Carles Tusquets: "Jo em represento a mi mateix al costat d'un grup d'empresaris als quals no els he preguntat a qui voten políticament"

Les eleccions a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona estan sent molt renyides i polititzades per sectors de l'independentisme. Hi ha qui vol donar-li un gir de 180 graus a l'entitat per tal que es converteixi en una institució del segle XXI, amb el que això representa. Carles Tusquets Trías de Bes es presenta com a candidat. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, empresari d'èxit, bon gestor i coneixedor de la realitat empresarial de Catalunya vol guanyar els comicis per posar en pràctica tota la seva experiència multisectorial.

Tusquets es presenta per TREA Capital, empresa que no ha traslladat la seva seu social, ja que segueix estant a Barcelona.

Per què es presenta a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona?

Per diverses raons: en primer lloc, perquè crec que cal una política de comunicació. Perquè, sincerament, molts empresaris que estan inscrits a la Cambra, tots, les petites, les mitjanes, les grans empreses i els autònoms, no saben que estan inscrits a la Cambra perquè ja no hi ha la quota cameral que era obligatòria. No saben com es pot gaudir del servei de la Cambra i, a més, la Cambra té un poder important en determinades institucions, com Fira, Port, Aeroport, Turisme de Barcelona, Zona Franca, etcètera. I per exercir aquest poder es necessita un suport important. Es necessita que tot l'empresariat estigui darrere i que doni suport les seves iniciatives i s'aprofiti dels serveis que dóna la Cambra. Si no la Cambra perd força.

He presidit el Cercle d'Economia, he presidit l'Associació d'Assessors Financers d'Europa, que quan vaig entrar tenia 30 associats i ara hi ha 30.000. Estic acostumat a presidir institucions de la societat civil que han de dialogar amb les administracions.

Crec que estic preparat per presidir la Cambra de Comerç de Barcelona. Sóc empresari, perquè he creat empreses no només del sector financer, sinó també del sector farmacèutic i he ajudat a crear empreses del sector hoteler, energies renovables. El que és ara mateix AUDAX. Tinc un caràcter empresarial multisectorial i crec que això és útil, perquè hi ha diferents sectors representats dins de la Cambra. A més d'escollir els millors en el meu equip de cada sector, i que lògicament sabran més que jo en cada un dels sectors. Haver conviscut en cada un d'aquests sectors també és útil. Crec que puc aportar aquest coneixement, ajudar les empreses a finançar-se per ser més grans i ser més competitives. I també el fet d'haver presidit institucions de la societat civil.

Creu vostè que la Cambra s'ha quedat estancada en el passat? Què no s'ha posat al dia?

Hi ha molta gent que pensa que la Cambra és una mica arcaica i segurament es deu a la manca de coneixement, però lògicament s'ha d'enfocar a partir d'ara en una institució del segle XXI en el tema de digitalització, de mobilitat, d'internacionalització, de finançament, que varia molt pel que fa davant de la crisi de Lehman Brothers. Abans, els bancs t'oferien el doble del que necessitaves i ara és al revés, et diuen que has de tornar el que t'han prestat perquè s'ha consolidat el sector. 

Abans hi havia més de 60 grups i ara queden 8 o 9 grups màxim, amb la qual cosa cada grup bancari ha multiplicat molt el risc en cada empresa i és molt difícil aconseguir crèdit. 

Ha canviat tot 180 graus en el sector i també per la digitalització. Ja no calen oficines bancàries perquè pots fer la part administrativa com a client des de casa. És un sector que està, com tots els actors, amb un canvi espectacular. I, efectivament, la Cambra també s'ha d'enfocar cap a aquest canvi tecnològic, no tant pensant en les empreses del segle passat sinó com a les empreses de la segona meitat del segle XXI. És en el que ha de començar a pensar la Cambra.

Quin paper creu que ha de jugar la Cambra de Barcelona?

Un paper rellevant perquè és una entitat de dret públic que representa la veu de l'empresariat de manera global. Barcelona ha perdut posicions en el rànquing com a pol d'atracció econòmic. Ha perdut posicions clares. Si els altres van amb moto i tu vas amb bicicleta, que no és elèctrica, i a més vas en pujada, lògicament els altres t'avancen. Hem de recuperar la velocitat de creuer que havia tingut Barcelona després dels Jocs Olímpics i fins fa poc.

I què cal per recuperar aquesta posició?

Fan falten moltes coses, perquè ara hi ha una competència important entre països per atreure inversions i seus d'empresa. I això ho condicionen moltes coses, no només el nivell de vida, que a Barcelona és espectacular, i la situació geogràfica també ho és, sinó temes com la fiscalitat, la inversió de les persones físiques, què vols atreure com talent a Barcelona. Desafortunadament els nostres joves estan marxant. En lloc de captar talent exterior estem perdent el talent interior. És un tema al qual s'ha de posar fre. Una de les causes és ajudar a implantar empreses. Ajudar a crear empreses des de zero. Formació. Apostar per la digitalització. Per una fiscalitat amable en el sector empresarial.

Vostè ha parlat de la tornada d'empreses. Hi ha hagut empreses que han traslladat les seves seus socials. Què farà perquè tornin?

Primer, lluitar perquè hi hagi una estabilitat del marc jurídic. Cosa que amb la situació política que tenim a Catalunya, a hores d'ara, no hi ha una certesa evident de com acabarà tot el 'procés'. Hi ha una manca de visió de si realment estem en un moment estable o no. I fins que no s'albiri això és difícil. És difícil que les empreses tornin i és difícil que empreses noves s'instal·lin a Barcelona.

Lluitaré també per aconseguir una fiscalitat que malauradament és molt diversa en diferents regions de l'Estat espanyol. Si Madrid bonifica l'impost de Patrimoni, que és un tema important per als empresaris, i en canvi a Catalunya es penalitza. No entraré en les raons. Hi ha múltiples raons, manca de pressupost, etcètera. Espanya és l'únic país d'Europa que manté aquest impost.

Tots els tràmits administratius per crear una empresa, per buscar terrenys, per als nous industrials. És imprescindible arribar a acords públic-privats per afavorir aquests tràmits i agilitzar-. Es triga molt a crear una empresa. Costen molt els terrenys industrials. Si no es té digitalització en polígons industrials que estan fora de la ciutat, i no arriba allà el 5G o la fibra òptica. Aquestes són coses per les que he de lluitar.

Que recordi mai havien tingut tant d'interès aquestes eleccions a la Cambra de Barcelona. S'han polititzat?

No ho dic jo, hi ha un moviment polític, l'ANC, que diu que vol utilitzar les Cambres per realitzar un discurs polític, molt respectable, però que no toca a la Cambra això.

Per fer política tenim al Parlament de Catalunya. Tenim la plaça Sant Jaume. Tenim Madrid. Però no crec que la Cambra hagi de fer això. 

La institució ha de defensar els interessos dels empresaris i fer veure a l'Administració pública, sigui qui sigui, el que estigui al comandament en aquests moments, els d'ara o els contraris, és exactament igual. La Cambra ha de ser independent del poder polític. És més aviat un contrapoder que exposa les problemàtiques que tenim els empresaris per estar sempre en primera línia.

És necessari separar la política de la gestió de la Cambra?

La Cambra ha de fer el seu paper. I el seu paper és dir-li als polítics i a l'Administració el que creiem que és útil per desenvolupar l'activitat empresarial. Punt. Això és el que ha de fer.

Vostè a qui representa?

Jo em represento a mi mateix i hi ha un grup d'empresaris als quals no els he preguntat a qui voten políticament. L'important és que la Cambra defensi els interessos dels empresaris en tots els sectors. Tenim un programa de cap a peus que cobreix totes les àrees de digitalització, internalització, formació, finançament, de donar a conèixer els serveis que ofereix la Cambra, d'exercir el poder que té la Cambra en diferents institucions. És un programa que cobreix a tots els sectors. I després hem fet un altre programa amb els especialistes de cada sector que es presenten amb mi, dels 40 sectors, perquè ens puguin dir quines són les seves preocupacions. De la indústria tèxtil, de la metal·lúrgia, dels serveis mèdics. Que cada un d'ells ens digui quines són les seves preocupacions.

Sr Tusquet, a favor del vot electrònic?

Totalment a favor de tots els sistemes de votació, electrònic, per correu o presencial, però sempre amb garanties. S'ha d'evitar que puguin haver utilitzacions fraudulentes dels certificats digitals, que no hagi suplantació d'identitats, que no pugui votar el gestor sense coneixement dels seus clients.

En l'últim ple de Miquel Valls, no es van presentar els altres candidats. Què li sembla?

Molt malament que els altres candidats no es presentessin. És una falta de respecte cap a la Cambra. Allà s'havia d'aprovar un pressupost extraordinari per fer difusió de les eleccions, si un no està d'acord amb la proposta que es planteja des de la Cambra, que vagi i ho discuteixi allà en el Ple, però el que no pot fer-se és no anar.

Per dur a terme el programa, amb quin equip compte?

Tenim un equip notori i públic al nostre web. És l'única candidatura que posa la paraula equip per davant. Creiem que l'avantatge d'un president no és ser presidencialista sinó impulsar un equip que treballi en cadascun dels seus sectors i que sàpiga més que el mateix president en el seu sector. I per això posem a l'equip per davant i els altres no ho han fet: https://equipcambratusquets.com/

Per què l'han de votar a vostè?

Perquè tinc un equip molt ben preparat per a solucionar els problemes dels que hem parlat. Per la meva experiència empresarial. Per la meva experiència institucional. Perquè el meu equip pot fer front als reptes que signifiquen l'economia de Barcelona en un canvi de 180 graus respecte a la segona part del segle passat. I s'ha de començar a treballar ara.