El Govern endossa el cost de la paga extra dels funcionaris a l'Estat
La Generalitat ha aprovat un suplement de crèdit dels pressupostos prorrogats que correrà a càrrec del Fons de Facilitat Financera i de bestretes del Govern.
La Generalitat ha aprovat un decret llei que concedeix un suplement de crèdit d'uns 814 milions d'euros als Pressupostos 2017 (prorrogats en 2019) per a atendre noves despeses, com els relacionats amb els augments salarials dels treballadors públics i el retorn del 40% de la seva paga extra de 2013.
Així ho ha explicat el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, acompanyat per la portaveu del Govern, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts.
La mesura respon al fet que els crèdits de despesa previstos en els comptes de 2017 resulten insuficients per a atendre les necessitats que han sorgit des de llavors, amb caràcter recurrent i impacte en l'exercici actual.
Aragonès ha dit que aquest suplement de crèdit també abasta els augments de plantilla en l'àmbit de l'educació i la sanitat realitzats per la Generalitat l'últim any.
La xifra del suplement de crèdit es desglossa en 241 milions que provindran del Fons de Facilitat Financera (FFF) i 572 de les bestretes del Govern a les comunitats segons el model de finançament.
El decret llei aprovat aquest dimarts tindrà vigència a partir de la seva publicació en el BOPC, quan s'obrirà un termini de 30 dies per a ser convalidat pel Parlament: Aragonès espera que tingui "una amplíssima majoria sinó unanimitat" en la cambra.
PLA DE CONTINGÈNCIA
Aquest decret llei és una primera fase del pla de contingència que està elaborant el Govern per a "aconseguir tot allò que sigui possible" del que estava previst en el projecte de Pressupostos 2019, que no va aconseguir els suports necessaris i no va superar la tramitació parlamentària.
El vicepresident ha criticat la "irresponsabilitat" dels grups del Parlament al no aprovar els comptes: els ha acusat d'estar en campanya electoral per no donar-les suport, i ha remarcat que el pla de contingència no serà el mateix que si s'haguessin aprovat els comptes.
Ha lamentat que no serà possible aconseguir tot el que estava previst en el projecte de Pressupostos, però que l'Executiu prioritzarà les urgències més immediates i no "dimitirà" de les seves responsabilitats.
"No comencem una campanya electoral com el Govern de l'Estat", ha dit Aragonès, i ha confiat que, quan passada tot el cicle electoral, els grups de l'oposició al Parlament prioritzin el benestar de la gent.
El pla de contingència serà aprovat pròximament i en les pròximes setmanes s'aniran sumant les partides que el Govern consideri prioritàries, com l'atenció als menors estrangers no acompanyats acollits els últims anys.
Aragonès ha recalcat que aquest pla estarà en línia amb el projecte de Pressupostos i que "tres de cada quatre euros" es destinaran a educació, salut, treball i benestar social, a més de reforçar la seguretat i les emergències i de recuperar determinades inversions.
REFORMA LLEI FINANCES PÚBLIQUES
El conseller d'Economia ha detallat que el Govern determinarà el marc general del pla de contingència, però que com es van destinant finalment els recursos necessaris dependrà de cada actuació.
Aragonès ha diferenciat que algunes es podran realitzar amb moviments interns entre els departaments, per als quals no farà falta aprovar acords de Govern, però que, en els quals es requereixin suplements de crèdits, es tornarà a fer mitjançant decret llei.
Tampoc ha rebutjat una possible reforma de la Llei de Finances Públiques si es requereix més flexibilitat: "Avui de moment no era necessària però no la descartem en el futur si la necessitem".
Escriu el teu comentari