La Setmana Santa entra en campanya

Llegeixo amb escàs entusiasme la notícia que el president del Govern del Regne d'Espanya ha recomanat a les seves ministres i els seus ministres que participin en els actes públics de la Setmana Santa. A la memòria em vénen les imatges de l'any passat dels ministres del PP cantant-li l'himne de la Legió al Crist de la bona mort, o a un suat Trillo fent de portant, mentre María Dolores de Cospedal, amb peineta i mantellina negra, observa des un balcó de privilegi la processó toledana.

I llavors m'adono que, quan cal buscar vots, la ideologia s'aparca i emergeix la fe dels conversos, com si aquest beneït país despertés l'hora d'ara d'una llarguíssim letargia de croats i inquisidors, que sempre estan a l'aguait en recerca dels pecadors pobres que segueixen cridant 'vull una feina estable' per les cantonades, o el que és millor, prenent-se un cubata de ginebra de garrafa en un bar de carretera, de camí a l'hotel de la platja que els cau més a prop -per descomptat, el més barat-.

Som un país de processons i germandats respectables, encara que cada any que passa la festa religiosa es transforma més en dies de descans i mar, tenint com a única penitència les llargues cues de l'embús mentre la vigília i el dejuni s'ha perdut en el túnel del temps , sense que ningú recordi ni quan, ni com ha estat.

Com el Papa que tenim ens duri molt de temps la Conferència Episcopal espanyola haurà de canviar la litúrgia del Divendres Sant, i així, per exemple, la Confraria del Nostre Pare Jesús El Rico de Màlaga en lloc d'indultar amb permís del Consell de Ministres un pres, oferirà un lloc de treball de contracte indefinit a una aturada o aturat, perquè el fervor popular no decaigui i, al mateix temps, millori les estadístiques que els sindicats fan anar amb desesperació i cabreig permanent.

Queda molt camí per recórrer fins a l'Espanya aconfessional, que és la que deu la llibertat de culte, lluny de la protecció del govern de torn i la benedicció apostòlica d'uns cardenals i bisbes excessivament complaents amb el poder terrenal, que encara que faci olor a encens, res té a veure amb l'esperit del fuster de Natzaret, tan poc semblant a l'ostentació i riquesa de la nostra Setmana Santa que, per pura i innocent coincidència en el calendari, aquest any cau en plena campanya electoral, un afany humà en què només les formacions de dretes tenen el permís garantit per poder sol·licitar el vot; cosa que, pel que sembla, el líder socialista desconeixia quan va convocar els comicis.

Aquests rojos són tan irreverents que porten el pecat escrit en els seus gens i no respecten ni Salzillos, ni Gregorios Fernández, ni res, de res! Què diria si visqués el gran imatger cordovès Juan de Mesa! Després voldran guanyar. Impius!