El tribunal ajorna la decisió sobre el cara a cara entre Pérez de los Cobos i Ferran López

 

El tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya ha acordat ajornar l'acarament entre el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i el comissari dels Mossos d'Esquadra Ferran López que havia sol·licitat la defensa de l'exconseller Joaquim Forn, fins a haver avançat en la prova testifical.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha explicat que és "prematur" prendre ara una decisió perquè aquesta diligència, que és de caràcter excepcional, només s'ha d'adoptar si es considera determinant per a l'aclariment d'un fet essencial per al procediment.

Així, un cop es prengui declaració a més testimonis, els magistrats decidiran si la contradicció evidenciada per l'advocat de Forn queda resolta o no.

Abans d'avançar aquesta decisió a l'inici de la sessió de la tarda aquest dimecres, que s'ha pres per unanimitat dels set magistrats del tribunal, Marchena ha advertit de "la pròpia naturalesa singular" de l'acarament i la "excepcionalitat" que la llei atorga a aquest tipus de prova judicial, que obliga que hagi de ser "moderadament usada".

CONTRADICCIÓ SOBRE ELS 'BINOMIS'

El lletrat de l'exconseller Forn, Javier Melero, havia sol·licitat l'acarament entre Pérez de los Cobos i López per contrastar les diferents versions que han ofert com a testimonis del judici.

Tots dos van mantenir entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre de 2017 una relació fluïda i constant, ja que el primer havia estat designat coordinador del dispositiu policial del referèndum independentista de l'1-O i el segon era el número dos dels Mossos d'Esquadra a qui el seu cap, el major Josep Lluís Trapero, havia encarregat mantenir la interlocució.

No obstant això, en les declaracions que han prestat tots dos en seu judicial han ofert versions contradictòries pel que fa a aquest dispositiu suposadament coordinat entre Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos.

Ja fa un mes, Pérez de los Cobos va comparèixer al Suprem i va afirmar que l'operatiu dissenyat per la policia autonòmica per a l'1-O, consistent en 'binomis' --parelles d'agents-- enviats a uns 2.300 escoles de Catalunya per tractar d'impedir el referèndum, va resultar ser una "estafa".

Segons la seva opinió, aquest dispositiu va demostrar ser "insuficient, inadequat i ineficaç", raó per la qual va justificar les intervencions ja conegudes de policies nacionals i guàrdies civils en locals de votació. A la pregunta concreta de si coneixia prèviament el pla dels Mossos, va respondre que "no és cert".

López, en canvi, ha ofert una versió ben diferent dels fets. Segons ha afirmat aquest dimecres, la fórmula dels 'binomis' va ser avalada pel coronel Pérez de los Cobos des de la primera reunió de coordinació el 25 de setembre. Era això o els Mossos només podrien centrar la seva actuació en "uns quants" centres de votació, de manera que es va decidir fer un desplegament mínim a cada col·legi.

A preguntes de Javier Melero, el comissari ha remarcat que en cap moment va percebre que hi hagués hagut una "fallida de confiança" en aquest dispositiu que, segons ha insistit, havia estat acordat amb el coronel de l'Institut Armat.

I a la qüestió de si mai va rebre algun retret per part d'aquest, ha esmentat que només ho van parlar una vegada després que Pérez de los Cobos declarés a l'Audiència Nacional sobre aquest assumpte per informar-lo que ell anava a donar una altra versió de els fets.

RENÚNCIA A LA DECLARACIÓ D'UN ALTRE CORONEL

Melero també havia demanat aquest matí al tribunal la testifical del coronel de la Guàrdia Civil Mariano Martínez, comandament amb qui Ferran López va estar en comunicació tot el dia del 20 de setembre de 2017, durant el setge a la Conselleria d'Economia de la Generalitat.

No obstant això, a la tarda l'advocat de Forn ha reconegut que la seva declaració podria resultar "redundant i innecessària" per a l'aclariment dels fets, de manera que ha retirat la sol·licitud.