Ho han tornat a fer: ¡Joder, qué tropa!

Que PSOE, PP i Ciudadanos hagin acceptat la recomanació jurídica dels lletrats del Congrés votant junts per inhabilitar els presos del procés segons assenyala clarament el reglament de la Cambra, situa els principals protagonistes del moment polític dins de la normalitat que les Senyories deuen als seus electors.

La dissensió de Podemos, votant en contra dels seus socis sociates, també entra dins de l'estratègia de partit del matrimoni Montero-Iglesias que tenen clar a què paradís veneçolà volen portar-nos i el perquè del seu bonisme independentista. La seva forma d'entendre l'Estat, que no és majoritària, serà un llast sens dubte pel seu pretès pacte amb els socialistes, que no anirà enlloc o acabarà molt malament si Pedro Sánchez persisteix en fiar-se d'uns companys de viatge tan poc fiables.

Ho han tornat a fer, o sigui, que han tornat a deixar sense escala als del PSOE, i encara sort que aquests -aquesta vegada sí- han tingut cintura i, aguantant la bronca dels 'naranjitos' i 'peperos' i rectificant sobre la marxa la seva primera decisió, han acabat aplicant aquell bon consell militar que una retirada a temps és sempre una victòria. No obstant això, en la gatera, s'han deixat mitja cua i un bon grapat de pèls electorals.

El mal gust de boca dels del carrer Ferraz podria expressar-ho molt bé, si visqués, el murri Romanones, que estic segur tornaria a esplaiar-se amb la seva històrica frase de fallit Acadèmic quan va dir allò de '¡Joder, qué tropa!', en conèixer els vots dels pilotes que li havien promès la butaca a l'Acadèmia i que, en donar mitja volta, havien fet tot el contrari.

Aquest no és exactament el cas, però PODEMOS acaba de disparar-se un tret al peu que acaba de donar-li un cop de peu al cul parlamentari als socialistes. Si aquests no ho tenen així de clar, la legislatura que acaba de començar tan malament acabarà convertint-se en un sense viure legislatiu que, com a conseqüència lògica, ens portarà a una nova convocatòria electoral.

El populisme -al que li és igual tant insultar el mecenes de Zara que posa milions contra el càncer, com deixar en evidència als que li acaben de regalar imprudentment la clau de la majoria de la taula del Congrés- busca "la ruptura constitucional" que ens davant a tots els espanyols.

Sánchez, compte amb Pablo, Pablito, Pablete...! no només és un 'abrazafarolas' polític, sinó una cosa molt més perillós: un activista anticonstitucional. I això, encarna un risc social molt greu.