Asens reconeix que l'Ajuntament de Barcelona va animar a la ciutadania a participar en el referèndum

 

L'encara tinent d'alcalde de Barcelona i cap de llista d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, ha comparegut aquest dilluns com a testimoni davant la sala que jutja el procés independentista, on ha descrit el referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017 com una mobilització "sense efectes jurídics" per protestar contra un "abús de poder".

Segons ha afirmat durant la seva declaració, a proposta de la defensa del líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l'Ajuntament de Barcelona que dirigeix Ada Colau va cridar els ciutadans a participar en la votació com a forma de "pressió" per "establir el diàleg" amb el Govern de Mariano Rajoy i que, per això mateix, ell va decidir anar a votar.

En aquest sentit, ha explicat que tot i que l'1-O va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, el consistori va arribar a un acord amb la Generalitat per promoure el referèndum perquè considerava que els drets polítics no estaven "suspesos", tal com es deia en un informe emès pel secretari municipal.

"Enteníem que era una mobilització amb aparença de referèndum i per això cridem a la ciutadania a participar" mitjançant "accions de desobediència civil", ha apuntat Asens, al mateix temps que ha emfatitzat que la seva formació política considerava la prohibició del referèndum un "abús de dret".

Així, el tinent d'alcalde ha afegit que amb la resolució del tribunal de garanties es "deixava sense efectes jurídics" el referèndum, però que encara es mantenien en peu el "dret de reunió, el de manifestació" i l'1-O expressava " un exercici qualificat d'aquests drets".

D'altra banda, el testimoni ha relatat que va visitar diversos centres de votació el mateix dia de la jornada de votació com la nit prèvia, on no va trobar ni taules formades, ni urnes electorals; sinó "activitats aparentment alienes al que anava a succeir el dia següent". En aquest moment de la seva declaració, ha lamentat l'actuació policial en alguns col·legis, com en el Ramon Llull de Barcelona, on va presenciar "càrregues policials", al seu parer, "indiscriminades".

Sobre les activitats extraescolars en els centres com les que es van organitzar el cap de setmana del referèndum ha estat preguntada l'actual secretària general d'Educació de la Generalitat, Núria Cuenca, que ha estat la primera persona a comparèixer aquesta tarda. Aquesta testimoni ha ratificat a preguntes de l'advocat i exconseller Francesc Homs que l'administració autonòmica no era la responsable d'autoritzar la celebració d'aquest tipus d'activitats.

Després, a preguntes del fiscal Jaime Moreno ha dit desconèixer si s'han tornat a organitzar convocatòries semblants durant "un dia i una nit", i ha negat que en el temps que porta com a responsable educativa a Catalunya la nova consellera d'Educació s'hagi atribuït per a si totes les competències del departament, cosa que va fer en vigílies de la consulta il·legal la seva antecessora, ara fugida de la Justícia, Clara Ponsatí.