Ricardo Vaca: "Internet ha canviat el paradigma de la comunicació"

Ricardo Vaca, amb més de 40 anys d'experiència en el món de la comunicació, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en ràdios, com la direcció de Cadena Rato i d'Onda Cero, i televisió, com a responsable d'Expansió i Anàlisi d'Antena 3 TV i Audiovisual Sport. El 1998, va decidir fer un canvi professional i va crear l'empresa Barlovento Comunicación, especialitzada en consultoria audiovisual i digital, que enguany celebra el seu 20 aniversari.

És difícil resumir 20 anys, però quines han estat les tendències més acusades?

Era un altre món. Quan enviaves un correu electrònic fa 20 anys, primer, molt poca gent tenia correu electrònic, i si enviaves un correu que tenia mig mega semblava que havies enviat el cuirassat Potemkin. Era un món analògic en què les coses eren molt lentes. Ara vivim en un món digital que va a una velocitat exponencial i que està molt més interconnectat, fet que també aporta més incertesa.

Com han evolucionat els gustos de l'audiència en aquest temps?

El país és un altre. Cal entendre el context, que és importantíssim. Fa 40 anys el context era de molt poques ràdios, d'una televisió o dues, o tres comptant les autonòmiques, i poc més. Els canvis no es donen només en el sector audiovisual. Fa 40 anys, quan anaves a l'hospital, els metges fumaven en habitacions en les quals hi havia gent amb càncer de pulmó. Com pots jutjar els metges de fa 40 anys per aquest context? No estava penat. Avui, en cap hospital es fuma. I així successivament, quin és el paper de la dona fa 40 anys i quin és avui. Cal entendre el context.

La iniciativa privada en televisió arriba als 90 i després han arribat les TDT, més cadenes autonòmiques i Internet, que ha estat revolucionari. Qui canvia el paradigma és Internet i, en aquest sentit, estem davant d'un altre món amb unes claus molt diferents.

Els mitjans de comunicació s'han d'adaptar al contingut digital per sobreviure?

Se suposava que la ràdio acabava amb la premsa, la televisió amb la ràdio i amb la premsa, i que Internet acabava amb la televisió, amb la ràdio i amb la premsa. Doncs no, no ha acabat, hi ha hagut un reajustament, un reequilibri.

Avui els diaris digitals són importants, però encara segueixen existint els diaris en paper, amb totes les dificultats que això comporta perquè la distribució és molt cara i el paper també. Cal readaptar el model de negoci, però és molt important el context. La clau és que avui sense Internet no hi ha res. Sense una connexió digital, sense una banda ampla al mòbil, sense una banda ampla a casa, amb totes les televisions intel·ligents... És que és un altre món. És impossible treballar en aquest món amb sistemes anteriors. Tots hem d'agafar el tren i estem en això que es diu VUCA.

Què és VUCA?

Són sigles en anglès de Volatilitat, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat. Estem en un món VUCA dominat absolutament per les GAFA, Google, Apple, Facebook i Amazon. Qui havia de pensar fa vint anys que una empresa com Google havia de ser la segona o tercera del món? O Amazon, que va començar venent llibres per Internet. O Netflix, que era un videoclub, que aprofita el streaming i la connexió a Internet. Aprofita idees antigues.

En l'ecosistema audiovisual, és veritat que la televisió tradicional té molta força, estem parlant de quatre hores i mitja de consum, que signifiquen dos mesos d'un any sencer tenint en compte els que veuen la televisió i els que no la veuen perquè si parlem només dels que se sentin a veure televisió la mitjana és de cinc hores i quart cada dia.

Els menors de 45 anys han baixat una mica el consum en televisió ordinària perquè està en les seves pantalles, perquè hi ha més gent treballant, perquè la gent surt més... La televisió encara és transversal en la societat: si una cosa no surt per televisió, no existeix.

Sobre temes d'actualitat, com el judici del procés, com creus que haurien  de tractar els mitjans aquest tema?

El més important, sigui aquest assumpte o un altre, és que cal tractar-lo des del punt de vista periodístic, des del punt de vista de la informació, amb fets, i no amb prejudicis o emocions. Els fets són incontrovertibles. Els periodistes, els mitjans de comunicació, han de fonamentar-se en fets. Després poden dir la seva, com és natural. La informació ha de ser veraç i certa. Això serveix també per a un partit de futbol.

Pel que fa a temes socials molt sensibles, com el cas de la caiguda del petit Julen al pou de Totalán, hauria de millorar el tractament informatiu?

A la televisió se li atribueixen mals que no ens volem atribuir a nosaltres mateixos. Tenim dades que indiquen que al gener, quan va ocórrer la desgràcia de Julen, el consum de televisió va augmentar gairebé un 20 per cent. Això és culpa de la televisió, o és culpa de l'interès que les persones senten davant d'aquest fet? Hi ha un botó d'on i off. Els que encenem i apaguem la televisió som nosaltres. Sempre es pot produir que algú hagi enfangat, o que hagi dit alguna cosa inconvenient, perquè no només hi ha ràdios, no només hi ha televisions, no només hi ha diaris físics i digitals, també hi ha xarxes socials, que fan molt soroll.

Com pot filtrar l'audiència tanta informació?

És molt important tenir un pensament crític, llegir molt i sobre mitjans que no són de la mateixa opinió ni de la mateixa ideologia. L'ésser humà ha de fer un pensament de consciència crític en funció de la realitat. El món ens concerneix, com diria Iñaki Gabilondo. Cal tenir una consciència racionablement crítica per tenir en compte tots els processos.

Estem en un món en el qual es coneix tot al moment. La mort de Bin Laden, per exemple, no es coneix per un despatx de premsa o per televisió, es coneix per un tuit, i això és relativament recent. 

Internet ha canviat el paradigma de la comunicació, que jo crec que seria un bon titular per a aquests vint anys. Abans era analògica i lenta i avui és digital i immediata.

En aquest panorama de canvis, quins són els reptes de Barlovento per als pròxims anys?

Som una consultora audiovisual i digital. Quan vam començar, no érem una consultora digital, però, avui, sense Internet, nosaltres no podríem funcionar. Sense el nostre Big Data, que fa anàlisi de continguts i moltes coses més, no podríem funcionar. Totes les anàlisis que enviem a primera hora als nostres clients, entre les 8 i les 11 hores, que són molts informes de tota mena i condició, que els fem a la carta, no podrien fer. Ha canviat el paradigma de la comunicació totalment, igual que el context. No té res a veure.