"Visc amb els meus personatges, amb el que senten, amb el que pensen, amb el que somien"

Anna Hernández, coneguda pels seus reportatges a 'España Directo' de TVE, està acostumada a narrar històries socials i de superació personal. Ella mateixa ho fa dia a dia, amb una visió reduïda, que no li ha impedit ser periodista i, ara, escriptora.

'La mecedora' (Ediciones Versátil) és la seva primera novel·la i està ambientada en llocs com Suècia, país que la va enamorar des que el va visitar el 2014, i Espanya. Apassionada del gènere negre, ja prepara la segona part de la saga.

Ha estat difícil fer el pas de periodista a novel·lista?

Doncs la veritat és que no. I gairebé diria que ho he donat gairebé sense adonar-me'n, però ja no hi ha marxa enrere. Mai em vaig plantejar escriure novel·les ni qualsevol altre tipus de gènere literari. Des de nena, sempre vaig voler ser periodista. Quan em va tocar entrar a la universitat a finals dels anys 80, no hi havia facultat de Periodisme a la meva ciutat, Cartagena, ni a la meva regió, Múrcia. Vaig haver de triar entre desplaçar-me a Madrid o a Barcelona. Vaig venir aquí perquè m'agradava la ciutat i era del Barça. 

Vaig complir el meu somni perseguit i durant més de vint anys he pogut treballar de periodista en premsa, ràdio i televisió. No obstant això, un dia van començar a aparèixer els meus personatges. No van sortir del meu cap. Van venir a ell. 

Això ho ha anat canviant tot. Seguir els seus passos m'ha portat a una aventura que mai vaig imaginar. Ja no puc escapar-ne ni tinc intenció de fer-ho. Crec que em senta bé aquesta altra manera de mirar la realitat sabent que acabaré plasmant-la en un format de ficció on acaben manant els personatges. Almenys aquesta està sent la meva experiència.

En la novel·la hi ha temes actuals com la guerra d'Ucraïna. És la realitat la teva principal font d'inspiració?

M'agrada que em faci aquesta pregunta, que a més està estupendament formulada. "Guerra d'Ucraïna" és el que es viu al Donbas, a l'est del país a part de la frontera amb Rússia. Més de 10.300 morts i centenars de milers de desplaçats, segons l'ONU. De vegades s'utilitza perversament la paraula "conflicte", "conflicte armat". Fins i tot "conflicte de baixa intensitat". I no. És una guerra. Allí està l'exèrcit d'Ucraïna combatent amb forces separatistes recolzades per Rússia. Passava això abans de la Revolució del Maidan? No. Va ser després de la revolució i pràcticament seguit a l'annexió il·legal de Crimea per part de Rússia el 2014. Són actes condemnats per la comunitat internacional, però què ha canviat amb això? Dos tastos a la integritat territorial d'Ucraïna. Una propaganda grandiosa de Putin sobre les lletjors del sistema ucraïnès.

El que no funciona al país, que són moltes coses (corrupció, pobresa, manca de reformes) no pot justificar una actitud agressora i imperialista.

Enmig hi ha la gent, que ha donat una bufetada a les lletjors del sistema d'Ucraïna votant a Zelenski i que no està disposada a creure les veritats del barquer de Putin ni a copiar el sistema de Rússia, també lleig. Jo confio en aquesta gent. Tenen dret a viure en un país millor i estic segura que ho aconseguiran. Mykola Solonenko així ho creu. És un dels protagonistes de 'La mecedora'. Conec molts Mykola ia molts Solonenko. Estic orgullosa de poder-los donar veu en les meves novel·les.

Parles de la incorporació d'una dona, Elena Rius, en una comissaria de policia. És un intent de feminitzar la novel·la negra?

No. Jo sóc dona. Crec que això ja "feminitza" la novel·la negra que modestament escrigui jo. En les meves novel·les hi haurà homes i dones. Mai em plantejaré el tema des d'una perspectiva de gènere. Almenys, conscientment. Actualment hi ha moltíssimes escriptores de novel·la negra. Vaig a citar-ne dos. Susana Rodríguez Lezaun, directora del certamen Pamplona Negra ('Sin retorno', 'Deudas del frío' y 'Te veré esta noche'). Åsa Larsson, creadora de l'advocada sueca Rebecka Martinsson, protagonista de les seves obres. Les dues m'encanten. Elles feminitzen per la porta gran la novel·la gran. I moltes altres escriptores, també.

Quan es va gestar 'La Mecedora'?

El 2014, l'obra de Henning Mankell em va portar a Suècia per seguir els passos del seu personatge literari, l'inspector Kurt Wallander. Milions de lectors de tot el món han fet el mateix. El que va succeir és que a mi se'm va complicar l'assumpte perquè em vaig enamorar del país. 

Vaig pensar en una fórmula que em pogués vincular més a la cultura sueca perquè les vacances no donaven resposta a la meva inquietud, així que vaig començar a estudiar suec i a viatjar per fer entrevistes i descobrir com era realment la vida allà.

En un d'aquests viatges va venir al meu cap Elena Rius. Va ser en Djurgården, l'illa verda d'Estocolm. Més tard, quan travessava els boscos del nord de Suècia amb cotxe, va aparèixer Nils Akerman. Vaig idear una primera història pensant en ells, una inspectora de policia espanyola i un inspector de policia suec que treballarien a Suècia resolent casos. Vaig ser una il·lusa. Quan vaig tornar d'aquell viatge, Mykola Solonenko m'esperava a Barcelona. Tenia els seus propis plans. Ara són els meus. Els explicarem en la saga 'Lo que no sabes te salvará'. 'La Mecedora' és el primer lliurament.

Quin és l'objectiu d'aquesta saga?

Mai vaig tenir un objectiu definit fins que van aparèixer els meus personatges i les moltíssimes persones amb les quals els he vestit de realitat. Des de llavors només tinc un: treballar per escriure bé el que m'expliquen i enganxar el lector. Necessitem fer-lo nostre, que se sumi al nostre equip. Que ens llegeixi i ens deixi entrar en la seva vida per quedar-nos un temps.

Com et vas documentar per narrar el segrest del nen Axel, de tres anys?

Per això i per tot el que narro, em documento fent el que sé: llegint, estudiant els països i les seves normes, les professions implicades en les trames, fent munts d'entrevistes i viatjant tant com puc i m'ho permet la meva feina.

Com es gestiona la desesperació en els personatges a l'hora d'explicar la història?

Jo visc amb els meus personatges, amb el que senten, amb el que pensen, amb el que somien, amb el que detesten, amb el que volen... M'ho expliquen tot. És preciós. La meva única manera de correspondre a tot el que em lliuren és treballar humilment per escriure bé i que agradi la meva manera de narrar. Si hi ha errors, són només meus. Allibero els meus personatges dels errors que aquesta maldestre escrivent pugui cometre.

A TVE, acostumes a tractar històries socials i de superació. T'identifiques més amb persones lluitadores?

Admiro les persones que lluiten i no es fan enrere davant l'adversitat. No sé si jo sóc així... No m'he parat a pensar-ho. El que sí sóc és treballadora. Una formigueta. No paro. Em lliuro al que faig i vull fer-ho bé. Sempre crec que el resultat podria haver estat millor.