Mig any d'infart per al Santander: d'assumir les demandes del Popular a anunciar el major ERO de la seva història

 

Aquest 2019 no està sent un bon any per al Banc Santander. L'entitat financera ha hagut d'assumir en els tribunals l'herència enverinada del Banc Popular --que també l'ha obligat a anunciar un acomiadament massiu d'empleats - i té en l'horitzó un rimer de plets pendents que mantindrà ocupats als seus serveis jurídics durant molt de temps.

UN VIACRUCIS JUDICIAL

El panorama per al banc va començar a enfosquir al gener. Amb l'arribada de José Luis Calama Teixeira, nou instructor de les causes per falsedat societària i administració deslleial del Banc Popular, l'entitat d'Ana Botín va ser declarada successora a efectes penals de les decisions preses per l'anterior direcció dels expresidents Ángel Ron i Emilio Saracho.

En un acte, Calama va establir que el Santander havia assumit "en bloc i a títol universal tots els elements patrimonials integrants de l'actiu i del passiu de Banco Popular". I afegia: "la transformació, fusió, absorció o escissió d'una persona jurídica no extingeix la seva responsabilitat penal, que es traslladarà a l'entitat o entitats en què es transformi".

Aquesta posició emula la que al seu dia es va prendre amb els nous propietaris de la CAM i Bankia, que van haver de respondre judicialment pels 'estafes' pendents dels anteriors administradors. De fet, el mateix jutge va reafirmar la responsabilitat penal sobrevinguda del Santander a un acte de març, davant d'un recurs fallit que va presentar l'entitat.

A aquestes causes que estan sent investigades a l'Audiència Nacional, se sumen les diferents demandes i sol·licituds administratives que han presentat els afectats per l'absorció bancària.

No només està en marxa una demanda col·lectiva de OCU --que integra a uns 300 afectats que reclamen 7,5 milions d'euros--, sinó que el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) ha comunicat que ha rebut centenars de sol·licituds i que hi ha més de 262 recursos contenciosos administratius instats per accionistes que van veure com, de la nit al dia, els seus títols es menyspreaven per la compra a 1 euro que va realitzar el Banc Santander.

Tots aquests recursos estan a l'espera de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), al qual va traspassar l'expedient l'Audiència Nacional en considerar que l'operació havia estat aprovada per les instàncies europees. Mentre no es resolgui aquesta situació --que pot portar fins a dos anys--, el Santander creua els dits perquè no li esquitxin les reclamacions milionàries dels tenidors de títols.

UN ERO COMPLICAT

Una altra de les derivades de la fusió bancària ha estat la necessitat amb què s'ha topat el Santander de modificar la mida de la seva plantilla i la seva xarxa d'oficines. La proposta del Santander comunicada als sindicats passa pel tancament de 1.150 oficines i una reducció brutal de la plantilla, d'uns 3.700 treballadors.

Per contrarestar els efectes negatius d'aquest ERO, la direcció proposa prejubilacions a partir dels 55 anys amb fins al 70 per cent del salari, segons l'edat del treballador.

No obstant això, en les centrals sindicals han saltat les alarmes per la forma en què es vol implementar aquest expedient de regulació d'ocupació. En concret, els sindicats exigeixen que no es discrimini els empleats, afavorint algunes regions en detriment d'altres en les quals es preveu concentrar un major nombre d'acomiadaments.

D'altra banda, el sindicat majoritari al banc, CC.OO., demana que els empleats tinguin les mateixes condicions que en l'ERO de desembre de 2017 en els serveis centrals, cosa que no està previst en el pla inicial dels administradors.

La manca d'aval sindical ha aguditzat encara més la desconfiança dins del banc. Si la fusió amb el Banc Popular ja ha estressat al 'staff' amb una càrrega de treball addicional, el pla projectat per reajustar la plantilla ha aixecat més d'una ampolla. La possibilitat que l'ERO s'efectuï sense acord entre les parts podria motivar mobilitzacions laborals que suposarien un altre maldecap per a l'entitat de Botín.