Les noves Corts arrenquen més dividides que mai i en la recta final de la campanya electoral

 

L'avanç de les eleccions generals ha fet coincidir la constitució de les Corts amb una campanya electoral municipal i autonòmica sense concloure. Això provoca una arrencada de la XIII legislatura marcat per la polarització política, on el to mitiner no abandonarà tan sols la primera sessió de les cambres parlamentàries.

El Congrés dels Diputats de la XIII Legislatura començarà a caminar aquest dimarts amb l'elecció dels nou membres de la mesa presidencial, el que exigirà almenys tres votacions en urna, i el jurament o promesa de la Constitució dels 350 diputats, tràmit perceptiu perquè assumeixen plenament la seva condició de parlamentari.

En la composició de la Mesa s'han quedat fora les formacions nacionalistes, que moguts per aquesta plantada s'han cobrat el cap d'Iceta com a president del Senat a l'espera que el Tribunal Constitucional resol el recurs d'empara presentat pels socialistes.

En vista de les negociacions prèvies, s'espera que la Meritxell Batet surti escollida com a presidenta d'una mesa del Congrés que comptarà amb tres representants del PSOE, dos del PP, dos de Ciutadans i dues de Podem. D'altra banda, la presidència de la Mesa del Senat, després del veto a Iceta dels separatistes, recaurà en Manuel Cruz.

D'aquesta manera, Pedro Sánchez marca la seva voluntat des de la mateixa constitució d'aquest òrgan de govern del Congrés: gestionar una càmera altament fragmentada amb geometria variable, ja que aquest repartiment de membres assegura el PSOE majoria aliant-se ocasionalment amb 'taronges' o 'morats', atès que la confluència de vot a la Mesa de tots els partits excepte el socialista sembla difícil.

SALUTACIÓ JUNQUERAS-SÁNCHEZ?

Les dues secretàries llegiran els noms de tots els electes per ordre alfabètic, començant per Santiago Abascal, de Vox, i els recursos contenciosos electorals interposats, amb indicació dels diputats que poguessin quedar afectats per la resolució dels mateixos.

A continuació es procedirà a l'elecció de l'òrgan de govern de la Cambra, la Mesa presidencial, els nou membres es designen mitjançant votacions secretes amb papereta i urna.

Els diputats hauran de baixar des del seu escó fins a la mesa presidencial per dipositar les seves paperetes, i els quatre diputats electes a la presó provisional pel procés --Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, de Junts-- tindran llibertat de moviments al Saló de Plens, així com Raül Romeva, al Senat. De fet, ERC veu normal que hi hagi un contacte de Junqueras amb el president Pedro Sánchez.

Més enllà de la constitució de la Mesa, el més esperat de la jornada seran els juraments o promeses, on s'escoltaran les diferents fórmules pensades pels partits per acatar la Constitució, com el ja clàssic "per imperatiu legal", la promesa "per la República catalana "usat pels independentistes, o expressions menys escoltades com el" per Déu i per Espanya "que Vox va utilitzar recentment a les Corts Valencianes.

DESPRÉS DE LES CORTS, LI TOCA AL REI

Constituïdes les Cambres, qui ocupi la presidència del Congrés es desplaçarà a Zarzuela per informar al Rei del que ha passat i, a partir d'aquí, el Cap de l'Estat obrirà una ronda de consultes amb els partits amb representació parlamentària amb idea de conèixer quin seria el seu posició sobre una o altra possible candidatura a la Presidència del Govern.

No obstant això, el fet que les Corts es vagin a constituir en plena recta final de la campanya de les eleccions europees, municipals i autonòmiques, concretament a cinc dies de les votacions del 26 de maig, podria portar al Rei a convocar les consultes a partir de la setmana que ve.