Auge i caiguda de Rodrigo Rato

 

Rodrigo Rato és un exemple de polític que arriba al cim de l'ona amb càrrecs ministerials per després caure en picat per qüestions econòmiques havent dirigit fins i tot el Fons Monetari Internacional (FMI).

El judici per la sortida a borsa de Bankia quan Rato era president de l'entitat està fent sortir a la llum informacions diferents entre el Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya.

Les versions sota jurament a l'Audiència Nacional difereixen pel que fa a la constitució de Bankia, l'estrena en el parquet i la nacionalització.

Quan Luis de Guindos era ministre d'Economia, el 2002, alguns dels competidors de Bankia es van reunir per analitzar el futur de l'entitat i, segons fonts coneixedores, aquí va començar a gestar-se la caiguda de Rato.

Asseguren que política i economia es van embullar i forçar la dimissió de Rato. El deute de Bankia va superar els 20.000 milions d'euros.

Fins i tot el propi Guindos assenyala en el seu llibre 'Espanya amenaçada' com després de diverses trobades el mateix Rato demana parlar amb ell tot sol. "Li explico que la situació ha arribat a un límit i que caldria convertir la preferents en mans del FROB (els 4.456 milions injectats en la fusió amb Bancaixa) en capital. Em respon que això suposaria la nacionalització de l'entitat i llavors insinua que està pensant a dimitir. L'endemà, dilluns 7 de maig, em va trucar des del cotxe camí de la Moncloa per dir-me que anava a presentar la dimissió al president del Govern".

Que un polític presideixi un banc és una cosa inusual que va fer aixecar sospites sobre gestionava l'entitat amb professionalitat.

L'expresident del BBVA Francisco González va assenyalar en el judici que va suggerir a Rato que deixés el càrrec, i que el mateix Guindos ho veia amb bons ulls. "Rato creia que amb 7.000 milions solucionava la credibilitat de Bankia i els problemes de confiança en els mercats. Jo estimava que entre 15.000 i 20.000 milions, en línia amb Botín", va indicar González. El millor era que dimitís. Li vaig dir que no anava a aconseguir aquest capital i que donés pas a una solució viable que passava per posar molts diners per part de l'Estat", ha afegit.

El president de CaixaBank, Isidre Fainé, ha indicat en el judici que els banquers i Guindos van parlar sobre Bankia i el seu futur, però sense prendre decisions concretes. "Si hagués sortit un 'vostè ha de marxar' hagués estat molt violent, i no recordo que passés".