Habemus entrevista

El Vaticà ha trigat diversos segles a permetre que un Papa concedís una entrevista a un periodista jove i escassament devot. El rellotge de la Santa Seu tots sabem que funciona amb uns horaris que no són d'aquest món, sinó del que la nostra vista no arriba a veure. Per això, esperar tota una vida, com és el meu cas i el de molts altres conciutadans de l'Aldea global, vol dir que fins aquest històric dia el catolicisme romà havia perdut el sentit de la realitat i amb ell la necessitat de tocar terra amb les dues mans i assabentar-se del que els creients pensen i senten, contactant amb ells com ho ha fet el jesuïta de Buenos Aires Jorge Mario Bergoglio.

Benvingut sigui el canvi després de 21 segles, i millor encara, que l'hagi protagonitzat un Papa que parla espanyol, una llengua que ha fet, molt, moltíssim pel catolicisme i sobretot, per la seva papat al llarg de la història que va des del 1492 fins gairebé el avui mateix.

No ha estat la millor, ni la més afortunada entrevista del periodista Jordi Évole, l'altre gran protagonista d'aquest esdeveniment, però seria indecent, no reconèixer-li el mèrit professional d'haver-la sabut aconseguir i poder realitzar. Molt condicionat en el seu qüestionari de preguntes pel monotema papal de l'emigració subsahariana -no es pot tenir tot en la vida- hi va haver moments rellevants en què segurament vam poder gaudir de la sinceritat d'un pontífex que ens ha deixat oberta una porta al futur per que l'Església es coli a través d'ella i connecti de veritat amb l'Evangeli dels pobres.

El més terrenal, al meu modest entendre, el va posar la cadena de la Sexta que ens va colar al final de l'entrevista papal, unes publicitats tan absurdes com inoportunes, que van eclipsar l'encant del moment històric i ens van privar de la conclusió de la mateixa, perquè sis minuts d'anuncis, no els aguanta ni Déu, i molt menys el seu representant a la terra. L'avar catòdic que va prendre aquesta decisió, també històrica, podia haver solucionat la seva addicció als diners amb un patrocini global al principi i al final de l'emissió. Estic segur que les mateixes marques que van pagar els espots licitarien per aquest espai, res contaminant i grotesc. Em va venir molt a la memòria, no sé per què, l'evangèlica imatge d'un Jesucrist corrent a vergajos els mercaders del Temple en els temps d'Herodes.

Sent benvolents amb el nostre col·legues de la Sexta, hauríem d'aplicar per alleujar-la penitència de la ficada de pota aquella frase d'Albert Einstein que ens uneix a tots els comunicadors en un mateix pecat: "Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses ".