La Fiscalia dóna suport a la candidatura de Puigdemont al Parlament Europeu vetada per la Junta Electoral

 

La Fiscalia de Madrid s'ha mostrat a favor que el Jutjat del Contenciós-Administratiu número 2 de Madrid estimi el recurs presentat per la candidatura Lliures per Europa (Junts) contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'excloure a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de les llistes per a les eleccions europees el proper 26 de maig.

En el seu escrit, el Ministeri Públic afirma que la resolució de la JEC "no és ajustada a Dret, quant vulnera el dret fonamental de sufragi passiu" de Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Al llarg de nou folis, el fiscal es recolza en el vot particular discrepant que acompanyava la resolució de l'organisme supervisor, emès per quatre membres, en el qual es considerava que la JEC havia d'haver apostat per una interpretació més favorable de l'ordenament jurídic prevalent el dret a la participació política.

Segons la resolució de la JEC, adoptada el passat 29 d'abril, els tres polítics catalans no poden ser electors i tampoc "elegibles" perquè no figuren adequadament en el cens electoral; explica l'acord que Puigdemont i els seus exconsellers apareixen com a residents a Espanya malgrat que "és notori" que no estan en aquests municipis, sinó que "des de fa dos anys estan fora del territori nacional per a evadir-se de l'acció de la justícia".

Si bé, la Fiscalia recorda que la mateixa Llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG), en el seu article 7.2, permet mitjans de prova alternatius al cens d'electors com que l'interessat reuneixi "totes les condicions exigides per a això".

En aquest sentit, per al fiscal, l'"això" al qual es fa referència s'explica en l'article 31.1 de la mateixa norma que precisa que "el cens electoral conté la inscripció dels qui reuneixen els requisits per a ser elector i no es trobin privats, definitiva o temporalment, del dret de sufragi".

L'EXCEPCIÓ LEGAL ES DÓNA AMB LA SENTÈNCIA FERMA

Així, la "idea clau", diu l'escrit, és que "la condició d'elector s'identifica plenament amb l'efectiva titularitat del dret fonamental al sufragi actiu". A més, assenyala que l'"única excepció legalment prevista" és la introduïda en l'article 3 de la LOREG, l'any 2018, que fa esment exprés a "condemnats per sentència judicial ferma", que no s'ha donat en cas dels polítics independentistes.

D'altra banda, el Ministeri Públic destaca que el cens electoral designa la taula en la qual els votants poden exercir el seu dret al vot, si així ho desitgen, i que en aquest cas concret no "hi ha cap norma jurídica vigent que impedeixi que puguin efectivament (intentar) votar" sense perjudici que "en intentar fer-ho i abans d'aconseguir-ho són detinguts com a conseqüència de la seva situació judicial de rebel·lia".

El fiscal justifica les seves al·legacions en què és un "fet notori" que alguns dels líders independentistes que estan sent jutjats en el Tribunal Suprem "en el mateix procediment en què es troben rebels" Puigdemont, Ponsatí i Comín "han pogut exercir el seu dret a presentar-se a les eleccions, sense objecció de la pròpia JEC".

D'altra banda, el fiscal aprofita també aquest informe per a enlletgir que Junts, així com els tres processaments fugits, hagin presentat sengles escrits davant el Tribunal Suprem, al·legant que la legislació és "confusa".

La Fiscalia assegura que no existeix "marge per a la inseguretat jurídica" sobre qui té la competència judicial per a estudiar aquests recursos. "Això es tradueix en un clar abús de dret per part dels recurrents", afirma el representant del Ministeri Públic, que considera que tracten de "posar en joc una espècie d'atzar competencial" per a ocasionar el risc de "generar resolucions contradictòries".