Batet encarna la veu del diàleg en un començament de legislatura crispat

 

La socialista Meritxell Batet Lamaña ha estat elegida presidenta del Congrés en la segona votació celebrada en la sessió constitutiva de la Cambra, imposant-se a la candidatura de l'actual titular, Ana Pastor, afavorida pel PP.

La XIII Legislatura ha tingut una arrencada brusca en el Congrés, Meritxell Batet, ha hagut de demanar silenci fins i tot abans d'iniciar la crida als diputats perquè acatessin la Constitució.

Una vegada han començat a jurar o prometre els seus càrrecs, cadascun amb l'opció que ha triat, membres de Vox, als quals després s'han sumat alguns del PP, han donat cops en els seus escons per a evitar que s'escoltessin les paraules dels independentistes i també han protestat des de Ciutadans.

Res més asseure's en la Presidència i donar la "benvinguda" a totes ses senyories, Batet ha anunciat que anava a procedir a dirigir les crides, amb un vetllat advertiment: "Estic segura que tots vostès faran un ús pertinent, adequat i ajustat a Dret ja la jurisprudència del Tribunal Constitucional, de manera que no sigui necessària la intervenció d'aquesta Presidència".

El seu primer comentari ja ha deslligat alguns rumors, la qual cosa ha portat a Batet a demanar "silenci" per primera vegada des de la seva nova responsabilitat. Els primers a acatar la Carta Magna han estat els membres de la Mesa i després de Batet, que ha promès, ho ha fet la vicepresidenta primera, Gloria Elizo, de Podemos, qui ho ha fet "per la democràcia i els drets socials".

La revolada ha tornat quan el secretari primer, Gerardo Pisarello, d'En Comú, ha promès afegint, en català, l'afegitó "per uns nous temps republicans".

Les 'innovacions' han continuat quan ha arribat el torn dels diputats que no formen part de la Mesa, començant pel líder de Vox, Santiago Abascal, qui ha jurat "per Espanya".

Després s'han escoltat promeses en basca com la de la diputada de Bildu, Mertxe Aizpurua, i el del PNB Joseba Agirretxea, qui ha afegit el "per imperatiu legal" que van utilitzar per primera vegada en els anys 80 del segle passat els parlamentaris de Herri Batasuna i que va ser avalat pel Constitucional.

"Prometo per imperatiu legal i amb lleialtat al mandat democràtic de l'1 d'octubre i al poble de Catalunya", ha dit, per part seva, Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, que ha provocat els primers cops en els escons de Vox i alguns 'populars'. La resta de diputats independentistes han usat fórmules en les quals esmentaven la "República catalana" i els "presos polítics".

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha posat en peus queixant-se de la situació i demanant la paraula per una qüestió d'ordre. "No interromprem el procés d'acatament de la Constitució", li ha frenat Batet.

VOTACIÓ

Meritxell Batet, candidata pactada per PSOE i Unides Podemos, ha aconseguit un total de 175 vots, la qual cosa implica que ha sumat també suports de PNB i de formacions minoritàries com a Coalició Canària (CC), el PRC i Compromís.

Ana Pastor, promoguda pel PP, s'ha quedat en 125 vots, els del PP més els de Ciutadans i UPN. També s'han registrat 35 vots en blanc, fonamentalment de Vox i de Junts per Catalunya; i 15 nuls, l'opció d'ERC i Bildu.

En la primera votació, la diputada catalana ja s'havia quedat a un vot de ser elegida presidenta al primer intent, perquè necessitava 176 sufragis i va obtenir 175 imposant-se a Pastor (PP), Sara Giménez (Ciutadans) i Ignacio Gil Lázaro (Vox).

"IMPARCIALITAT I RESPECTE"

Batet s'ha estrenat en el seu nou càrrec amb un discurs en què l'ha promès el que òrgan de govern de la Cambra actuarà amb "imparcialitat" i en el qual ha exigit als diputats que exerceixin la seva funció amb "respecte", "sense crits" i buscant consensos.

El discurs de Batet ha estat tota una declaració d'intencions: "En política funcionem a crèdit, en cada elecció rebem per endavant un dipòsit de confiança, de manera que l'acceptació del càrrec comporta el reconeixement del deute per a retornar-la amb interessos", ha dit.

També ha deixat clar que la Mesa té l'"obligació de ser imparcial" i que aplicarà aquesta màxima "a l'hora de defensar els drets de tots els parlamentaris per igual". "No obstant això -ha advertit- no pot ser neutral en tot el que afecti la missió constitucional de Congrés".

CAP SOM EL POBLE

A més, ha apellat a la cerca de consensos per a afrontar el reptes que Espanya té per davant en una Cambra, que, ha recalcat, "és l'expressió plural i diversa d'una societat plural i diversa en el seu conjunt i en cadascun dels seus territoris".

"Cap de nosaltres ni els nostres partits representa en exclusiva a Espanya ni a cap dels seus territoris. Cadascun de nosaltres som del poble però cap de nosaltres som el poble", ha avisat la nova presidenta del Congrés.

UN PAÍS MÉS LLIURE, JUSTO I FEMINISTA

A més, en un discurs en el qual ha fet gala de l'ús del llenguatge inclusiu, la presidenta ha apellat a la cerca de consensos per a afrontar els reptes que Espanya té per davant per a convertir-se en un país "més lliure, més just socialment, més pròsper, més feminista i amb més seguretat i confiança en el seu futur".

Batet s'ha mostrat convençuda que els problemes d'Espanya no tindran solució "sense l'acció conjunta i coordinada de tots". "Això és la política. La democràcia no és sol contrast i confrontació, sinó principalment construcció d'amplis consensos", ha incidit la tercera autoritat de l'Estat, qui ha garantit que treballarà per a "preservar la deliberació racional i respectuosa com a llit de l'acord".

En aquest punt, ha posat l'accent que el Congrés és "l'expressió plural i diversa d'una societat plural i diversa a Espanya en el seu conjunt i en cadascun dels seus territoris" i, en el mateix sentit, ha avisat que cap diputat ni cap partit per si només "representa en exclusiva a Espanya, a cap dels seus territoris, ni a la voluntat de tota la ciutadania".

NO ARROGAR-SE UNA REPRESENTACIÓ INEXISTENT

"Cadascun de nosaltres som del poble, però cap som el poble. Ningú hauria d'arrogar-se una representació que no té. Sempre, i a tot arreu, hi ha un altre legítim i diferent, al que només podem exigir el respecte a la llei", ha sentenciat Batet, abans de remarcar que només de pot dir, i sempre amb "cautela", que el Congrés expressa la voluntat de tot el poble quan es pronuncia de forma unànime.

"Només quan (la Cambra) parla des d'un ampli consens, podem afirmar que ens acostem a aquesta aspiració. Aquest és un primer exercici d'honestedat i transparència que ens ajudaria molt a tots a complir eficaçment amb la nostra missió", ha emfatitzat, remarcant que la labor dels parlamentaris no admet "dreceres" i que només han de guiar-se per "llei, la raó i el treball, solitari i en comú".

També ha demanat preservar el llegat dels majors i fer un país millor per a les pròximes generacions aconseguint les aspiracions d'una "societat que vol construir un futur compartit". "De l'herència rebuda forma part un gran pacte de convivència: la nostra Constitució", ha apuntat la nova presidenta.

"Enfortir, ampliar i fer efectiu aquest pacte és la tasca de cada generació, avui de la nostra. Estic segura que sabrem deixar als qui vinguin després una Espanya encara millor de la que hem rebut", ha conclòs, abans de donar les gràcies en castellà, gallec, català i basc.

BIOGRAFIA

Batet Lamaña milita en el PSC des de 2008, forma part de l'equip de Pedro Sánchez des de juliol de 2014, va ser la número dos de la llista per Madrid amb la qual el líder del PSOE va aspirar per primera vegada a la Presidència del Govern i ha estat ministra en l'Executiu socialista que va sortir de la moció de censura de 2018.

Nascuda a Barcelona el 19 de març de 1973, Batet és llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, on va cursar estudis de doctorat i va exercir de professora de Dret Constitucional.

Entre 2001 i 2004 va dirigir la Fundació Carles Pi i Sunyer, un espai d'estudi sobre l'àmbit del govern local, i en les eleccions de 2004 va concórrer per primer vegada al Congrés per Barcelona, llavors com a independent en el PSC.

Van ser les eleccions que va guanyar el socialista José Luis Rodríguez Zapatero i en el Congrés va tenir un paper rellevant en la Comissió Constitucional. En 2008 es va afiliar al PSC i en les eleccions d'aquest any ja va repetir escó per Barcelona, però ja no figurava com a independent.

Amb el PSC va repetir escó en les generals de 2011 i, juntament amb la resta de diputats socialistes catalans, es va desmarcar del PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba en dues votacions sobre el dret d'autodeterminació.

En les primàries de 2014 pel lideratge del PSOE, Meritxell Batet va donar suport a Eduardo Madina, però el guanyador d'aquells comicis interns, Pedro Sánchez, va decidir recuperar-la i li va lliurar la Secretaria d'Estudis i Programes de la seva primera Executiva Federal del PSOE.

Des de llavors forma part del cercle de confiança del líder del PSOE, que fins i tot la va triar com a número dos de la llista per Madrid amb la qual aspirava per primera vegada a la Moncloa. Quan es van repetir les eleccions en 2016, el primer lloc de la llista del PSOE per Barcelona estava vacant, ja que Carme Chacón havia renunciat a la reelecció, i la direcció socialista li ho va lliurar a Batet.

Com la resta de diputats del PSC, Meritxell Batet va trencar també la disciplina de grup en la investidura de Mariano Rajoy rebutjant l'abstenció ordenada per la gestora del PSOE i secundant el 'No és No' que havia popularitzat Pedro Sánchez. Aquest vot li va costar la sortida de la direcció del Grup Socialista.

Després de la volta de Pedro Sánchez al lideratge del PSOE, Batet va tornar a la direcció parlamentària del PSOE en el Congrés i després de la moció de censura el líder del PSOE la va cridar al seu Govern com a ministra de Política Territorial, amb un paper rellevant en les relacions amb Catalunya.

Ara puja un esglaó més en accedir a la Presidència del Congrés, la tercera autoritat de l'Estat que a vegades substitueix a la Corona o al Govern en actes internacionals i preses de possessió de caps d'Estat. És la primera catalana que presideix la Cambra Baixa des de la dictadura.

Batet, divorciada i mare de dues filles bessones, va estar casada durant deu anys amb José María Lassalle, un destacat diputat del PP que va ser secretari d'Estat de Cultura amb Mariano Rajoy