Els nous ajuntaments es constitueixen el 15 de juny

 

Els nous ajuntaments que sorgeixin de les eleccions municipals d'aquest diumenge es constituiran el dissabte 15 de juny, vint dies després dels comicis, i serà una jornada en què se celebraran al mateix temps els Plens consistorials en què seran ja elegits els 8.131 alcaldes de la pròxima legislatura.

Els ciutadans trien en les urnes a 67.010 regidors, 321 menys que fa quatre anys, i són ells els que el 15 de juny decidiran qui és l'alcalde. És la Llei de règim electoral general la que fixa el calendari i el sistema, que també s'aplica a les Assemblees de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Els plens de constitució tindran lloc com sempre en dissabte i en aquesta mateixa sessió es decidirà ja qui pren la vara de comandament municipal. La rapidesa amb què es resol el procés no permet negociacions llargues per decidir qui arriba a l'alcaldia: només transcorren quinze dies des de les eleccions.

A cada ple municipal es produirà una sola votació i serà elegit qui aconsegueixi la majoria absoluta de vots. Si cap ho aconsegueix, serà directament proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista amb major nombre de vots en les eleccions i en cas d'empat, es resoldrà per sorteig.

És a dir, si diversos partits volen formar una majoria alternativa a la del grup majoritari, tenen quinze dies per posar-se d'acord i arribar al ple de constitució amb un candidat amb majoria absoluta.

Els municipis compten amb un nombre diferent de regidors depenent de la seva població. El nombre mínim és de tres, per als pobles amb menys de 100 residents, i no hi ha un màxim: les ciutats compten amb 25 regidors si tenen fins a 100.000 veïns i sumen un més per cada 100.000 residents o fracció. L'ajuntament més gran és el de Madrid, amb 57 regidors, seguit per Barcelona, amb 41.

Tots ells però tenen en comú que el nombre d'edils és sempre imparell, per facilitar el govern municipal i la mateixa elecció de l'alcalde.

Els resultats de les municipals determinaran al seu torn la composició d'altres òrgans de govern de gran importància per als ajuntaments com són les 38 diputacions provincials de règim comú. Es tracta d'institucions d'elecció indirecta, que no voten els ciutadans, i la seva composició s'estableix a partir dels resultats de les eleccions locals.

Segons la Llei de règim electoral general, el nombre de diputats provincials es determina per la població de la província: fins a 500.000 persones, 25 diputats, a partir d'aquí la xifra puja a 27, 31 i 51 diputats a mesura que augmenta el nombre d'habitants.

La llei estableix que un cop constituïts els ajuntaments, les juntes electorals reparteixen entre els partits polítics el nombre de diputats que correspon a cadascú segons els seus resultats. Un cop proclamats els diputats, el cinquè dia posterior i a les 12 hores es constituiran les diputacions.

De vegades hi ha recursos contra els resultats electorals i la proclamació dels diputats es retarda, de manera que aquesta data de constitució no és fixa ni la mateixa en totes les diputacions. El 2015, per exemple, les de Barcelona, La Corunya, Alacant, Granada i Conca es van organitzar entre el 13 i el 15 de juliol.

Un cas a part són les tres diputacions forals basques, que sí es trien en urna diumenge que ve. En concret, els ciutadans d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa trien, respectivament, a 51 membres de la Juntes Generals de cada territori.

CABILDOS I CONSELLS INSULARS

També diumenge triaran els ciutadans als membres dels cabildos i consells insulars de Canàries i de les Illes Balears. Els primers són els cabildos del Hierro (13 membres), La Gomera (17), La Palma (21), Fuerteventura (23), Lanzarote (23), Gran Canària (29) i Tenerife (31).

Cada illa constitueix una circumscripció electoral i el sistema per elegir els consellers és el mateix que el dels ajuntaments. Els cabildos es constitueixen dins dels 30 dies següents a les eleccions.

En el cas de les Balears, els consells són tres: el de Mallorca (33), el de Menorca (13) i el d'Eivissa (13). Cada un d'ells s'ha de constituir dins dels 45 dies posteriors als comicis del 26M.