El nou director del Servei del Cicle de l'Aigua de l'AMB va estar al capdavant de la privatització d'Aigües Ter-Llobregat

Els "nomenaments de l'aigua" a l'AMB segueixen deparant sorpreses: la sortida de Juan Ramón Vázquez ha aflorat que va estar simultaniejant la gestió de l'aigua a Terrassa amb la direcció del Servei del Cicle de l'Aigua a nivell metropolità.

|
Ambedificio

 

amb edifici


Arriben canvis a l'organigrama de gestió de l'ens metropolità. En una de les últimes reunions de l'AMB, es va aprovar la renúncia voluntària --amb data d'execució per al proper 1 d'abril-- de Juan Ramón Vázquez García com a director del Servei del Cicle de l'Aigua.


Vázquez, que segons fonts consultades havia mantingut una relació complicada amb la resta de l'equip, abandona el càrrec i serà substituït per Joan Pinyol Ribas, una figura històrica de Convergència. Vázquez tenia una forma de treballar que produïa tensions no només amb la resta de treballadors, sinó amb algunes de les forces polítiques del AMB.


La sortida de Vázquez ha revelat, segons les mateixes fonts, que va estar alternat durant onze mesos dos càrrecs en entitats relacionades amb la gestió de l'aigua: per una banda, en Taigua (Aigua Municipal de Terrassa), i d'altra amb el càrrec esmentat anteriorment a l'àrea metropolitana.


LA VELLA GUÀRDIA DE CONVERGÈNCIA PREN EL CONTROL


El nou director d'aquest servei metropolità del cicle de l'aigua és Joan Pinyol Ribas, que passarà a ocupar el càrrec de forma immediata pel que fa cessament Vázquez. Pinyol té el perfil tècnic i discret del 'sottogoverno' convergent que durant anys ha controlat els organismes públics vinculats amb la Generalitat.


Encara que el seu historial en qualitat de gestor dista molt de ser exemplar. Pinyol va estar entre 2011 i 2014 al capdavant de la gerència de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), entitat que pergeñó la desastrosa privatització d'Aigües Ter-Llobregat que posteriorment va ser impugnada per la mateixa Generalitat i la indemnització encara està pendent de resoldre.


Posteriorment, Pinyol també va ser el gestor de l'Institut Català del Sòl (Incasol), on va haver d'afrontar les conseqüències d'un ERO a la institució que va afectar un terç de la plantilla.


DE TREBALLAR PER AGBAR, A DEFENSAR LA REMUNICIPALITZACIÓ DE L'AIGUA


No obstant això, potser el més destacable del currículum de Pinyol sigui que ja té experiència prèvia a l'AMB: al setembre de 2015 va ser nomenat director de Medi Ambient amb una remuneració de més de 100.000 euros anuals.


És en aquesta etapa on es veu amb claredat les contradiccions en la gestió de l'aigua de Pinyol. Com a director de l'AMB, va sol·licitar a la Generalitat que l'ACA reduís els preus de l'aigua, tot i que aquesta taula de preus havia estat fixada per ell mateix quan va estar al capdavant de l'Agència Catalana de l'Aigua.


Potser davant la caiguda experimentat per CDC davant l'empenta de l'independentisme, Pinyol hagi volgut buscar praderies més verds recolzant una de les polítiques estrella de Barcelona en Comú en el si de l'AMB.


Enrere van quedar els temps en què el polític convergent va estar treballant per a Agbar: ni més ni menys que onze anys d'experiència professional en una empresa publicoprivada la gestió de l'aigua ha estat lloada tant per la seva transparència com per la seva eficàciaTot sigui per seguir vivint de l'erari públic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA