El Papa es passa a l'independentisme supremacista

Joan Planellas Barnosell, capellà independentista de Jafre, acaba de ser nomenat Arquebisbe de Tarragona. A tots els efectes protocol·laris i executius, un prevalgut de les Espanyes, que és el rang que li correspon a la Seu de Tarragona -segons una molt remota tradició confirmada pel Papa Lleó XIII, el mandat, el que feia el nombre 256, va durar ni més ni menys que 25 anys, entre 1878 i 1903-.

La designació del Papa Bergoglio ha causat estupor, no només a Catalunya, on havia acumulat l'afegit de no grat entre la feligresia del llaç groc, molt cabrejada amb els seus anteriors nomenaments de purpurats, cap d'ells d'origen català -dos valencians, un aragonès i un mallorquí en el seu recent haver- que mostraven una predisposició cap a la neutralitat militant en el vidriós tema del procés, que ara s'ha trencat radicalment en escollir un militant independentista com a pastor d'un país que pren nota del gir del pontífex i de la seva nova actitud en aquest i altres temes de vidriós contingut, com el trasllat de la mòmia del Dictador Franco a una nova i definitiva ubicació i, sobretot, les propietats que l'Església Catòlica espanyola ha registrat com a pròpies en nombrosos pobles d'Espanya per escàndol de tots els feligresos catòlics i no catòlics.

Fa tan sols una setmana el mateix Papa Francesc va anunciar que tenia seriosos dubtes d'una nova visita al nostre país, que tots hem interpretat com una nova pressió al Govern Socialista perquè no derogui el Concordat vigent que, com tothom sap, manté l'estat laic espanyol com una colònia de l'estat Vaticà, no només en allò religiós, sinó, sobretot, en l'aspecte terrenal, on els avantatges fiscals i les quotes en l'IRPF de l'Església Catòlica són tan escandalosament inassumibles en ple segle XXI que ja ningú espera que un Govern digne pugui, en un futur proper, seguir mantenint-les sense que li caigui la cara de vergonya constitucional.

A Déu el que és Déu, i al Cèsar el que és del Cèsar, va dir el que més sap, i si això no agrada a l'actual pastor de l'Església Catòlica doncs què hi farem! El que no val és això de fer política amb el que és espiritual, especialment quan molts catalans estem intentant recompondre la convivència que malauradament hem perdut.

Per tant, si no procedeix nomenar només bisbes no catalans a Catalunya, tampoc ho és barrejar un destacadíssim i sectari activista polític, com ho és el fins ara capellà Planelles, amb l'única finalitat de desestabilitzar un país, aprofitant-se que aquest  va cometre el vergonyant error durant molts segles de la seva història de defensar Roma i al seu papat amb la comunió de la Creu i l'espasa. Quants morts propis i aliens ens ha costat aquesta aliança; i ara, què és el que vol el Vaticà? Mantenir els seus privilegis a qualsevol preu?

Santedat, fiqui-s'ho al cap, això ja és el passat i el que toca és tornar als orígens. Així que, faci el favor de reflexionar sobre la decisió presa.