Pactes a l'andalusa a tot Espanya o aliances puntuals entre PSOE i Cs: així estan els pactes en les autonomies

Els avatars polítics del nostre país han volgut que coincideixin en el temps les negociacions per conformar governs locals i autonòmics amb la investidura del president de Govern. Els parlaments de 12 comunitats autònomes es constituiran a finals de mes, i es preveu que els pactes de govern a cada consistori i parlament autonòmic quedin tancats a finals de juliol.

No obstant això, els contactes es fan i desfan a mesura que van i vénen els rumors sobre les aliances, que són tan efímeres com reversibles. La fragmentació del bloc de dreta entre tres forces i l'èxit insuficient del PSOE per governar amb majories solvents dificulten arribar a pactes en un calendari que estarà agitat fins a l'últim dia. Repassem quins són els possibles pactes a les comunitats autònomes.

EL PSOE CONFIA EN RECUPERAR PODER AUTONÒMIC

La pèrdua d'Andalusia encara se segueix penant a Ferraz. L'exemple de la comunitat meridional és doble: demostra que Vox, Ciutadans i PP poden arribar a acords --tot i la seva aparent i teatral incompatibilitat-- i que el PSOE pot ser desallotjat del poder fins i tot en una regió que, per l'extensió en el temps, havien arribat a pensar que collien en monopoli.

Per aquest motiu el PSOE explora, des del passat 26 de maig, les possibilitats obertes per conformar govern amb Cs. Malgrat que les dues formacions van excloure la seva mútua capacitat de pactar durant la campanya electoral, els vetos s'han aixecat després d'obrir les urnes.

Ciutadans ha donat llibertat als seus delegats locals i regionals per negociar amb els socialistes sempre que "reneguin de Sánchez", fórmula general i ominosa que, però, sembla difícil de substanciar. Per la seva banda, el PSOE ha abandonat el discurs de les tres dretes i ja no arracona Ciutadans al costat destre del ring polític.

Així s'entén que Javier Lambán, president d'Aragó, hagi fet el pas de reunir-se amb el PAR (Partit Aragonès) per guanyar-se un primer soci en una sessió d'investidura. Els socialistes juguen a dues baralles: una opció seria que PSOE i PAR s'unissin Podem i Chunta Aragonesista, ja que entre ells quatre superen la majoria absoluta; encara que una altra seria que Ciutadans i qualsevol altre partit s'abstinguessin.

D'ambdues maneres, Lambán revalidaria la seva presidència. Estratègia semblant estan seguint els socialistes a Astúries, a Castella i Lleó, que confien en desallotjar al PP del seu feu particular si les negociacions entre populars i socioliberals s'encallen, i a La Rioja, on es van quedar a només dos escons de la majoria absoluta.

Deixant de banda Aragó i Castella i Lleó, el PSOE es pot congratular per les majories absolutes de Castella-la Manxa i Extremadura, on governaran tot sol i mantindran el seu pedigrí de bastions de l'esquerra.

A CS LI PESEN LES ADVERTÈNCIES EUROPEES

Sens dubte, el lloc a on es dirigeixen totes les mirades és Madrid. La capital d'Espanya i la seva comunitat autònoma són l'aparador (i el trampolí) de la política nacional. A la regió, el PSOE d'Ángel Gabilondo va ser la força més votada però la suma de socialistes amb la resta de partits d'esquerres no és suficient per arribar a la majoria absoluta.

Ciutadans, que té la clau per inclinar la balança cap a un govern de PP o del PSOE, sosté que només es planteja un govern amb els populars i divendres passat va afegir que estava disposat a parlar amb Vox, donant un gir a la seva posició inicial.

No obstant això, Ciutadans té als seus socis europeus trepitjant-li els talons. Multiplicar al llarg i ample d'Espanya un pacte a l'andalusa podria ser vist en altres cancelleries europees --sobretot a la francesa-- com una traïció als valors liberals que sosté la formació taronja.

Per aquest motiu els de Rivera estiguin jugant a la geometria variable, amagant amb mantenir el seu pacte amb el PP com a soci prioritari però sense descartar del tot que puguin anar en comandita dels socialistes en algunes autonomies.

NAVARRA, LA PEDRA A LA SABATA DEL PSOE

El Partit Socialista de Navarra, liderat per María Chivite, descarta donar suport a la llista més votada (Navarra Suma) i està disposat a intentar formar govern amb Geroa Bai, Podem i Esquerra Unida, i sense incloure a EH Bildu, partit que no consideren "progressista" sinó "nacionalista i independentista". La suma d'aquests quatre partits dóna 23 escons, a tres de la majoria absoluta, de manera que necessiten almenys l'abstenció d'EH Bildu per poder guanyar la votació d'investidura.

No obstant això, la vicepresidenta del Govern en funcions, Carmen Calvo, ha subratllat que serà el PSOE qui tingui l'última paraula sobre aquest possible pacte i no el PSN, i fins i tot ha afirmat que seria una "maniobra interessant" l'oferta plantejada per UPN: donar-li el govern de la regió a Navarra Suma a canvi que UPN doni suport a la investidura de Sánchez al Congrés.

Navarra Suma (coalició formada per UPN, PP i Cs) va ser la formació més votada el 26M però es va quedar a quatre escons de la majoria absoluta. El problema de l'oferta d'UPN està en Ciutadans, que es nega a afavorir a Sánchez al Congrés dels Diputats a canvi de rebre el suport dels socialistes a Navarra.