manera en què els palés de la Generalitat van arribar a Unipost. Segons ha explicat Fonts en resposta a preguntes de l'Advocacia de l'Estat, ell mateix va anar a un punt de trobada que no ha especificat e que no era prop de la seu de l'empresa --"als voltants d'un bar"-- i dues persones --home i dona-- van arribar en una furgoneta blanca i van dir que "eren de la Generalitat".

Van descarregar els sobres i aquests es van introduir en un altre vehicle d'Unipost, un procés que va caldre fer dues vegades per poder traslladar tot el material. El testimoni ha admès que aquest no era procediment habitual.

El testimoni ha relatat que els sobres no portaven cap tipus d'albarà i per això ell mateix va retenir el seu enviament. «Tot el nostre procés productiu requereix albarà d 'entrada". "Els transportistes no van portar albarà i com no sabíem a quin departament havíem de facturar, es van quedar bloquejats els enviaments. No hi havia document de lliurament, ni un trist paper de qui els portava i el primer és facturar al client", ha subratllat.

ELS SOBRES PONIEN "NERVIOSOS" ALS EMPLEATS

Els sobres van estar a la central d'Unipost, situada a l'Hospitalet, durant diversos dies --entre el 16 i el 18 de setembre-- i Fuentes ha explicat que va decidir traslladar-los al magatzem de Terrassa perquè allà hi havia més espai i perquè els treballadors de l'empresa estaven "nerviosos" en veure el tipus de enviament i que aquest portava el logotip de la Generalitat.

"Els enviaments estaven a la vista, en el passadís, per on el personal havia d'entrar. La gent estava nerviosa, havia comentaris a premsa, estàvem a concurs de creditors... Hi havia opinions en un sentit i en un altre també. A més, estaven prop de la màquina de cafè detectar qual hi havia algun comentari inapropiat. Per això vaig voler llevar d'enmig", ha afirmat.

L'endemà de traslladar els palés a Terrassa va tenir lloc el registre de la Guàrdia Civil en què van confiscar els sobres amb les targetes censals. Segons Fuentes, quan ell va saber de la presència del dispositiu policial es va traslladar fins al magatzem i allà li van comunicar que no tenien cap ordre judicial i que "no els calia cap perquè estaven investigant". "Em sembla recordar que em van dir que venien per ordre de Fiscalia", ha apuntat.

La fiscal també li ha preguntat per un correu electrònic en què es donava compte d'un pressupost per a l'enviament de més d'cinc milions de cartes i 56.000 targetes censals. El testimoni ha assegurat que no va obrir l'arxiu adjunt amb els càlculs del cost i que es va limitar a tornar a enviar l'e-mail, provocant un cop més l'estranyesa de Madrigal. "No tenia per què desconfiar dels meus companys", ha afirmat.

"CAP DIFERÈNCIA" AMB ALTRES ENCÀRRECS

Abans de Fuentes ha declarat l'excap de producció per a Catalunya i Balears Albert Planas, que ha assenyalat que no va tenir coneixement que les més de 40.000 targetes censals tenien relació amb el referèndum de l'1-O fins que el secretari judicial va obrir una d'elles en el jutjat davant d'ell. Tot i això, ha destacat que no havia notat "cap diferència" entre aquest encàrrec i d'altres que havien realitzat en el marc d'un conveni vigent durant dos anys amb quatre conselleries.

Com Fonts, Planes ha explicat que l'enviament estava "retingut" perquè en aquell moment no hi havia "ni albarà ni ordre" del client sobre com repartir; tot i que els sobres estaven preparats amb el seu indicatiu de la Generalitat i el destinatari. En aquest sentit, a la pregunta del fiscal Jaume Bru sobre si podria haver algun interès a "amagar" aquesta ordre de treball, el testimoni ha insistit que no sap si seria aquest el motiu.

Planas ha afegit que tampoc es pot fer la facturació del treball sense aquesta ordre, encara que després s'ha desvinculat de qualsevol actuació relacionada amb aquesta funció perquè "no ha estat la seva responsabilitat" ni depèn del seu departament.

Este dilluns també ha comparegut un altre subordinat de Fuentes, Antonio Manuel Santos Falcón, que era l'encarregat de dirigir el repartiment a Barcelona i Badalona. Aquest testimoni ha ofert escassos dades durant la seva breu interrogatori, si bé ha reconegut l'e-mail en el qual que comunicava a altres treballadors la importància de l'enviament de certificats de la Generalitat, a qui que calia intentar "donar-li sortida al matí següent".

"SORPRESA SORPRESA"

A preguntes Consuelo Madrigal, ha negat que li donessin raó d'aquesta preferència i ha assenyalat que en aquest moment desconeixia de quina enviament es tractava. "Ara ho sap?", Li ha inquirit la fiscal, al que el testimoni ha respost: "No hi ha cap espanyol que no ho sàpiga". En un altre moment de l'interrogatori, Santos ha respost de manera tallant també a la fiscal, a l'assegurar que no sol conèixer la matèria dels enviaments: "La majoria de les vegades era sorpresa sorpresa".

Finalment, també ha comparegut davant el tribunal el que va ser encarregat de projectes del Centre de Telecomunicació i Tecnologies de la Informació (CTTI) David Palanques, si bé aquest treballador, que ha acudit acompanyada pel seu advocat, s'ha negat a declarar, ja que es troba imputat en la causa en la qual el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona investiga l'organització de l'1-O.