Pèrits d'Hisenda valoren en un milió d'euros el cost de l'1-O

 

Tres pèrits d'Hisenda i una altra de la Intervenció General de l'Estat (IGE) han quantificat en almenys 917.648 euros sense IVA les despeses que la Generalitat de Catalunya va comprometre per finançar el procés independentista i, més en concret, el referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017.

Aquesta quantitat fa referència a totes aquelles partides que van analitzar els tècnics d'Hisenda i de la IGE i que van plasmar en sengles informes que arriben a la mateixa conclusió de despeses compromeses en l'any 2017 per la Generalitat, segons han explicat les quatre pèrits durant la seva compareixença en el judici del 'procés' al Tribunal Suprem.

La perit de l'IGE, Mercedes Vega, ha explicat que el seu informe diferència entre despeses compromeses i despeses efectivament realitzades, és a dir, pagats, si bé la representant d'Hisenda Carmen Tejera ha remarcat que en el seu només fan esment al primer grup, perquè , en la seva opinió, el perjudici a l'erari públic es produeix en el moment en què es presta el servei per part de l'empresari.

De tot el que s'ha analitzat en els seus informes, segons ha remarcat aquesta perit, es pot concloure que aquest perjudici a l'erari públic es va produir als encàrrecs de publicitat, posada en marxa de pàgines web o disseny de cartelleria relacionats amb el referèndum il·legal que va dur a terme el Govern de Carles Puigdemont.

No obstant això, Tejera ha volgut deixar clar que aquest gairebé milió d'euros que figuren en el seu informe no són les úniques despeses que es van comprometre per al 'procés', ja que per a aquestes conclusions no s'han tingut en compte altres desemborsaments que podrien haver-se realitzat en algun període anterior a 2017.

També ha constatat que van poder produir-se altres despeses el concepte no fa referència al referèndum en concret, sinó que s'haurien inclòs en els conceptes generals dels departaments de la Generalitat, abans i durant 2017, i no s'haurien destinat als fins que fixa la llei dins la prestació de serveis públics bàsics per als ciutadans com "transplantaments o diàlisi".

PREGUNTES DE LES DEFENSES

Per la seva banda, els advocats de les defenses que han intervingut en la pràctica d'aquesta pericial han coincidit a qüestionar diversos aspectes dels informes de les perits, com les raons per les que van incloure en la seva anàlisi les despeses atribuïdes a programes de la Generalitat com el Registre de Catalans a l'Exterior o la campanya Civisme, que finalment va quedar deserta.

Sobre la primera d'aquestes qüestions l'advocat Andreu Van Den Eyden, que defensa l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, ha preguntat a les perits d'on treien la il·licitud dels esmentats anuncis, especialment en el del registre de ciutadans fora de Catalunya .

Dues de les expertes han assenyalat el contingut de l'anunci, ja que a més d'oferir serveis com carnets de biblioteca o metges s'adjuntava el dibuix d'un mapa de Catalunya amb les paraules en negre "Sí" i "No".

Sobre les despeses del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), també inclòs en l'informe de les perits, Van den Eyden els ha preguntat si es van interessar per conèixer si les persones a les que es va pagar havien vingut en temporades anteriors o posteriors al 1-O o els objectius de la seva visita, al que aquestes van respondre que es van limitar a analitzar les despeses que els van ser remesos per la interventora de la Generalitat.

També ha intervingut en l'interrogatori l'advocat i exdiputat Francesc Homs, que defensa l'exconseller Josep Rull i que ha preguntat --a compte de la campanya Civisme en mitjans de comunicació, també valorada per les perits de Hisenda-- si quan un concurs queda desert afecta la Hisenda Pública.

La perit d'Hisenda Sara Izquierdo li ha respost que no, si bé hi ha un efecte pressupostari temporal per no poder accedir als crèdits compromesos en el projecte mentre aquests es troben retinguts.

Preguntada si pot haver anuncis en els mitjans públics que no es comptabilitzen a l'efecte de la despesa, la perit ha indicat que la utilització d'un espai televisiu per emetre un anunci que té relació amb una activitat suspesa --com va ser el referèndum il·legal de independència-- havia de ser tingut en compte també en el seu informe sobre despeses relacionades amb l'1-O.

A preguntes de l'advocat, Jordi Pina, que defensa entre d'altres a l'expresident de ANC i actual diputat Jordi Sànchez, les expertes han negat haver estudiat expedients relacionats amb la compra d'urnes o paperetes.