La sortida d'Oriol Pujol és una vergonya per als catalans i...

Això de la sortida d'Oriol Pujol de Brians per la via ràpida és èticament una vergonya pels catalans però, sobretot, per la imparcialitat de la justícia catalana, encara que sigui la penitenciària.

Ja ens va semblar menyspreable l'acord/pacte per alliberar la seva dona i ell mateix d'una condemna d'acord amb el seu delicte, quan de nou, ja dins de la presó, se li permet sortir al carrer en tan sols dos mesos per una cas de corrupció tan greu com el de les ITV, que va provocar el que diuen els juristes una veritable alarma social, no només a Catalunya sinó també a la resta de l'Estat.

Després els independentistes diran que els jutges del Suprem els persegueixen, mentre guarden un tenebrós silenci sobre aquest atropellament a la llei i falta de respecte a tots els catalans als que ens agrada que la justícia sigui igual per a tothom.

Com bé deia Francisco de Quevedo y Villegas, "on hi ha poca Justícia és un perill tenir raó", i el insistir per la nostra part sobre el que aquest Pujol ha fet, posa a aquest mitjà i al seu editor als peus dels cavalls, perquè el nen segueix tenint amics a la Generalitat i sap com usar-los davant periodistes com nosaltres.

El meu amic Jaume Rexach, el valent editor d'El Triangle, podria donar una classe magistral sobre com se les gasten les hosts pujolianas quan decideixen matar social i mediàticament el missatger. Nosaltres també sabem alguna cosa per experiències publicitàries passades però, com veuen, seguim sent uns tossuts incorregibles encara que ens costi un bon disgust.

Per finalitzar aquest propi, un modest consell dirigit al delinqüent: Oriol, maco, gaudeix de la teva llibertat, però allunya't una bona temporada de nosaltres, ves per exemple a Andorra o a Mèxic 'lindo y querido', i no et passegis per aquí perquè tots puguem oblidar-nos dels teus dies de glòria i sobretot de les teves tèrbols negocis a l'ombra del pare Jordi i mare Marta.

Fes-ho perquè les joves generacions de catalans no imitin el teu exemple assolint els seus objectius sense endolls que desvirtuïn la seva vàlua. Ja et val, espavilat, amb aquesta última posada en llibertat sense honor i sense vergonya. Ja et val.