El Govern central creu que es pot millorar la 'llei Margallo' sobre les delegacions autonòmiques a l'exterior

 

El Govern considera que la Llei de l'Acció i el Servei Exterior de l'Estat, impulsada el 2014 per José Manuel García-Margallo per obligar les comunitats autònomes a informar dels seus plans d'obrir delegacions a l'exterior, presenta "punts millorables".

Així ho afirma l'executiu en un resposta a una pregunta parlamentària relativa a les delegacions catalanes. En ella, recorda que per a això no és necessària "aprovació prèvia" d'Exteriors, sinó comunicació perquè s'emeti un informe que no és vinculant.

Des que va prendre possessió, el Govern de Quim Torra ha obert un total de 12 delegacions. Exteriors va recórrer les sis primeres (a Londres, Berlín, Washington, Roma, Ginebra i París) i va informar en contra de l'obertura de les sis següents (Viena, Tallin, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut), però no ha pogut impedir la obertura de cap.

El Govern considera que la llei és millorable "a efectes de garantir de manera més eficaç el principi d'unitat de l'acció exterior de l'Estat". La resposta, datada abans que Pedro Sánchez anunciés l'avançament electoral, que Exteriors està "procedint a l'anàlisi" d'aquests punts, tot i que reconeix que cosa diferent és "el moment d'oportunitat política en el qual pugui plantejar-se" tal reforma.

Fonts diplomàtiques han precisat que una de les coses que planteja dubtes és, precisament, el fet que l'informe d'Exteriors sobre les delegacions sigui preceptiu però no vinculant.

L'obertura de les oficines requereix informes previs d'Exteriors, Administracions Públiques i Hisenda, cada un en el marc de les seves competències. Les sis últimes delegacions de la Generalitat només van rebre objeccions d'Exteriors, que va concloure que l ' "objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada" per la Generalitat, és "utilitzar les delegacions per donar suport a fins manifestament contraris als principis i objectius de la política exterior d'Espanya ".

No obstant això, d'acord amb la llei, aquesta opinió desfavorable no va frenar les obertures. De la mateixa manera, les sis primeres, que van ser recorregudes davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè Exteriors va considerar que no es va informar adequadament de la seva obertura, estan en funcionament. Borrell ha assenyalat recentment en entrevistes radiofòniques que els tribunals encara no s'han pronunciat.

Mentrestant, diu també el Govern en la seva resposta parlamentària, Exteriors "està seguint amb gran atenció les activitats" d'aquestes oficines "en cas que es constati que les mateixes s'extralimiten en les funcions que els corresponen d'acord amb la Constitució i l' corresponent Estatut d'Autonomia ". En aquest cas, el Govern veurà de quins instruments disposa per actuar.

PROPOSTA DEL PP

També el PP va registrar la tardor passada al Congrés una proposició no de llei per reformar aquesta mateixa llei, però no ha arribat a debatre a la Cambra.

Els populars proposaven afegir a l'article 12, la qual obliga les comunitats a informar Exteriors abans d'obrir una oficina "de promoció exterior", un article 12 bis perquè quan les oficines incompleixin qualsevol disposició d'aquesta llei, per envair competències de l'Estat o per no respectar els principis de l'Acció Exterior, l'Estat pugui requerir el seu tancament.

Si aquest no es produeix, l'Estat pot reclamar davant la jurisdicció contenciosa administrativa i en la demanda que s'interposi l'Advocacia del Govern a instància del Ministeri d'Afers Exteriors "es sol·licitarà en tot cas la mesura cautelar del cessament de l'activitat de manera immediata ".

En la seva proposta, el PP proposava també una via perquè aquestes oficines no puguin obrir-se. En concret, proposava que si l'informe d'Exteriors és desfavorable, la comunitat en qüestió hagi de presentar una nova proposta d'obertura "adaptada", però si s'emet un segon informe desfavorable, no es podrà crear l'oficina.

En total, la proposta popular proposava reformes en una dotzena d'articles, sobretot, per a incloure entre els fins de l'acció exterior espanyola la promoció dels valors constitucionals, la defensa de la Justícia espanyola a l'exterior i la defensa internacional dels cossos i Forces de Seguretat espanyoles.