Detecten nivells alarmants de plàstic al litoral de Tarragona

 

Més de la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba de la rentadora, segons han revelat científics del grup de recerca TecnATox de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona que analitzen la contaminació per plàstics de mida microscòpica en l'aigua de mar, els sediments marins i en la sorra de les platges del litoral tarragoní.

Segons han ressaltat els investigadors després de publicar aquest estudi pioner, l'aigua marina, així com la sorra de les platges i els sediments del litoral de Tarragona contenen quantitats de plàstics similars a les d'una gran ciutat com Barcelona, i més de la meitat d'ells són fibres de roba procedents de la rentadora.

El que més preocupa els investigadors és la presència de plàstics de mida microscòpica, que no es poden veure a simple vista però que poden afectar la salut humana; aquests arriben al medi marí a través de torrents i rieres, arrossegats per rius cabalosos com l'Ebre o mitjançant el clavegueram i dels emissaris marins.

També procedeixen de vessaments de polímers de plàstic d'origen industrial, i de vessaments directes a la mar per part d'embarcacions; però estudis recents també han descobert altres possibles fonts de contaminació, com el cas de les fibres sintètiques que es desprenen de les peces durant el seu rentat.

A partir de les mostres obtingudes al litoral tarragoní, els investigadors han observat que fins al 57% del total dels plàstics analitzats procedents de l'aigua marina corresponen a aquest tipus de fibres microscòpiques de la roba, que acaben sent arrossegades fins a les estacions depuradores, on només una part és eliminada de l'aigua que finalment s'aboca a la mar.

TRES GRUPS PRINCIPALS

Quan es van analitzar els sediments i la sorra de les platges, els resultats de les analítiques van posar de manifest l'existència de plàstics de mida microscòpica de tres grups principals: polipropilè (un 42%), poliestirè (un 37%) i polietilè (un 16%).

Tots ells corresponen a residus plàstics dels objectes de la vida quotidiana com bosses, embalatges, contenidors i envasos de tota mena.

Els plàstics que arriben a les platges no es degraden i únicament es trenquen en fragments cada vegada més petits a causa de la força de les onades: per això es parla de microplàstics quan la mida és de pocs mil·límetres (fins a 5) i de nanoplàstics quan els seus dimensions són inferiors a un mil·límetre.

La presència d'aquests residus en el medi marí no només comporta un problema de contaminació, sinó que també és un risc per a la salut, ja que poden ser consumits pels humans a través dels aliments, que no han de ser necessàriament d'origen marí.

Tant els invertebrats marins filtradors, majoritàriament mol·luscs i crustacis, com peixos que viuen al fons del mar, ingereixen els plàstics microscòpics que es troben en l'aigua i els sediments.

Depenent de la mida, els microplàstics poden bloquejar el tracte digestiu d'invertebrats i peixos, provocant la seva mort, i poden també trobar-se en el seu sistema digestiu en el moment de la captura.