La pegaven massa i el Govern Colau no va fer res

Aquesta era una de les frases que es va sentir ahir en la concentració silenciosa en el barri de “El Raval”. La pronunciaven en veu baixa aquelles dones que saben que “el normal” és que et peguin perquè ets la seva mercaderia i has de treballar perquè el seu negoci il·lícit funcioni.

Barcelona, el prostíbul d'Europa, està despertant de la seva letargia i de la seva indiferència i comença a parar esment a les veus de les feministes que porten molts anys denunciant que la prostitució no és un treball. Aquestes veus que aquest #8M van alçar les seves pancartes i els seus mocadors blancs malgrat les coaccions. 

Les autoritats municipals encara no han dit aquesta boca és meva. Entre altres raons perquè el primer que haurien de fer és reconèixer tota la política misògina que han posat en marxa en aquest ajuntament des de la seva arribada al poder i que ha contribuït a la impunitat i al blanqueig social del mercadeig de les dones.

Lili, moldava d'origen, era prostituïda més de 16 hores al dia en una jornada interminable on els carrers del mercadeig eren la seva única llar.

L’anomenaven “la 24 hores”. I com moltes de les víctimes del sistema prostituïdor alguns testimonis afirmen que es canviava diverses vegades al dia de roba per a sentir-se una altra. La dissociació els permet sobreviure. Aquest és un dels motius per les quals totes tenen un sobrenom.

Tenien les seves 3 criatures vigilades, segrestades d'aquesta forma que exerceixen les xarxes el poder. Aquest poder que penetra en el cervell cada segon. És el maltractament psicològic de saber que, en tot moment, les seves vides pengen del fet que tu els produeixis beneficis perquè la vigilància d'aquestes criatures és permanent, 24 hores també.

Fa 6 anys que veïns i veïnes dels carrers de “El Raval” la veien amb els seus 40 anys a coll que semblaven 100 i amb la seva cara inflada. Una cara que era una petita mostra de com estava el seu cos. Un cos que havia suportat tantes pallisses que fins i tot les seves costelles mostraven callositats. Quanta perversió es necessita perquè un puter compri a una dona maltractada? La perversió que dóna la impunitat del patriarcat i el blanqueig social d'unes polítiques que consideren que hi ha dones que neixen per a ser prostituïdes lliurement.

Als carrers la solidaritat veïnal la va intentar abrigallar i va lluitar perquè les institucions, l'ajuntament en aquest cas, fessin alguna cosa per una dona que es moria cada dia una mica més. Fonts veïnals afirmen que la resposta dels serveis socials municipals va ser que posessin una queixa en el portal de l'ajuntament, que quantes més queixes posessin al final alguna cosa es podria fer. És a això al que anomenen nova política? És a això al que anomenen polítiques socials? És a això al que anomenen polítiques feministes? Sembla que sí que la Barcelona antimasclista de Colau i el seu equip consisteix a subvencionar cursets de com ser prostituïda i a deixar via lliure a puters i comerciants de dones.

L'associació veïnal “Illa Robadors“ manifesta que va anar a parlar d'ella amb la regidora Gala Pin i, una vegada més, el silenci i la inoperància van ser la resposta institucional. Al cap i a l'últim les institucions s'escuden en allò tant socorregut : que la víctima denunciï. Una perversió de la llei que ha d'acabar. Una exigència, la denúncia de la víctima, que el feminisme porta denunciant perquè és inviable la majoria de les vegades. En aquest cas ella mai es va atrevir a denunciar. Clar que els qui vulguin rentar-se la consciència diran que mai va voler denunciar.

Fonts d'aquesta associació manifesten que “és immoral que aquesta dona hagi mort en aquestes condicions i que s'hagi descobert la seva malaltia després d'anar a l'hospital a causa de l'última pallissa que va rebre”. També diuen que faran un crowfunding perquè pugui ser enterrada amb l'honor que li van negar en vida.

La matinada del dissabte les dones de la plataforma CATAB (Catalunya Abolicionista) van fer una roda de dol i silenci en el seu honor. Moltes van plorar. Per uns instants als carrers del Raval va tornar la dignitat que aquest equip de govern els ha robat.

La seva història clínica, la seva autòpsia, hauria de ser pública perquè en elles queda plasmada la realitat de la prostitució. Veurem com es declara oficialment que va morir per leucèmia però totes sabem que la va assassinar un sistema que consent que els privilegis masculins de disposar del cos de les dones per a comprar-lo, vendre'l i utilitzar-lo d'incubadora són permesos perquè hi ha molts circuits lucrant-se a costa de les vides de les dones.

Lili, ha de ser l'Ana Orantes que acabi amb el silenci i les complicitats amb el sistema prostituïdor. La seva història i la seva autòpsia hauria de fer callar per sempre aquestes veus que com diu “El Proxeneta” ,de la gran lluitadora feminista i premiada directora Mabel Lozano, no fa falta corrompre perquè pensen com nosaltres.

Carmen Freixa