L'exdirector dels Mossos confessa que se sentia "incòmode" per la deriva del procés

 

L'exdirector dels Mossos d'Esquadra que va dimitir al juliol de 2017, Albert Batlle, ha reconegut aquest dimecres al judici pel 'procés' independentista al Tribunal Suprem que un dels motius pels quals va decidir deixar el càrrec va ser que es sentia "incòmode" per com podien evolucionar les coses "cap a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Ha dit que aquest sentiment fins i tot el va compartir amb l'exconseller d'Interior Jordi Jané, que va ser cessat aquell estiu per l'expresident Carles Puigdemont.

Batlle ha declarat com a testimoni en la vista oral, a proposta de l'acusació popular exercida per Vox, i ha explicat que uns dies després que Joaquim Forn prengués possessió en substitució de Jané, va presentar una carta de dimissió en la qual agraïa la "confiança "dipositada en ell i recalcava que la policia autonòmica" seguiria complint amb la legalitat vigent i amb el respecte a les disposicions que emanessin de la judicatura i fiscalia".

Ha continuat dient que en aquell moment hi havia un "cúmul de factors" polítics, personals, professionals i familiars que el van portar a dimitir, tot això unit al fet que entenia que el nou conseller tenia "la llibertat absoluta" de nomenar al seu "propi equip". Després d'aquesta explicació, l'advocat de Vox Joan Cremades li ha preguntat directament si se sentia "incòmode" amb el desafiament independentista, al que el testimoni ha contestat que "còmode no em sentia".

DISCREPÀNCIES AMB LA CUP

"Estava incòmode per com podien evolucionar les coses. No només pel nomenament de Joaquim Forn, amb qui havia tingut una relació molt estreta a l'Ajuntament de Barcelona. Jo notava una certa incomoditat de cert sector de partits de suport parlamentari al Govern de la Generalitat cap a la meva persona", ha concretat, fent referència a la Cup, que va demanar en diverses ocasions la seva dimissió per les seves discrepàncies sobre l'actuació dels Mossos.

La fiscal Consuelo Madrigal ha volgut posar l'accent en aquest punt i li ha inquirit sobre si aquesta "incomoditat" va ser anteriorment traslladada a Jordi Jané. "No només ho vaig comunicar, sinó que en moltes ocasions la vaig compartir", ha afirmat Batlle, que ha fet una lleugera al·lusió al fet que l'exconseller ja va explicar davant el tribunal aquest dimarts per què també va dimitir.

En la seva declaració, Jané va evitar vincular la seva sortida del Govern amb la celebració de l'1-O, però sí que va reconèixer que una de les circumstàncies va ser la possibilitat que "en el futur pogués no es dóna un consens d'acord" en referència al referèndum. Va afegir que davant el cessament de conseller Jordi Baiget es "va obrir una possibilitat de canvi en el Govern" i ha considerat l'oportunitat de no continuar formant part del mateix.

DEFENSA A TRAPERO

D'altra banda, el testimoni ha afirmat que va ser ell mateix qui va proposar el nomenament de Josep Lluís Trapero --que pròximament serà jutjat a l'Audiència Nacional per rebel·lió i organització criminal pels fets del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona i l'1-o-- com més gran dels Mossos d'Esquadra. Ha postil·lat que aquesta designació va tenir lloc perquè considerava "necessària" la recuperació d'aquesta "figura" superior al cos policial.

Així, a preguntes de Javier Melero, que defensa a Forn, ha destacat que entre la direcció política del cos i la prefectura hi havia una "perfecta connexió i sintonia" i que no es consultava a la cúpula del departament d'Interior cap operatiu excepte en alguns "episodis" concrets que podien tenir "conseqüències polítiques". Amb tot això, ha subratllat que Trapero era "molt gelós" quan actuava com a policia judicial i per tant "no hagués acceptat cap intromissió política".

"RES A VEURE" AMB L'1-O

Primer de Batlle ha declarat l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, que va estar investigada en aquest mateix procediment, però finalment el jutge instructor Pablo Llarena va acordar arxivar la causa contra ella i no la va asseure a la banqueta. Aquesta decisió va ser confirmada per la Sala, que va rebutjar processar-la, tal com va sol·licitar Vox, que ara ha sol·licitat la seva compareixença.

Lloveras ha assegurat que "no va tenir res a veure" amb l'organització i convocatòria del referèndum i durant tota la seva declaració ha insistit que l'única cosa que va fer l'AMI --que la integren "gairebé 800 municipis", ha recalcat-- va ser una "manifestació pública, política, sense efecte jurídic" el 6 de setembre de 2017 de "suport" a la consulta independentista, coincidint amb l'aprovació al Parlament de la Llei del Referèndum.

Així mateix, ha apuntat que l'AMI en cap moment va demanar als consistoris catalans que cedissin locals públics per a la celebració de l'1-O, sinó que va ser la Generalitat la que va enviar un comunicat per saber si disposaven d'aquests espais per al referèndum. Sobre aquest punt, ha dit que desconeix si finalment algun ajuntament va facilitar aquests centres.

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú també ha estat preguntada sobre si va estar present el 20 de setembre a la concentració a les portes de la Conselleria d'Economia i ha indicat que es va passar per la zona perquè aquell dia havia anat a Barcelona a declarar a la Fiscalia per la declaració "d'intenció política" sobre la votació independentista.

AMBIENT "TRANQUIL" EL 20-S

"L'ambient era tranquil", ha destacat, al mateix temps que ha assenyalat que hi havia "un passadís per on es podia arribar perfectament a la porta", així com a "periodistes, fotògrafs i càmeres" a sobre d'una cosa que pensava que era un "escenari". Després va saber que estaven sobre els cotxes.

El president del tribunal, Manuel Marchena, no ha permès a l'acusació popular que seguís preguntat pel 20 de setembre, ja que la a la "declaració de pertinència" per la qual es va sol·licitar la seva testifical no s'incloïa aquests fets. "Estem parlant sobre uns fets pels quals han estat interrogats moltíssims testimonis i pot ser supèrflua", ha emfatitzat el magistrat.

El mateix ha passat amb el fiscal Javier Zaragoza quan ha intentat preguntar-li sobre la jornada del referèndum, moment en què Marchena li ha recordat que l'interrogatori es limita a l'exposat pels sol·licitants. "No pregunto res l'1 d'octubre? Doncs no hi ha més preguntes", ha conclòs el representant del Ministeri Públic davant l'advertència del tribunal.