Colau augmenta la pressió sobre el sector immobiliari perquè hi hagi més habitatge assequible

 

L'alcaldessa de Barcelona i candidata de BComú a l'Alcaldia, Ada Colau, s'ha compromès a pujar d'un 30% a un 50% l'exigència perquè els nous habitatges construïts siguin assequibles: "Que en qualsevol nova producció immobiliària una de cada dues habitatges sigui assequible ", ha assegurat.

En l'acte de presentació de les propostes de BComú en matèria d'habitatge aquest dissabte, Colau també ha apostat per passar de crear 1.000 a 1.500 habitatges assequibles a l'any en el pròxim mandat, i obrir un centre "contra l'assetjament immobiliari" en col·laboració amb les entitats socials i que serveixi per assessorar i poder tramitar denúncies. "L'especulació no és benvinguda a Barcelona", ha afegit.

Ha defensat que la mesura del 50% és viable econòmicament i que ja s'està fent en altres ciutats com Nova York, i ha concretat que aquesta iniciativa seria prioritària en barris "més tensionats" per l'alta demanda d'habitatge assequible, entre els quals ha esmentat l'Eixample, Ciutat Vella i Poble Nou.

El seu objectiu és "coresponsabilitzar al sector privat" en la creació d'habitatges assequibles i que l'especulació immobiliària no expulsi gent jove i treballadora dels barris de Barcelona, per al que també ha demanat que el Govern reguli el preu del lloguer i escolti seu electorat que, segons ella, li ha demanat que no pacti amb Cs, corejant 'amb Rivera no'.

La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, ha lamentat que quan van impulsar la proposta d'exigir el 30% d'habitatges assequibles "hi va haver a qui li van tremolar les cames", i ha culpat el PSC i ERC d'haver deixat que es perdessin més de mil pisos assequibles entre juny de 2018 i maig de 2019.

Sanz també ha criticat "la dilació de la Generalitat" i la seva resistència perquè s'apliqués aquesta mesura, el que al seu parer demostra la importància que té, i s'ha compromès a que l'urbanisme es posi al servei de l'habitatge.

Ha concretat que s'aplicaria en edificis de 400 metres quadrats, com s'està fent en ciutats com Nova York, i que es durà a terme de manera prioritària als barris de Ciutat Vella, Eixample, Vila de Gràcia, Camp de Grassot, Poble-sec i Poble Nou, perquè consideren que és on amb més urgència s'ha de protegir el dret a l'habitatge a un preu assequible.

La candidata d'BComú a l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, - que Colau ha presentat com la futura regidora d'Habitatge- ha explicat que la creació d'aquest centre "contra l'assetjament immobiliari" serà similar al Centre LGTBI creat per l'Ajuntament, en el que ajudarà a conèixer la legislació en matèria d'habitatge, amb assessorament i des del qual es podran presentar denúncies per lluitar contra l'especulació.

Ha destacat que es tracta d'una demanda de la ciutadania i que estarà gestionat en col·laboració amb les entitats socials, ja que consideren que en els últims anys s'han aprovat "paquets de reformes que han precaritzat el lloguer i això és sinònim d'inseguretat i patiment d'abusos "per part dels inquilins.

1.500 HABITATGES A L'ANY

Sobre el parc públic d'habitatges de Barcelona, Martín ha destacat que en aquest mandat s'ha doblat el nombre d'habitatge públic a la ciutat en comparació amb els anys en què va ser alcalde Xavier Trias, i ha augmentat un 15% respecte al mandat de els socialistes.

Ha lamentat que els pressupostos tant de l'Estat com de la Generalitat hagin retallat la inversió en habitatge, i ha reconegut que aquest tipus de polítiques són cares i que la inversió triga a recuperar-se, però ha assegurat que volen "intensificar i augmentar el ritme de promoció ".

"Incrementarem la promoció a 1.200 habitatges i sumarem 300 més adquisicions per arribar a les 1.500", ha afegit Martín que ha criticat que s'acumulava un bagatge molt negatiu en matèria de protecció de l'habitatge, ja que segons ella es feia un habitatge protegit de compra que entrava després al mercat privat.