El Cercle d'Economia adverteix que l'economia catalana ha perdut força pel procés

 

El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, ha sostingut aquest dijous que "comença a notar-se" la pèrdua de poder econòmic a Catalunya per la situació política catalana, segons ha dit en la inauguració de la XXXV reunió del Cercle d'Economia, acompanyat pel president de la Generalitat, Quim Torra.

"És fonamental entendre que, si bé no s'han fet realitat aquells auguris que presagiaven una caiguda radical de l'activitat econòmica a Catalunya, la pèrdua de poder econòmic comença a notar-se", ha raonat Brugera.

Ha defensat que aquesta pèrdua de poder econòmic pot comportar "una certa deterioració de l'activitat econòmica", inquietud que ha remarcat que preocupa el Cercle d'Economia des de fa temps.

Ha defensat que, pels esdeveniments dels últims anys a Catalunya, "és urgent" dissenyar un full de ruta compartit entre agents públics i privats per abordar projectes de gran envergadura i recuperar poder econòmic des de Catalunya.

També ha advocat per donar passos en la "recerca d'una sortida consensuada" al conflicte polític i abordar la gestió d'aspectes bàsics per a la ciutadania, com la qualitat dels serveis públics, per evitar que es vagi enquistant el malestar social, segons ell.

"Creiem que és fonamental prioritzar el que es ve a cridar el Govern de les Coses. L'orientació sovint única al conflicte polític ens porta a debilitar aquella acció de govern en qüestions que afecten en el dia a dia de la ciutadania", ha subratllat.

TERCERA VIA

Brugera ha assenyalat, com a grans temes a abordar, la sortida del conflicte polític català i la necessitat de compassar la lluita contra el malestar social i el deteriorament de la política tradicional amb el manteniment dels equilibris macroeconòmics i la inversió.

Ha sostingut que l'any passat no ha fet més que confirmar la necessitat d'avançar en l'orientació de les propostes del Cercle i que advoquen per no caure en el fatalisme i en la idea que l'únic que hi ha per davant és el deteriorament de la convivència cívica, la polarització política i la desconfiança empresarial a Catalunya.

També ha recordat que l'enquesta del CEO del 10 de maig indicava que l'opció majoritària entre la ciutadania és la que es coneix com a tercera via: "Més de la meitat dels enquestats es manifestaven en aquesta línia, clarament per davant dels partidaris de la independència i molt allunyats dels que aspiren a un retrocés en el nostre nivell d'autogovern".

EUROPA

Brugera ha assenyalat que la reunió arriba en un moment de gran rellevància i després d'un cicle electoral que ha renovat les institucions a tots els seus nivells, i per això l'ha considerat "excel·lent" per pensar uns anys de reptes i complexitats.

També ha recordat que per a la reunió d'aquest any, que se celebra sota el lema 'Un món desordenat: Economies en transició, democràcies en perill', s'ha elaborat un document amb consideracions orientades a Europa: "Només a nivell supranacional podrem fer front l'extraordinari repte de governar la globalització, conduir la revolució tecnològica i reduir la desigualtat ".

En referència al document, ha assenyalat que en els propers cinc anys s'ha de reforçar el paper de la Unió Europea per donar resposta a aquelles inquietuds ciutadanes que no poden ser plenament abordades a nivell exclusivament nacional, com immigració, seguretat i medi ambient.

"Espanya, la seva política i la seva societat, té la gran oportunitat d'assumir un paper més rellevant en les institucions europees. I, al seu torn, Europa necessita veus com la nostra per assolir els objectius abans assenyalats", ha destacat del document.