L'abús dels 400 euros

El futbol camina cap a la seva autodestrucció. Els que viuen d'ell no són conscients que la vaca ja no pot donar més llet i que de seguir ordenant d'aquesta manera acabarà morint irremeiablement més d'hora que tard.

Si el futbol amateur està en la ruïna, el de competició ja ni pot salvar la Segona Divisió, que ja aquesta mateixa temporada ha vist com la competició s'ha adulterat, perquè un equip ha desaparegut corcat pels deutes. Els altres segueixen amb prou feines amb l'esperança d'ascendir a la divisió dels més grans per tenir alguna possibilitat de tenir algun futur.

El cas de la Societat Esportiva Éibar, presidida per una dona, es considera una fita extraordinària de seny i bona gestió, quan aquesta manera de fer les coses hauria de ser precisament el camí a seguir per tots.

Els molt grans, Madrid, Barça, At. de Madrid i pocs més volen i conspiren per posar en marxa la seva Lliga Europea, rica en ingressos per a ells, però la ruïna per a les Lligues Nacionals de les que viuen les Federacions de cada país i amb elles els dirigents més incompetents i corruptes d'aquest esport , més aviat negoci, que està perdut en els seus més evidents contradiccions i despropòsits.

Els venedors de drets de televisió i els que reparteixen les milionàries xifres que manegen són els autèntics tafurs d'un negoci que amenaça ruïna, es miri per on es miri. Espanya, que és un país de futbol -abans ho va ser de toros i mirin com està la festa- ha posat uns preus que els petits bars de poble i fins de ciutat no poden pagar: 400 euros al mes!

Amb aquesta xifra a la factura, un bar que ha de cobrar la cervesa a un euro als seus parroquians i ha de pagar les assegurances socials i tots aquells impostos que els cobra l'Ajuntament i la Comunitat Autònoma, a més de la llum, l'aigua i mil coses més, escull si pot piratejar el servei i si l'enxampen i el deixen sense senyal -que és el que està passant- finalment treu el futbol que li asfixia econòmicament, encara que el seu fanatisme merengue o culer li digui tot el contrari.

I així, com passa amb els cinemes o les sucursals dels bancs i fins a les farmàcies i la sanitat, estem destruint el que dóna sentit a les poques alegries de la qual gaudia la immensa classe mitjana que un dia, no fa gaire, vivia amb un petit marge de felicitat en aquest país.

Suposo que això del futbol i els bars on es veuen els partits a Florentino Pérez i a Bertomeu els portarà al paire i al "comunista" de Roures li sonarà a estupidesa periodística. Segurament ells sabran ja com pagaran a les estrelles quan no hi hagi aficionats que els segueixin. Són tan llestos que un encara se sorprèn que l'Acadèmia sueca encara no els hagi concedit un dels seus famosos Nobels.

Jo, que he pogut escoltar mentre contemplava l'Osca-Barça els laments del propietari del bar andalús que em acollia, em vaig quedar amb l'angoixa de la seva justa queixa, i amb ella el fonament de la mateixa: Cobrar 400 euros al mes pel senyal del futbol a un bar de poble és un abús. I aquí em planto.