Borrell no descarta un nou 155 i considera que Rajoy va trigar massa en aplicar-lo

 

El ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, Josep Borrell, ha avançat aquest dimarts que, si cal perquè es produeix una nova violació de la legalitat, el Govern hauria de tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, però únicament de manera "conjuntural", durant el període que es requereixi per a "restablir la legalitat" en aquesta comunitat.

Així ho ha assegurat Borrell durant la presentació del llibre 'El laberint català' de l'historiador francès Benoît Pellistrandi, un acte en què també han intervingut l'autor i el vicepresident de Societat Civil Catalana, Àlex Ramos, i al qual ha acudit l'exministre de educació Íñigo Méndez de Vigo.

Borrell ha admès que, des del seu punt de vista, l'article 155 s'hauria d'haver activat abans del que ho va fer el Govern de Mariano Rajoy després del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017 i la declaració d'independència.

Segons l'anàlisi del també cap de llista del PSOE a les eleccions europees del 26 de maig, aquest precepte constitucional hauria d'haver-se estrenat quan els dies 6 i 7 de setembre d'aquell any el Parlament va votar les conegudes com a 'lleis de desconnexió'.

MESURAR ELS EFECTES DE L'APAIVAGAMENT

El ministre considera que les eleccions generals de diumenge serviran per mesurar els efectes de la política de "desinflamació" que el Govern de Pedro Sánchez ha posat en marxa a Catalunya i que, al seu parer, era totalment necessària, tot i que està convençut que el problema català ja s'ha "cronificat" i que la sentència del Tribunal Suprem sobre el 'Procés' contribuirà a "complicar" encara més.

Respecte a la campanya electoral, Borrell ha dit desconèixer com influirà l'assumpte català en els electors, però sí que ha lamentat que aquest tema hagi mediatitzat el debat polític, impedint parlar d'altres assumptes.

En un altre moment de la seva intervenció, Borrell ha coincidit amb l'historiador francès en l'ampli "desconeixement" que hi ha entre els parlamentaris europeus del que realment ha passat a Catalunya i de l'estructura territorial d'Espanya.

Així, ha admès que molts polítics europeus, sobretot els dels partits situats a l'esquerra del PSOE, com Die Linke a Alemanya, han assumit el relat independentista que presenta a Espanya com una democràcia que no és tal perquè hi presos polítics.