A Torra se li acaba el temps: si no ordena retirar els llaços, s'enfronta a un delicte de desobediència

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, i altres alts càrrecs del Govern s'exposen a multes de 300 a 3.000 euros i fins i tot a una denúncia per desobediència a Fiscalia si no retiren els llaços grocs i estelades que la Junta Electoral Central (JEC ) ha ordenat treure d'edificis públics de la Generalitat.

Aquest dimecres a la tarda conclourà e l termini de 48 hores que la JEC va donar a Quim Torra perquè ordeni la retirada de totes les banderes estelades i llaços grocs d'aquestes dependències per tal de complir amb el deure de neutralitat política dels poders públics davant les eleccions generals del 28 d'abril.

Amb aquesta resolució, el màxim òrgan arbitral accepta una petició registrada per Cs, que es queixava de l'exhibició a Catalunya de símbols ideològics o partidistes en edificis i espais públics en període electoral, cosa prohibida per l'article 50 de la Llei orgànica del règim electoral General (Loreg).

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha titllat de "ridícula" la pretensió de la Junta Electoral Central i ja ha avisat que el Govern està treballant en una "resposta combativa".

LLARG CAMÍ DE DENÚNCIES I RECURSOS

Fonts de la Junta Electoral Central admeten que aquest procediment obrirà un llarg camí de denúncies, al·legacions i recursos que s'aniran resolent cas per cas en la instància on correspongui, sigui provincial o estatal, i sigui per la via administrativa o per la judicial.

D'entrada, el primer assenyalat és el president Torra, que apareix citat expressament en la resolució de la JEC perquè va ser ell qui va presentar les al·legacions de la Generalitat davant la denúncia inicial de Cs, en lloc de delegar a la Conselleria de Presidència, que és on la Junta Electoral havia remès l'escrit.

Una vegada que acabi l'ultimàtum de 48 hores, tant el partit denunciant, Cs, com les juntes electorals provincials, als que la JEC va remetre la seva resolució, podran fer un seguiment i denunciar els incompliments en cada edifici.

Les juntes provincials podran obrir després un expedient, donant a la Generalitat l'oportunitat de presentar al·legacions, i finalment podrà concloure amb una sanció que, segons l'article 153.1 de la Loreg, va de 300 a 3.000 euros en el cas de mandataris públics.

I SI S'APRECIA DESOBEDIÈNCIA, ACTUA LA FISCALIA

I, a més d'aquesta sanció administrativa per infracció electoral, una junta electoral pot acordar també la remissió de l'expedient a la Fiscalia en entendre que s'ha produït un delicte de desobediència.

Per un fet similar, l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montserrat Venturós, de la CUP, va ser condemnada el 2018 a sis mesos d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic i a una multa de 540 euros, la mínima atribuïble a un delicte de desobediència, per haver-se negat a despenjar una bandera estelada col·locada al balcó de l'ajuntament durant les eleccions autonòmiques i generals de 2015.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ LIMITADA PER ALS GOVERNANTS

Segons la seva opinió, tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, "però no pels poders públics ja que aquests han de mantenir una rigorosa neutralitat política", segons la doctrina de la JEC avalada per sentències de la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem.

Segons argumenta la JEC, la llei prohibeix als poders públics --que estan al servei de tots els ciutadans-- prendre partit en les eleccions i recorda que la llibertat d'expressió és un dret fonamental de les persones, però no dels governants.