Les veus de l'ocupació a Palestina
Un informe relata com la societat civil de Cisjordània resisteix diàriament els controls en carreteres i la instal·lació d'assentaments.
Amb l'objectiu d'apropar la realitat palestina, lluny de les dades i posant el focus de la vida quotidiana, l'Associació Catalana per la Pau (ACP) ha publicat un informe sobre com és viure sota l'ocupació israeliana a Cisjordània.
' Viure sota l'ocupació: la societat civil palestina s'enfronta a les vulneracions dels drets humans ' està escrit per la periodista de Catalunyapress Ana Basanta, arran d'una trentena d'entrevistes en terreny a agricultors, sindicalistes, dones, músics, actors, metges, refugiats, ecologistes i activistes.
L'informe s'ha presentat aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Barcelona juntament amb un dels protagonistes, el president de la Palestinian Medical Relief Society (PMRS), el doctor Mustapha Barghouti, i el president de l'ACP, Xavi Cutillas.
Els ponents han destacat com diferents organitzacions de la societat civil resisteixen diàriament davant la constant vulneració de drets fonamentals. Tenen en comú els nombrosos punts de control en carreteres (checkpoints), alguns d'ells fixos i altres col·locats sense previ avís, la qual cosa dificulta el dia a dia per assistir a la feina, al metge o a l'escola.
Xavier Cutillas (ACP), Ana Basanta (autora de l'informe) i Mustapha Barghouti (PMRS)
Per això, les entitats asseguren que l'ocupació va més enllà del mur de 700 quilòmetres que separa Palestina i Israel, perquè dins dels territoris palestins també hi ha una fragmentació, sobretot a causa dels assentaments de colons, que vénen acompanyats d'excavadores que divideixen camps i pobles.
AGRICULTURA
"Cap ocupació dura per sempre, fins i tot l'Imperi Romà va caure", assegura Abbas Milhem, líder del sindicat d'agricultors Palestinian Farmers Unions (PFU). "La meva terra i la meva vida no la pots confiscar, no la pots portar a la presó. Per això segueixo, per continuar defensant la terra", afegeix.
La instal·lació d'indústries contaminants israelites a Cisjordània ocupa un altre dels capítols, que posa com a exemple el cas de Geshuri, una empresa especialitzada en l'elaboració de pesticides i fertilitzants per a agricultura que, des que es va instal·lar fa trenta anys a Tulkarem, ha provocat el augment de malalties cancerígenes, respiratòries, oculars i reproductives.
"A vegades, quan hi ha incendis, el foc dura una setmana, no es pot parar, crema i crema, i hi ha un núvol negra per tot Tulkarem", denuncia Mohammad Bladi, secretari general del sindicat New Unions.
CULTURA
La cultura com a eina per cohesionar els palestins, més enllà de l'expressió artística, és un altre dels eixos del document. "Hi havia un estereotip que la gent palestina és violenta i fa servir la violència", indica la ballarina Iman Hammouri, però aquesta idea no se sosté perquè "quan ensenyes la teva música i la teva dansa a l'exterior, pot afectar més que un discurs polític. Pot realment entrar dins teu, en la memòria, en la teva ment, en les teves emocions, molt més que un discurs polític, i l'ocupació ho sap molt bé".
En aquesta mateixa línia s'expressa Shadi Zmorrod, director del Circ Nacional Palestí, que aquest cap de setmana actua a Barcelona presentant l'espectacle 'Sarab' sobre la situació dels refugiats. Zmorrod assegura que gran part del treball al teatre és físic i això serveix per expressar felicitat, ràbia i energia. En la seva opinió, els nens palestins han perdut el somriure, i "donar esperança als nens és la millor manera de resistència".
Escriu el teu comentari