Els universitaris catalans, ofegats per les taxes fixades per la Generalitat

 

Comunitat Valenciana, Catalunya i Cantàbria són les regions espanyoles on els estudiants han de fer "més esforç privat" per finançar-seus estudis a les seves universitats públiques, segons l'informe 'Les universitats espanyoles: Una perspectiva autonòmica 2018' publicat aquest dimecres a la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD).

Segons aquest estudi, els alumnes valencians, catalans i càntabres són els que més esforç econòmic dediquen als seus estudis universitaris sumant el "total de taxes, preus públics i altres ingressos per alumne en proporció del PIB per càpita regional".

A la part més baixa de l'escalafó es trobarien els universitaris del País Basc, Balears i La Rioja, segons dades del curs 2016-2017.

D'altra banda, les que més "esforç públic" realitzen, calculat aquest per les sumes de les transferències corrents i de capital rebudes per alumne en percentatge del PIB per càpita regional, són Cantàbria, Galícia i Astúries, i les que menys, Madrid, Catalunya i Balears.

D'aquesta manera, les que més ingressos no financers per alumne gaudeixen en proporció del seu PIB per càpita són Cantàbria, el País Valencià i Astúries, i les que menys, Madrid, Catalunya i Balears, indica l'informe.

A més, l'informe 'Les universitats espanyoles: Una perspectiva autonòmica 2018', que ofereix informació per comunitats autònomes de l'Informe CYD 2017, indica que la població més formada d'Espanya es troba a Madrid, el País Basc i Navarra (el 38%, en les dues primeres, i el 35%, a la tercera, de la població de 16 i més anys que té un títol d'educació superior).

Madrid i Navarra també són les regions amb més proporció de població adulta seguint activitats de formació contínua.

D'altra banda, les més elevades taxes d'ocupació dels graduats superiors es donen a Catalunya, Navarra i Aragó i les més baixes a Extremadura, Galícia i Castella-la Manxa; mentre que, en el cas de la taxa d'atur, les menors (inferiors al 7%) s'experimenten a Aragó, Navarra i Balears i les més elevades a Canàries, Extremadura i Andalusia (16% en la primera i gairebé 15% en les dos restants).

NAVARRA, EL MILLOR EXECUCIÓ ACADÈMIC

Atenent als indicadors d'acompliment acadèmic, com el percentatge de crèdits aprovats sobre matriculats (taxa de rendiment), el percentatge de crèdits matriculats en segona i successives matrícules i la taxa d'abandonament de l'estudi en primer any, Navarra destaca entre les tres millors regions en els tres indicadors, Catalunya i Madrid, en dues, i tant la Comunitat Valenciana, com a Castella i Lleó, en un.

Sempre, per a totes les regions, i per als tres indicadors destacats, les dones registren millors resultats que els homes, donant-se la major diferència en taxa de rendiment a Galícia (13,5 punts, la menor, 7,9, a la Comunitat Valenciana ), en percentatge de crèdits matriculats en segona i successives matrícules també a Galícia (8,6 punts, la menor, 3,8, a Astúries) i en taxa d'abandonament de l'estudi en primer any a Castella-la Manxa (10,9 punts, la menor, 4,4, es registra a Castella i Lleó).

Analitzant el curs 2015-2016 segons titulats, els millors indicadors d'acompliment acadèmic es donen a Navarra, el País Basc i Castella i Lleó, ja que més del 42,5% dels estudiants de graus de quatre anys es titulen dins el període de els quatre cursos previstos en el pla d'estudis.

A l'altre extrem es troben Canàries i Astúries amb pràcticament el 27%. De nou, en totes les regions, les dones tenen millors taxes que els homes, registrant la major distància a Extremadura i Navarra (gairebé 25 punts) i la menor a Balears (amb prou feines 15).

Considerant el pes relatiu de les diferents branques d'ensenyament sobre el total dels matriculats i en comparació amb el sistema universitari espanyol, les regions més especialitzades en ciències socials i jurídiques són, segons les últimes dades disponibles (2016-2017), Balears, La Rioja i Extremadura.

En enginyeria i arquitectura destaquen Cantàbria, Astúries i Navarra; en arts i humanitats, Astúries, Andalusia i Catalunya; en ciències de la salut, Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya; i, finalment, en ciències, la Rioja, Astúries i Balears.

D'altra banda, atenent al percentatge de titulats en grau i màster oficial en àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) les regions líders són Astúries, Cantàbria i el País Basc, mentre que si es considera la ràtio entre aquests graduats i la població jove regional, de 20 a 34 anys, les que més sobresurten són Madrid, el País Basc i Navarra, seguides per Catalunya i la Comunitat Valenciana.