La Fiscalia es querella contra Joan Ramon Casals, exalcalde de Molins i mà dreta de Torra
El ministeri públic assenyala que com a alcalde de Molins, Casals va cedir locals per a l'1-O "desatenent deliberada i conscientment el requeriment" del TC de complir amb la suspensió.
La Fiscalia de Barcelona s'ha querellat contra el director de l'Oficina del president de la Generalitat , Quim Torra, Joan Ramon Casals (PDeCAT), per presumpta desobediència al cedir locals per a l'1-O a la seva etapa com a alcalde de Molins de Rei.
Segons ha informat el Ministeri Públic aquest divendres, també s'ha querellat contra l'alcalde de Collbató, Miquel Solà (ERC), per presumpta desobediència per cedir un local per al referèndum tot i que el Tribunal Constitucional (TC) l'havia suspès.
D'altra banda, la Fiscalia de Barcelona ha arxivat les diligències d'investigació relacionades amb l'1-O relatives als alcaldes de Badalona, Sant Vicenç dels Horts, Masquefa, Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat, el Papiol, la Palma de Cervelló, Martorell, Olesa de Montserrat i Montgat.
La querella contra Casals, s'ha presentat davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sant Feliu de Llobregat arran d'una denúncia, i l'escrit ha estat admès a tràmit segons fonts fiscals.
El ministeri públic assenyala que com a alcalde de Molins, Casals va cedir locals per a l'1-O "desatenent deliberada i conscientment el requeriment" del TC de complir amb la suspensió.
Van ser centres de votació en aquesta localitat els locals de titularitat municipal Ceip L'Alzina i Ceip L'Estel, el Centre Cívic Pont de la Cadena i el Ambulatori Vell.
En el cas de Solà, la querella s'ha presentat al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Martorel a causa de l'ofici de Fiscalia General de l'Estat de setembre de 2017.
La Fiscalia de Barcelona acusa l'alcalde de Collbató de permetre la votació al local de titularitat municipal Escola Graduada Mixta La Salut "malgrat conèixer àmpliament" que l'1-O havia estat suspès pel TC.
"SOSPITES"
El ministeri públic també ha informat que l'arxiu de les diligències relacionades amb els alcaldes en 2017 dels altres 10 municipis s'ha decretat perquè no ha pogut constatar que dictessin resolucions encaminades a permetre la celebració del referèndum i cedir locals "més enllà de les presumpcions i fundades sospites".
"Tampoc ha resultat acreditat" que els alcaldes d'aquestes localitats, sense formalització escrita, haguessin cedit l'ús de locals com a punts de votació o que ho haguessin fet mitjançant ordres a empleats públics o terceres persones.
Des de setembre de 2017, la Fiscalia va obrir a tot Catalunya una vuitantena de diligències d'investigació a alcaldes per l'1-O i una desena ja s'ha judicialitzat, mentre que la majoria de les restants s'ha arxivat.
Escriu el teu comentari