Trapero va rebre un email sobre les competències de Mossos a una República catalana

 

Un brigada de la Guàrdia Civil ha revelat aquest dimecres al judici pel procés independentista a Catalunya, que l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero va rebre un correu electrònic en què un subordinat li informava d'una reunió en la qual la Generalitat va exposar un pla perquè en una futura República catalana la policia autonòmica tingués "competències plenes", entre les quals destacava el "control de duanes" i la "investigació de blanqueig per evitar l'evasió fiscal de Catalunya".

Així ho ha relatat l'agent a preguntes de Fiscalia, acusació popular i defensa de l'exconseller Joaquim Forn, ja que va formar part de l'equip d'anàlisi dels comptes de correu tant de Trapero com del propi Forn. No obstant, ha assegurat que en els e-mails de l'exresponsable d'Interior no apareix res relacionat amb aquesta reunió o aquest pla per als Mossos.

Segons ha explicat el guàrdia civil, que ha declarat sense que la seva imatge hagi estat captada pel senyal institucional del tribunal per protegir la seva intimitat, Trapero va rebre al juliol de 2017 un correu electrònic del comissari Rafael Comes, llavors cap de la Comissaria General d'investigació Criminal, en el qual aquest indicava que havia assistit a una reunió a la qual estaven també, entre altres, l'exsecretari general d'Interior César Puig i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó.

En aquest correu, Comes explicava al seu cap que en la trobada s'havien exposat "dos escenaris, un present del qual no feia esment, i un futur on s'havia plantejat l'assumpció de competències plenes" per als Mossos. El mateix Comes explicava també a Trapero que l'assumpte sobre les "competències plenes" dels Mossos havia excedit el tema pel qual s'havia convocat la reunió, i assegurava que Cèsar Puig ho havia fet constar a Salvadó.

El guàrdia civil ha remarcat durant el seu testimoni que aquest és l'únic correu electrònic que es va intervenir al major en el qual es parlava d'alguna cosa relacionada amb les estructures d'Estat que volia construir la Generalitat.

La referència a aquestes estructures, ha assenyalat el testimoni, també va aparèixer en la documentació confiscada al propi Salvadó, que data de 2015 i en la qual ja s'exposaven "els passos a seguir per arribar a tenir un Estat propi". L'apartat relatiu als Mossos d'Esquadra els atorga un "paper molt important" en matèria de "defensa", a més de les àrees de "ciberseguretat i intel·ligència".

Pel que fa a la documentació intervinguda a qui va ser número dos d'Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, el guàrdia civil ha parlat de la ja famosa agenda Moleskine i el document Enfocats, que ha definit com un "full de ruta perfectament definida que es va anar concretant amb fets ".

"I aquí tornen a aparèixer els Mossos", ha indicat el testimoni, que ha fet referència a una reunió que apareix a l'agenda de Jové en què van participar l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, la dirigent d'ERC Marta Rovira - actualment fugada de la justícia- i l'exconseller Raül Romeva.

En aquesta trobada, ha explicat l'agent, es manifestat que "l'Estat espanyol no estava responent als requeriments" de la Generalitat i es va optar per la "via unilateral", per a això calia atendre "tres aspectes fonamentals: la intervenció general, l'administració local i el paper dels Mossos ".

Cap de les parts ha pogut preguntar res més enllà d'això, ja que darrere de les protestes d'algunes defenses, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha fet constar que qualsevol apunt que consisteixi en analitzar i exposar conclusions sobre anàlisi de les investigacions correspon a la següent fase del judici, la pericial, i no a la de testimonis.