S'acosta el final del judici del 'Procés' després de gairebé quatre mesos

El judici del 'Procés' s'acosta al seu final després d'escoltar més de 420 testimonis des del 12 de febrer, ja que aquesta setmana es pretén donar per finalitzada la fase documental.

Després d'això, les parts anunciaran les seves qualificacions definitives, moment en què es coneixerà si la Fiscalia manté les seves peticions de presó per rebel·lió o es produeixen modificacions o peticions alternatives de pena.

El tribunal presidit per Manuel Marchena hauria de donar el veredicte definitiu abans que el 3 de juny comencin a exposar els informes de les acusacions.

Després de més de 420 testimonis, els responsables de set proves pericials i el visionat de vídeos sobre les intervencions policials de l'1-O, es coneixerà si la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida per Vox mantenen les seves peticions inicials de condemna sense més, les rebaixen o ofereixen alternatives al tribunal.

En els seus escrits de conclusions del passat 2 de novembre la Fiscalia del Suprem va sol·licitar de forma inicial imposar al exvicepresident de Catalunya i avui diputat al Congrés Oriol Junqueras 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujada per malversació de cabals públics en considerar-cap o promotor del Procés.

Les següents penes més altes que inicialment sol·licitava el Ministeri Públic són per a altres tres dirigents independentistes: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sánchez i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tots ells també a la presó provisional.

Per a cada un d'ells, els fiscals del 'Procés' -Javier Saragossa, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaume Moreno demanaven en el seu escrit 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació absoluta, ja que també consideren a Forcadell, Sánchez i Cuixart promotors o caps del procés independentista.

Quant als exconsellers que també estan a la presó provisional, és a dir, Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), la Fiscalia també els acusa de rebel·lió, però si és el cas agreujada per la malversació, i reclamava inicialment per a cada un 16 anys de presó i altres 16 d'inhabilitació absoluta.

En un altre nivell, el Ministeri Públic situa a tres antics integrants del Govern de Carles Puigdemont que segons el seu escrit inicial no van cometre rebel·lió, però sí un delicte de malversació i un altre continuat de desobediència greu, aquest últim per incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional declarant la il·legalitat del procés d'independència. Així, Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa) s'enfronten provisionalment a 7 anys de presó i altres 16 d'inhabilitació absoluta.

EL JUDICI podria acabar-la PRIMER QUINZENA DE JUNY

Després revelar-se la posició definitiva del fiscal es donarà a conèixer la de l'Advocacia de l'Estat, quan la lletrada Rosa Maria Seoane anunciï si eleva a definitives les seves conclusions inicials, que descartaven la rebel·lió a favor d'un delicte de sedició, o les modifica.

En principi els Serveis Jurídics de l'Estat demanen 12 anys de presó per a Junqueras per sedició i malversació; penes d'entre 11 anys i mig per Forn, Rull, Turull, Bassa i Romeva; 10 anys per Carme Forcadell; i 8 anys per als Jordis, tots ells per un delicte de sedició en un gest en el qual es va desmarcar radicalment de la Fiscalia.

A diferència del Ministeri Públic, l'Advocacia considerava abans del judici que els fets no poden ser qualificats de rebel·lió en no haver-se produït la violència necessària per aconseguir la independència de Catalunya, si bé ara té l'oportunitat de modificar aquesta posició.

Finalment, l'acusació popular de Vox sol·licitava inicialment un total de 74 anys de presó per l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras per presumptes delictes de rebel·lió, pertinença a organització criminal i malversació de cabals públics en la seva participació en el procés independentista, i penes notablement més altes que la Fiscalia i l'Advocacia també per a la resta d'encausats.

En aquest moment processal es coneixerà si el partit polític rebutja finalment acusar per organització criminal, el que suposaria una rebaixa de les seves peticions.

La Sala que jutja el 'Procés' independentista al Tribunal Suprem ha comunicat de forma informal a les parts personades que entre el 11 i el 12 del proper mes de juny la vista oral podria quedar vista per a sentència.

Durant la setmana es realitzaran tres sessions de documental els pròxims a les que veuran els vídeos aportats tant per les acusacions com per les defenses sobre les intervencions policials en centres de votació del referèndum il·legal a la jornada l'1 d'octubre de 2017.

Després, les diferents parts avançaran el sentit de les seves conclusions -el que s'espera que es produeixi al final de la documental, segons les fonts consultades i el dia 3 de juny està previst que les parts comencin a exposar els seus informes finals amb un temps aconsellat d'unes dues hores amb excepció de la Fiscalia, que preveu utilitzar unes 5.

Per als escrits de les defenses s'ha previst el 10 i el 11 de juny, igualment amb dues hores d'exposició estimada. Depenent del temps que finalment triguin els lletrats podria habilitar-se el 12 de maig per donar l'última paraula als encausats, que tindran uns 15 minuts per parlar davant del tribunal.

Així doncs, amb tots aquests càlculs que maneja el tribunal, i sense imprevistos d'última hora, el judici del 'Procés' podria estar liquidat abans que conclogui la primera quinzena de juny.