Un any després de la violació de 'La Manada', continua oberta la reforma dels delictes sexuals

 

Aquest divendres, 26 d'abril, es complirà un any de la publicació de la polèmica sentència que va condemnar els cinc membres de 'La Manada' per un delicte d'abús sexual i els va absoldre del d'agressió. La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Navarra no va apreciar ni violència ni intimidació en els fets que van tenir lloc en els Sanfermines de 2016, quan una jove madrilenya de 18 anys va denunciar haver patit una violació múltiple.

Aquesta decisió judicial va ser qüestionada tant en l'àmbit judicial com en l'esfera política i especialment entre els col·lectius i associacions feministes, que van convocar mobilitzacions espontànies a tot Espanya, al crit del ja famós 'No és no' i 'Jo sí et crec'. Així mateix, arran de la sentència, es va posar damunt de la taula una possible reforma del Codi Penal per a canviar la tipificació dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.

La seva revisió, impulsada per l'anterior Govern de Mariano Rajoy, va ser encomanada a un grup d'experts que va proposar suprimir l'"abús" per considerar tot "agressió", una postura que l'Executiu socialista de Pedro Sánchez sempre ha defensat, tot i que finalment no ha aprovat i, davant la convocatòria electoral del 28 d'abril, s'ha quedat en l'aire.

POLÈMIC VOT PARTICULAR

Els cinc membres de la Manada--denominats així per un grup de Whatssap que compartien-- van ser condemnats el 26 d'abril de 2018 a nou anys de presó per un delicte continuat d'abusos sexuals amb prevalença, amb el vot particular d'un dels magistrats, que demanava la seva absolució. Es tracta del jutge Ricardo González, que va assenyalar que la jove i el grup d'homes van practicar "actes sexuals en un ambient de gresca i alegria".

La seva arguments van ser llavors molt qüestionats i fins i tot l'Associació de Dones Juristes Themis va presentar una denúncia davant la Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra el magistrat.

Tant el to del vot particular com la sentència per un delicte d'abús sexual en comptes d'agressió, va deslligar la polèmica entre les feministes, que van qualificar la sentència d'"indignant" i "retrògrada". "No és abús, és violació", van reivindicar a les xarxes socials.

De fet, aquella jornada es van convocar de manera espontània nombroses concentracions i manifestacions de dones a tot Espanya en senyal de protesta contra "la justícia patriarcal" contra aquesta decisió judicial.

Aquelles mobilitzacions, convocades per diversos col·lectius i associacions feministes, van ser les primeres en què es va escoltar el 'No és No' i 'Jo sí et crec', lemes que posteriorment han ressonat en altres manifestacions convocades en senyal de rebuig a la Manada i, fins i tot, s'ha pogut escoltar reiteradament, també a la multitudinària manifestació del 8M, Dia de la Dona Treballadora i de la vaga feminista.

REVISIÓ DELS DELICTES SEXUALS

La polèmica sorgida va ser tal que el Govern de Mariano Rajoy, llavors al capdavant de la Moncloa, va anunciar la seva intenció de revisar la tipificació dels delictes sexuals en el Codi Penal, a petició del llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui hi va encarregar a un grup d'experts penalistes de la Comissió General de Codificació.

Aquest òrgan, però, va haver de ser reformat perquè no hi havia cap dona en ell. Després fer-ho paritari, van arrencar els treballs, que van continuar fins i tot amb el canvi de Govern en prosperar la moció de censura contra Rajoy.

Finalment, van elaborar una proposta de reforma que suprimia l'"abús", amb l'objectiu que tots els delictes sexuals siguin considerats "agressió". El Govern de Pedro Sánchez té a sobre de la taula aquestes conclusions des del mes de desembre, però no ha aprovat aquesta reforma legislativa que, i amb la convocatòria electoral del 28 d'abril, queda pendent.

La sentència de l'Audiència de Navarra, que va ser recorreguda per totes les parts, va ser confirmada el passat mes de desembre a la instància superior, és a dir, pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN). En aquesta ocasió, la sentència va comptar amb el vot particular de dos dels cinc magistrats, que sí que apreciaven intimidació i es mostraven partidaris de condemnar els acusats a 14 anys i tres mesos de presó per un delicte continuat d'agressió sexual, en comptes de abús.

Aquesta vegada, diverses feministes consultades van reivindicar "d'una vegada per totes" la reforma dels delictes sexuals del Codi Penal perquè aquells casos en què no hi ha violència física però sí una situació de superioritat que anul·la el consentiment de la víctima, es castiguin com agressió sexual i no com abús. També van expressar el seu desig que el Tribunal Suprem (TS), òrgan al es pot recórrer aquesta sentència, "corregeixi" el criteri de l'Audiència de Navarra així com del Tribunal Superior de Justícia Navarra.

A l'espera que el Tribunal Suprem es pronunciï, la Fiscalia de l'alt tribunal va presentar un recurs contra la sentència emesa per emetre el TSJN, sol·licitant que es condemni a cadascun dels acusats a 18 anys de presó per un delicte continuat d'agressió sexual, així com a 10 anys de llibertat vigilada ia la prohibició d'acostar-se a la víctima durant 20 anys.