El Constitucional anul·la la llei que permetia la investidura telemàtica de Puigdemont

 

El Ple del Tribunal Constitucional ha declarat per unanimitat inconstitucional i nul·la sèrie d'articles de la llei del Parlament que permeten celebrar sessions del Govern a distància i investir el president de la Generalitat per via telemàtica, iniciativa aprovada el 2018 perquè l'expresident Carles Puigdemont pogués ser investit des de la ciutat de Bèlgica a la qual va marxar per eludir els càrrecs per rebel·lió al Tribunal Suprem.

En concret, en una sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez, el tribunal de garanties estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar la Presidència del Govern contra els articles 1 i 2 i la disposició addicional de la Llei del Parlament de Catalunya 2/2018, de 8 de maig.

Aquests preceptes estableixen que el Ple del Parlament de Catalunya pot autoritzar per majoria absoluta que el debat d'investidura d'un president se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat, que, en aquest cas pot presentar el programa i sol·licitar la confiança de la Cambra per escrit o per qualsevol altre mitjà telemàtic.

El Constitucional recorda la seva pròpia jurisprudència per incidir que "una investidura en la qual el candidat no comparegués presencialment davant la càmera per sol·licitar la seva confiança seria contrària al bloc de constitucionalitat" perquè encara que les normes "no estableixin expressament el caràcter presencial de la investidura, aquesta exigència és inherent a la naturalesa d'aquest procediment".

Entén així que l'absència vulneraria el dret dels diputats a exercir el seu càrrec públic sense pertorbacions il·legítimes i de conformitat amb el que preveu la llei i en els principis constitucionals.

En la mateixa línia, declara la inconstitucionalitat i nul·litat de la disposició addicional d'aquesta mateixa llei perquè "preveu la modificació del Reglament del Parlament per regular una investidura no presencial, que és contrària a la Constitució i a l'Estatut". També anul·la l'article 2 de la llei, que és el que regula els mitjans telemàtics que s'utilitzarien en aquests casos.

Sobre l'aplicació d'aquestes tecnologies per a les reunions del Govern, la sentència explica que tal com està redactada la llei del Parlament, es dóna discrecionalitat a l'Executiu per escollir com organitzar-les, de manera que podrien ser totes a distància o tenir al president o a tot el gabinet a l'estranger, quan segons la Constitució i la legislació vigent, "la celebració no presencial de les sessions" de l'Executiu ha d'obeir "a casos justificats, excepcionals i (amb) les oportunes garanties".

El Constitucional recalca la importància de la interrelació "directa i immediata" en els processos deliberatius i decisoris propis de qualsevol Executiu, ja que la separació física no permet conèixer tot el que està succeint en un altre lloc.

Diu que en una reunió a distància poden no estar degudament protegides les funcions dels membres d'un Govern, des exercir sense interferències externes a tenir garantida la seva pròpia seguretat i llibertat o el secret de les deliberacions.

En conseqüència, anul·la els tres apartats de l'article 35 que fixen els mitjans telemàtics que pot fer servir el Govern en les seves reunions a distància, ja que aquestes es regulen "sense el caràcter excepcional que necessàriament han de tenir" i equiparant plenament les reunions presencials amb les telemàtiques i excloent "sense establir causa, motiu ni garantia de cap classe", la sentència de nomenar un suplent en els supòsits d'absència.

Amb tot, no posa objecció a la previsió de la norma que permet que per "convocar" i "remetre actes" s'emprin mitjans telemàtics, atès que es tracta de funcions purament documentals que no impliquen deliberació ni presa d'acords.