Trapero es desmarca del pla independentista i del referèndum "il·legal"

 

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero assegura que "no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit" el pla independentista "ideat" pel Govern de Carles Puigdemont i del referèndum "il·legal" l'1 d'octubre de 2017 i garanteix que sempre ha actuat "des del més rigorós respecte a l'ordre jurídic constitucional, obeint i complint els mandats judicials".A més, ha aixecat la imputació a 15, entre ells Carles Viver Pi-Sunyer i Santiago Vidal.

Així ho manifesta el que va ser cap dels Mossos a l'escrit de defensa que ha remès a l'Audiència Nacional, on pròximament serà jutjat per l'actuació de la policia autonòmica durant el procés independentista català. La Fiscalia demana per a ell 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió.

Tal com ja va afirmar en la seva declaració com a testimoni en el judici que s'està celebrant al Tribunal Suprem, Trapero reitera en el seu escrit que no ha posat "mai el cos dels Mossos d'Esquadra al servei dels interessos polítics secessionistes", i que els exdirigents catalans coneixien aquesta "posició inequívoca".

També ha remarcat una vegada més que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O, coneixia el pla proposat pels Mossos per a aquest dia, consistent en l'enviament de 'binomis' a més de 2.000 centres de votació, i que no va presentar cap objecció al respecte.

"El major Trapero no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit el pla ideat per la Generalitat i el Parlament de Catalunya per a aconseguir la independència de Catalunya i la seva proclamació com a Estat sobirà i independent en forma de república", subratlla l'escrit elaborat per l'advocada del major, Olga Tubau.

En el seu escrit de defensa, el major confirma la revelació que va fer en el Suprem el passat 15 de març, i és que "ja des del dia 25 d'octubre" havia ordenat "la previsió d'un dispositiu policial amb la finalitat d'atendre les eventuals ordres que es poguessin rebre, així com les mesures a adoptar en llaures a mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre públic".

Després de reiterar que després dels esdeveniments de l'1 d'octubre i davant la possibilitat d'una declaració unilateral d'independència, com finalment així va ser, el major es va posar a la disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) davant les mesures que pogués ordenar i va preveure un pla per a detenir al llavors president Puigdemont i a la resta del Govern.

D'igual manera, Trapero també ha insistit en la versió que tant ell com altres comandaments dels Mossos d'Esquadra han explicat al tribunal del procés: els dies 26 i 28 de setembre, pocs dies abans del referèndum, la policia autonòmica va expressar a dirigents de la Generalitat, en dues reunions convocades a petició del propi major, la seva "preocupació" pels "problemes greus d'ordre públic" que la convocatòria podia suscitar.

Segons l'escrit de Trapero, els comandaments dels Mossos, entre els quals a més del major estaven els comissaris Ferran López, Manel Castellví, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo, van traslladar als llavors president Puigdemont, vicepresident Oriol Junqueras i conseller d'Interior Joaquim Forn que el cos policial no compartia el "projecte independentista" i els van instar a "complir amb la legalitat".