Els atacs pels pactes postelectorals centren el debat de candidats a l'alcaldia de Barcelona

 

Els cops baixos i les interpel·lacions directes han centrat el debat electoral de TV3 d'aquest dimarts, en el qual les propostes concretes dels candidats en assumptes com seguretat, habitatge i sostenibilitat han importat tant com les acusacions creuades sobre pactes postelectorals.

Tots els candidats venien amb els retrets ben apresos pel seu adversari de capçalera. La CUP i el PP, que corren el risc de quedar fora del consistori, miraven cap a l'esquerra, en el primer cas, i cap a Valls, en el segon, per presentar-se com forces íntegres capaces de fer bascular les polítiques en benefici dels seus programes ideològics.

Però les grans pugnes s'han produït entre Colau i Maragall, que encapçalen totes les enquestes, i Valls i Collboni, que han rivalitzat sobre tots els apartats programàtics per capitalitzar el votant constitucionalista que no té clar a quin dels dos candidats confiar el seu vot.

COLLBONI I VALLS

El candidat del PSC, Jaume Collboni, s'ha diferenciat del candidat de Barcelona pel Canvi-Cs, Manuel Valls: "La diferència entre vostè i jo és que jo guanyaré les eleccions i vostè no. Em dirigeixo als que dubten entre votar-li a vostè o a mi, i els asseguro que no permetré un govern independentista".

Valls li ha demanat "una mica d'humilitat", ha dit que les enquestes sempre s'equivoquen, que el votant decidirà i que ell és el candidat que reuneix tres característiques guanyadores: el seu lideratge, ser un home de partit i experiència de govern, ha dit.

MARAGALL I COLAU

El candidat d'ERC, Ernest Maragall, ha assegurat que l'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau (BComú), vol convertir Barcelona en "moneda de canvi en pactes entre Podem i el PSOE" per formar el Govern central, acusació que també ha advertit Sortint, que tem que el que passi al Congrés afecti la ciutat.

Colau ha defensat que va trencar el seu pacte de Govern amb el PSC de Collboni quan el PSOE va pactar amb el PP intervenir l'autonomia, ha defensat la participació de l'Ajuntament l'1-O i ha afegit: "Barcelona és republicana, democràtica, feminista, progressista i valent, però no vaig poder fer un ús partidista de la ciutat".

LA SEGURETAT CENTRA LES CRÍTIQUES SOBRE COLAU

On sí s'ha mostrat unanimitat ha estat en atacar la política de seguretat que ha portat a terme l'alcaldessa durant els darrers quatre anys. Tant independentistes com constitucionalistes han criticar la falta de civisme i ordre a la ciutat --primera preocupació dels barcelonins segons el baròmetre municipal d'opinió-- i han retret a Colau que s'hagi ocupat d'aquest tema només a les portes dels comicis.

La demanda de contractar més agents de guàrdia urbana, d'elevar la moral del cos i de modernitzar la lluita contra la delinqüència present a la ciutat --en especial el top manta i els narcopisos-- ha estat la pinça que tots els candidats han emprat contra Colau, que s'ha defensat en tot moment llençant pilotes fora i culpabilitzant d'altres administracions.