Quan alguns polítics se'n van 'de rositas'...

Hi ha dies en què exercir de periodistes és una benedicció de Déu. Ho dic pel gran article de la meva amiga Carmen Freixas en aquest diari sobre l'assassinat d'una dona al Raval, a la qual el seu proxeneta havia apallissat en nombroses ocasions sense que el govern d'Ada Colau hagi sabut evitar tota una sèrie continuada de violències com era la seva obligació moral i política.

Es veu que encara a Barcelona ser prostituta és una professió il·legal sense drets, a la qual qualsevol assassí pot posar punt i final quan li vingui de gust. Ahir al popular barri barceloní tots vam ser feministes i cridem contra aquest vil atropellament que pel que sembla no dóna vots.

És la filosofia d'algunes polítiques i polítics en exercici mirar a una altra banda, sense que la llei els fiqui mà per les seves males decisions o perquè es creuen que els diners públics són seus i els impostos dels ciutadans cal gastar-los en plets, sobretot quan la raó no els assisteix, ja que ells saben que si perden davant d'un tribunal i aquest els condemna al pagament de costos, aquestes es paguen amb càrrec al pressupost municipal.

Perquè no pensin vostès que vull enganyar-los, els assenyalo dues sentències molt recents en què les costes les ha de pagar l'Ajuntament de Terrassa, és a dir, tots els egarencs.

La setmana passada vaig haver d'acudir al Banc de Santander per a signar els papers d'un cobrament de costes que corresponia als honoraris del meu advocat i procuradora que m'havien defensat de la denúncia presentada pel llavors alcalde de Terrassa Jordi Ballart per la publicació d'un article escrit pel col·lectiu ISIDORO, ple d'humor valleinclainesc, que definia el Senyor Ballart com incompetent per una sèrie decisions polítiques que eren públiques i notòries i que el nostre col·lectiu denunciava en ús del seu dret a la llibertat d'expressió.

El jutge que va jutjar el cas als Jutjats de Terrassa va desestimar primer les mesures cautelars que demanava l'alcalde Ballart i el seu equip, i després va absoldre aquest editor que signa aquesta secció que vostès estan llegint, que va haver de seure al banc dels acusats en negar-se , com és la seva obligació professional, a facilitar els noms dels integrants del col·lectiu que el demandant volia conèixer segurament amb no gaire sanes intencions.

A més de l'absolució, sa Senyoria va condemnar Ballart i els seus a pagar les costes. Quantitat que com he assenyalat, va satisfer la setmana passada el municipi del Vallès. I això, dic jo mateix, l'absolt, és legal però injust, perquè els que haurien d'haver pagat són els demandants i no els contribuents, que res han tingut a veure en la demanda, ni en el judici ni en la sentència.

Els poso un altre exemple encara més recent. Ahir publicàvem en rigorosa primícia en el nostre diari una altra sentència que, sobre l'assumpte de la remunicipalització de les Aigües de Terrassa, va emetre un altre jutge i un altre jutjat, que suposa un gran patacada judicial a les idees bolivarianes del mateix personatge polític, que en dimitir va deixar com a herència carregada de sense sentit supremacista i espoliador als seus companys de Consistori, perquè ara apandin amb una sentència desfavorable que a més obliga, com no, al pagament de costes -uns deu mil euros més o menys- amb càrrec del pressupost municipal.

Doncs mira que bé, una altra osca més, recursos a part, en el currículum de l'Infant en qüestió que, per si no haguessin tingut els seus conciutadans prou amb el seu savoir faire en el passat recent, se'ns torna a presentar de nou a l'Alcaldia, se suposa que per fer bona la frase que l'assassí sempre torna a l'escena del crim o si vostès i l'interessat ho prefereixen, com diria Hegel, que la història sempre es repeteix, per així -és un suposar per experiències recents- demanar els dissidents, gratis total, o millor encara, a periodistes i empreses que ell considera que no li ballen l'aigua -mai com una frase vi més a compte- però que també defensen els seus legítims interessos que també, moltes vegades, són els de la seva ciutat.

I per què passen aquestes coses? Doncs molt senzill, perquè quan toca pagar, aquests polítics sempre se'n van 'de rositas'.