L'Auditori s'inspira en el so de la natura per anunciar la seva nova temporada

 

L'Auditori de Barcelona se submergeix en una exploració de la "botànica del so" amb els arbres i la natura fent música en la seva nova imatge per a la temporada 2019-2020, que signen l'artista Perejaume i la productora audiovisual Canada, ha anunciat el director, Robert Brufau, que ha defensat convertir la sala en altaveu de la modernitat musical.

L'artista ha reivindicat el "estatut sonor" de la imatge en constant renovació, i juga amb el concepte de l'alè del vent fent música amb els arbres en una col·laboració que s'ha desenvolupat sota el títol 'Botànica del so'.

"Existeix aquesta botànica del so. Fins i tot podríem apuntar a una quasi botànica del so sembrada pel vent, regada pel vent i segada pel vent. Però també, en la imatge que hem tractat de fer sonar, una botànica pairal del so, del cultiu agrari i forestal del so i de l'Auditori com a viver", diu.

Transmetre el so a través de la imatge ha estat el repte de Perejaume, que s'ha remuntat als oracles de Grècia en que hi havia persones encarregades de recollir els sons dels boscos d'alzines, per exemple.

En el seu projecte, recorre a la idea que "el món parla i el món sona", ha explicat, alhora que s'ha mostrat fascinat pels vivers com a espais de reforestació, en què es poden veure plançons en tests, que ha considerat les sabates dels arbres cap al seu desplaçament definitiu.

"Són com assajos de boscos", ha defensat Perejaume, que ha apostat per veure el so com una cosa que es pot conrear i pot desenvolupar-se des d'una perspectiva agrària.

Així, les imatges de naturalesa i música que evoquen les imatges de Perejaume poblen els diferents fullets de la temporada de l'Auditori amb diferents formes, plantes i natures.

D'aquesta manera, ha creat una imatge per a la temporada i també per a cadascuna de les branques que conformen la programació, des de l'Orquestra Simfònica de Barcleona i Nacional de Catalunya i la Banda Municipal, a les temporades de Cambra, Antiga OBCPops, Jazz Sessions, Escenes i Samper Sèries.

Un cop l'artista va definir aquesta imatge, la productora Canada es va posar a treballar en la peça videogràfica rodada en 16 mil·límetres i amb el "romanticisme" dels mitjans analògics fosos amb la natura a flor de pell, ha observat el director executiu, Òscar Romagosa.

TRENCAR EL RELAT TRADICIONAL

L'encàrrec de l'audiovisual a Canada, veí de la zona de Glòries de l'Auditori, ha estat una decisió de la direcció per buscar allunyar-se del relat tradicional de la música clàssica, oferir una altra lectura i nous reptes, ha explicat Brufau.

La mitjana actual dels abonats a la sala és de 68 anys, encara que cada vegada més es compra entrada a taquilla i l'abonament deixa de ser tan representatiu, ha explicat el director, que ha parlat d'un objectiu a mitjà i llarg termini de renovar públics.

Dirigit per Héctor Herce, l'audiovisual busca una representació metafòrica de la música com creació orgànica, i part d'una naturalesa creadora, en què la naturalesa mateixa és sonora i és matèria primera per fabricar instruments musicals.

ENTRE FANTASIA I REALISME

Es tracta d'una peça a mig camí entre la fantasia i el realisme, ha explicat els Romagosa, que reivindica la vigència de la productora abans del "remolí" deslligat per l'èxit de la Rosalia, de la qual signen els seus videoclips.

Acostumats a treballar amb la música pop i trap, aquest audiovisual també ha estat un repte per a ells, que es defineixen com creadors de pel·lícules i defensors, en el cas de la peça per a L'Auditori, del "romanticisme de la cosa analògica" per la fisicitat dels objectes.