Tret de sortida del Mundial de Futbol Femení

Comença el Mundial de Futbol Femení, una competició injustament ignorada però que a poc a poc, per la qualitat de les seves jugadores s'ha anat convertint en una cita ineludible per als amants d'aquest esport.

Durant un mes, del 7 de juny al 7 de juliol, França, seu del Mundial, acollirà a 24 seleccions repartides en sis grups que lluitaran per enderrocar del seu tron a les nord-americanes, campiones fa quatre anys després d'apallissar a la final al Japó per 5-2. Les de Jill Ellis són les rivals a batre i sembla que tindran sobretot una dura oposició pel bàndol europeu per part d'Alemanya, l'amfitriona, que jugarà amb la basa del públic, i Anglaterra. Els bitllets per a Tokyo 2020 també estaran en joc.

De l'actual rànquing mundial, del 'Top 20' únicament faltaran Corea del Nord, onzena, Dinamarca (17) i Suïssa (18) en un torneig on es donaran les grans estrelles d'aquest esport, excepte, curiosament, la seva gran líder, la noruega Ada Hegerberg, primera Pilota d'Or de la història i autora d'un triplet a la final de la 'Champions' entre el Lió i el Barça, però que ha renunciat a participar per la manca d'igualtat respecte al combinat masculí.

La selecció espanyola femenina de futbol també intentarà brillar i ser protagonista a França, país que acull des d'aquest divendres el Mundial, el segon consecutiu i de la història del combinat nacional, que no parteix entre les grans candidates, però que vol perllongar el salt que ha donat aquest disciplina a Espanya.

Espanya començarà el seu somni davant el teòric rival més senzill com és Sud-àfrica, actual subcampiona africana i davant la qual guanyar aplanaria molt una passada ja que es classifiquen per a vuitens les dues primeres de cada grup, més quatre de les sis terceres parts. A més, serviria per arribar amb més relaxació al duel contra la poderosa Alemanya, 'bèstia negra' de l'equip, però davant la qual va empatar sense gols en un amistós al novembre.

Xina, un altre equip competitiu, serà el tancament d'una primera fase on ser segona té un premi 'enverinat', ja que pràcticament envia a un xoc en vuitens contra les totpoderoses i actuals campiones, Estats Units, mentre que ser tercera podria posar al camí a una altra seriosa candidata com Anglaterra, que també se li sol entravessar a les espanyoles.

LA 'ROJA' EN RATXA

Ningú dubta que el futbol femení espanyol està vivint segurament el seu millor moment. Els èxits en les categories inferiors arriben amb assiduïtat, els estadis comencen a omplir-se per veure els equips i la selecció, la Lliga Iberdrola creix any a any i fins i tot un club espanyol, el FC Barcelona, arriba la fita històrica de jugar la final de la Lliga de Campions.

I enmig de tota aquesta voràgine, li toca el torn a la selecció espanyola i el seu repte mundialista, al qual arriba amb molta més maduresa i millor preparada per rescabalar-se de l'amarga experiència del que va ser el seu debut fa quatre anys al Canadà, amb mal començament i pitjor final.

Llavors, enquadrada en un grup amb el Brasil, Corea del Sud i Costa Rica, les esperances de passar a les cruïlles eren ambicioses, però l'equip va marxar amb només el punt aconseguit davant les costa-riquenys i dues derrotes ajustada davant la 'canarinha' (1 -0) i les asiàtiques (2-1). Dies després, una carta de les internacionals criticant el seleccionador Ignacio Quereda va provocar l'adéu d'aquest i l'arribada de Jorge Vilda i l'inici d'una nova era de creixement.

El tècnic madrileny, de 37 anys, ha conformat un bon bloc, que ha anat renovant i rejovenint amb futbolistes que han destacat en les categories inferiors. De fet, Espanya serà el tercer equip amb la mitjana més baixa d'edat, tot just 25 anys, del torneig, i això que encara compta entre els seus 23 triades amb més de la meitat, tretze, que ja van estar fa quatre anys a la Copa del món.

A més, Vilda ha imposat un model de joc i un estil amb la pilota com a centre neuràlgic, amb el qual aprofitar les bones qualitats tècniques que posseeixen les futbolistes espanyoles, físicament inferiors a moltes de les seves rivals i que van signar una fase de classificació impol·luta, amb vuit victòries en vuit partits per segellar sense problemes el pas a França.

Però el seleccionador necessitava un pas més per poder elevar el nivell competitiu de l'equip nacional, tretzè del rànquing FIFA i cinquè del de UEFA, i per això va dissenyar una preparació cap al Mundial amb molts amistosos i gairebé tots davant rivals de primer nivell.

EL CAMÍ FINS FRANÇA

Dotze partits ha disputat Espanya en el seu camí fins al debut d'aquest dissabte davant Sud-àfrica, entre ells davant de candidates al títol i en els primers llocs del rànquing com els Estats Units (número 1), Alemanya (2), Anglaterra (3), Canadà (5), Japó (7), Països Baixos (8) i el Brasil (10).

Les victòries s'han resistit, només quatre, però dues d'elles davant oponents de nivell com les holandeses, actuals campiones d'Europa, i les brasileres (2-1), jo només les nord-americanes (0-1) i Polònia (3-0 a la Copa Algarve) van poder derrotar un combinat que ha millorat sensiblement en la faceta defensiva.

"Vam ser els primers que vam aconseguir classificar-nos, amb els vuit partits guanyats, en alguns jugant molt bé i això genera algunes expectatives, però cal tocar de peus a terra i saber on som", va remarcar Vilda en els Esmorzars Esportius d'Europa Press, sabedor que afronten un grup complicat.