La direcció de Zeta rebenta el dret de vaga dels treballadors de les rotatives

Quan un guió es repeteix, el desenllaç és previsible. A la planta d'impressió del Grup Zeta --recentment adquirit per Premsa Ibérica--, els treballadors han experimentat, com si d'un bucle es tractés, el mateix episodi de lluita laboral que van viure el 2013.

Davant la convocatòria d'una jornada d'atur per part de la plantilla de Gràfiques de Premsa Diària (Parets del Vallès), la direcció ha reaccionat de la mateixa manera que fa sis anys: boicotejant la vaga a través de la contractació d'impremtes alienes al grup per llançar l'edició d'aquest dilluns 29 d''El Periódico' i 'Sport'.

Els treballadors de les rotatives van comunicar dissabte passat que aquest dilluns declaraven una vaga entre les 12 i les 3 de la matinada en rebuig a l'ERO d'extinció que suposaria el tancament de la planta d'impressió dels diaris. El desembarcament de Javier Moll als comandaments del holding va propiciar l'activació d'aquest expedient que posarà al carrer a 54 treballadors.

No obstant això, la direcció va decidir sortejar ahir l'actitud dels seus treballadors contractant els serveis d'altres impremtes per aconseguir que les seves capçaleres arribessin als quioscos.

Així mateix, es va obligar els empleats a recórrer a la borsa d'hores perllongant així la seva jornada laboral més enllà de la finalització de l'atur per acabar el tiratge, segons han assegurat fonts de CGT.

El comitè d'empresa no ha avançat quines mesures prendrà davant d'aquesta violació del seu dret a la vaga, però aquest mateix dimarts es reuniran amb la direcció en el context de la negociació imposada per la Conselleria de Treball.

ZETA JA VA SER CONDEMNADA

Es tracta de la mateixa estratègia que la direcció va seguir el 2013 i que va derivar en una lluita judicial que el grup mediàtic va acabar perdent en favor de la plantilla. Tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com el Tribunal Suprem, van donar la raó a la demanda plantejada pel comitè d'empresa.

El TS va concloure en una resolució ferma que el dret a vaga es reconeix com un "instrument de pressió necessari per a l'afirmació dels interessos dels treballadors en els conflictes socioeconòmics" i que no podia ser vulnerat mitjançant cap acció que, tot i no col·lisionar amb els treballadors, impedís el seu exercici.