Un de cada quatre votants al 28-A serà un pensionista

 

El 24% dels electors que poden anar a votar als pròxims comicis del 28-A a Espanya són pensionistes. Aquesta xifra, pot batre el rècord de participació en les properes eleccions generals, ja que, en un dia electoral amb participació plena o majoritària, un de cada quatre votants serà un pensionista.

Gairebé 37 milions de persones podran votar al proper 28-A, segons desprèn l'INE (Institut Nacional d'Estadística), i gairebé 9 milions de vots, poden proveir dels pensionistes, un 1% més en el total de l'electorat respecte a les últimes eleccions. Des de juny de 2016 fins als pròxims comicis, el nombre d'espanyols amb dret a vot ha augmentat en 375.876 persones, dels quals el 80% tenen 65 anys o més, ja que a Espanya hi ha 304.038 pensionistes més que el 2016.

A més, el percentatge en general de jubilats no pensionistes (perquè cobren un altre tipus de subsidis per discapacitat o viduïtat) sobre el total de l'electorat també ha arribat a una xifra rècord, en representar al 16% dels possibles votants. Una quota que es dispararà a partir dels pròxims comicis, a mesura que es jubilin les generacions nascudes entre 1958 i 1977, a partir de 2023.

EL SISTEMA DE PENSIONS: EN EL PUNT DE MIRA

Cada vegada hi haurà més votants majors i menys joves. Per això, cap partit s'atreveix a executar reformes molt radicals en el sistema de Seguretat Social, tement al cost polític de perdre vots, tot i el dèficit que pateix el sistema de pensions i que empitjorarà amb el pas del temps.

"Cap partit s'atrevirà mai a no pagar les pensions en aquest país", avisa el secretari general de la Seguretat Social, Octavio Granado. Qualsevol govern sap que és més rendible retallar dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) en altres matèries que "tocar als pensionistes" de cara a mantenir els vots.

Tot i que tots els partits es neguin a canviar res, la mateixa OCDE recomana que de tant en tant s'ha de reformar el sistema de pensions, allargant l'edat de jubilació a mesura que creix l'esperança de vida o ampliant el període d'edat treballada que s'empra per calcular el subsidi econòmic de prestació social per jubilació.

Per això, el Pacte de Toledo, creat per acordar mesures conjuntes de tots els grups parlamentaris per no ser penalitzats individualment a les urnes, mai ha servit, de moment, per fer grans reformes en el sistema de pensions. I, cada vegada, genera més desacord, donat als desacords entre partits polítics oposats en la seva totalitat, en o escenari en què la política espanyola cada vegada és més extremista i populista.