Patacada judicial contra l'exalcalde Jordi Ballart i el seu equip de govern per la remunicipalització de l'aigua

La sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu 9 ha estimat el recurs de Mina Pública d'Aigües de Terrassa per la remunicipalització de l'Aigua impulsada per l'exalcalde de Terrassa, Jordi Ballart i que l'actual alcalde, Alfredo Vega, va executar. Les conseqüències de les seves accions les paguessin les butxaques dels veïns a l'estimar-tant la nul·litat de les tesis de municipalització com les pròrrogues forçoses i la titularitat de diferents béns.

En aquest sentit la sentència assenyala entre altres coses que "el servei a Terrassa mai ha estat municipalitzat, i la concessió de 1941 no incloïa tot el servei però si garantia la propietat de Mina Pública sobre els béns controvertits". És a dir, "es descarta en la sentència del Jutjat 9, la tesi de la municipalització per llei. Ja que sembla ser que cal un procediment i un posterior acord que l'aprovi expressament al consistori ".

Peu de foto: Jordi Ballart envoltat per la resta de demandants en el judici de mesures cautelars. Foto: Catalunyapress

A més en el seu escrit el jutge "atorga plena credibilitat als perits de l'empresa Mina Pública i especialment a l'enginyer Sr. Heras, amb més de 40 anys d'experiència i que havia estat contractat per l'Ajuntament". Amb l'agreujant que ha quedat demostrat "que els pèrits de l'Ajuntament no tenen la suficient experiència en aquesta matèria i els seus informes no estan ben fonamentats".

La sentència considera nuls "els acords de l'Ajuntament de Terrassa pels quals s'aprova la reversió dels béns del servei com a conseqüència de l'extinció de la concessió de 1941, i les dues pròrrogues forçoses imposades a Mina Pública perquè continuï prestant el servei amb unes condicions diferents a les existents en la concessió extingida ".

Així mateix, la pròrroga forçosa aplicada a "Mina Pública és nul·la perquè canvia les condicions substancials de prestació del servei i suposa en algunes condicions un" segrest "parcial del mateix, de manera que existiria un dret a indemnització per a Mina Pública que pot ser reclamat per l'empresa ".

El jutge del Jutjat Contenciós-Administratiu 9 ha considerat també els següents béns improcedentment inclosos en la reversió. En aquest llistat inclou els "béns de Mina Pública previs a la concessió de 1941; la xarxa de distribució del centre històric de Terrassa, la finca on hi ha la seu social de Mina Pública i les instal·lacions de tractament vinculats als pous de Mina com a bassa i hidrocompresores ". També els "béns adquirits per Mina Pública mitjançant compravendes posteriorment a 1941 entre els quals es troben les xarxes i instal·lacions de Can Parellada i d'Aigües de Calonge, al Barri Centre de Terrassa". A més de "determinats terrenys parcialment afectats per instal·lacions revertibles que té aprofitaments urbanístics. El laboratori, eines, equips i programes informàtics, i altres béns mobles de l'empresa Mina Pública ".

Entén que "no és correcta la tesi de l'Ajuntament que tot bé imputat en tarifa com a cost s'ha de revertir, ja que la imputació a tarifa no és títol d'adquisició de propietat. És a dir, s'imputa l'ús dels béns tant si són "reversibles" com "no revertibles". Per tant la imputació en tarifa és intranscendent ".

En això procés s'ha condemnat a l'Ajuntament al pagament de costes que ascendeixen a la quantitat de 10.000 euros. Cal recordar que recuperar la gestió pública de l'aigua a Terrassa ja ha costat en assessoria legal a la ciutat 320.000 euros: 200.000 a pagar minutes d'advocats i altres 120.000 en consultes jurídiques perquè tot el procés de remunicipalització del servei es realitzés d'acord amb la normativa legal vigent. De res ha servit aquest dispendi econòmic que cada dia incrementa la seva quantia sense obtenir resultat jurídic favorable. Qui assumirà la responsabilitat de totes aquestes despeses ?.

CATALUNYAPRESS VA SER ABSOLTA DE LA DEMANDA INTERPOSADA PER JORDI BALLART I EL SEU EQUIP DE GOVERN obligant-lo a PAGAR LES COSTES

En la decisió del jutge de 1a Instància de Terrassa del febrer de 2018 no va deixar cap dubte, "totes i cadascuna de les expressions compreses en l'article publicat al diari digital Catalunyapress", de desembre de 2016, escrit pel col·lectiu, els MIOLS d'Isidoro, no suposen una vulneració del dret a l'honor de l'ex alcalde de Terrassa, Jordi Ballart ni de cap dels càrrecs polítics esmentats en ell.

Totes les expressions "es troben emparades per la llibertat d'expressió, per molt crítiques, dures o feridors que siguin, ja que es dirigeixen contra personatges públics en l'exercici de la seva activitat, també pública".

D'aquí s'afirma en la sentència que "els demandants estan obligats a suportar les opinions abocades en l'article", publicat en els Miols d'Isidoro de Catalunyapress, "que en cap cas poden considerar insultants, vexatòries o desconnectades amb l'activitat desenvolupada pels demandants dins de l'ajuntament de Terrassa ".

I és que segons el jutge "la protecció constitucional de les llibertats d'informació i d'expressió arriba a un màxim nivell quan la llibertat és exercida pels professionals de la informació mitjançant el vehicle institucionalitzat de formació de l'opinió pública que és la premsa", com és el cas que concorre per l'article escrit pel Col·lectiu dels Miols i assumit com a editor per Manuel Fernando González, al mitjà de comunicació digital, Catalunyapress.

No hi ha cap dubte a nivell jurídic perquè "els dirigents polítics han de tolerar un nivell de crítica superior a les altres persones, perquè amb la seva activitat s'exposen voluntàriament a un major control. En contrapartida, als polítics se'ls reconeix una major llibertat a l'hora de comunicar opinions i judicis ". Cal no oblidar en aquest sentit que "la llibertat d'expressió, preciosa per a qualsevol persona, ho és molt particularment per a un elegit del poble: representa als seus electors, exposa les seves preocupacions i defensa els seus interessos".

Les expressions abocades en el citat article "en afirmar que Dret JORDI BALLART PASTOR, Dret MARC Cadevall ARTIGUES, Dret XAVIER CARDONA RUIZ, Dret MARC ARMENGOL PUIG i Dª EVA CANDELA LOPEZ ocupen els seus llocs, bé per ser fills de militants històrics del partit, ben per la seva relació d'amistat amb l'alcalde, són meres opinions crítiques relacionades amb la política de nomenaments del partit polític al qual pertanyen, així com a la política de nomenaments del consistori, llavors dirigit per Dº JORDI BALLART PASTOR ".

Així "en cap cas es desprèn un contingut injuriós o vexatori de les esmentades expressions, sent una opinió de l'autor el considerar que la proposta de Dret JORDI BALLART PASTOR com a cap de llista per a les eleccions municipals i la política de nomenaments del partit i del consistori estan relacionades amb els seus vincles parentals o d'amistats ".

La decisió de la sentència notificat al medi, desestimava d'aquesta manera les pretensions d'indemnització dels demandants com l'ex alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i el seu equip amb expressa imposició de costes a ell i a la resta de càrrecs tècnics i polítics, els qui per segona vegada perden davant els Jutjats de Terrassa. En aquest judici i en el de mesures cautelars, el jutge va imposar també les costes judicials als demandants que van ascendir a prop de 3.000 euros. Suma i segueix. Què opinessin els veïns de totes aquestes despeses?