Les Corts decidiran si suspenen els cinc presos electes
El Tribunal Suprem considera que la suspensió de funcions dels elegits correspon a les Cambres perquè en cas contrari suposaria una "ingerència" en el Poder Legislatiu.
La Sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem ha remès un ofici a les Corts Generals perquè acordin si han de suspendre els cinc presos que van obtenir un escó en les eleccions generals del passat 28 d'abril en aplicació de l'article 21 del Reglament de la cambra baixa, segons han confirmat fonts de l'alt tribunal.
El tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena va enviar aquest escrit divendres passat acompanyant de l'acte del passat 14 de maig, pel qual va autoritzar l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva poder assistir a la sessió constitutiva de les Cambres, que tindrà lloc aquest dimarts, perquè analitzin els efectes que resultin procedents a conseqüència de la situació personal dels parlamentaris.
L'ofici s'ha fet donant efecte a la part dispositiva de la interlocutòria en què es va acordar que es remetés "testimoni d'aquesta resolució, per conducte de l'Excel·lentíssim senyor president del Tribunal Suprem, a l'Excel·lentíssima senyora presidenta del Congrés i al president del Senat a efectes procedents".
D'una banda, el text que s'ha fet arribar a les càmeres indica que dimarts els parlamentaris que es troben provisionalment al centre penitenciari de Soto del Real i que estan sent jutjats han d'estar custodiats per la Policia i ser reintegrats "sense dilació" un cop conclogui el Ple.
Però també remarca que el Reglament del Congrés dels Diputats, en el seu article 21, preveu que la situació d'un diputat es trobi en situació de presó preventiva "i que això impliqui la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris". Així mateix, destaca que la presó no és incompatible amb la condició de diputat o de senador ni implica una vulneració dels seus drets com a tal quan és proporcionada i no respon a una finalitat arbitrària.
La Sala Penal considera que la suspensió de funcions dels elegits correspon a les Cambres perquè en cas contrari suposaria una "ingerència" en el Poder Legislatiu. Afegeixen que no es tracta d'una decisió que s'hagi d'adoptar, "sinó que es declara com un efecte legal associat a aquest precepte".
L'altra opció que es podria estudiar per a la suspensió del càrrec dels cinc presos electes és l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim), que s'aplica a individus processats mentre es troben a la presó. Així els va passar a alguns d'ells quan van ser elegits com a representants al Parlament, en els comicis autonòmics del 21 de desembre de 2017, als quals el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena va aplicar aquest precepte legal.
Escriu el teu comentari