Salvador Illa (PSC): "No tenim por, a Barcelona passarà el que passi"

 

Salvador Illa és secretari d'Organització del PSC, partit en el qual va començar a militar el 1995, el mateix any en què va ser elegit alcalde de La Roca del Vallès. Coneixedor de les negociacions socialistes actuals a nivell municipal i, en concret, de la rellevància de la ciutat de Barcelona, opta per la prudència a l'hora de parlar de pactes i assegura que tots els escenaris estan oberts. 

Haurem d'esperar a dissabte dia 15 per saber què passarà a la constitució de l'Ajuntament de Barcelona o podem avançar alguna cosa?

Crec que haurem d'esperar a dissabte. Avui les coses estan de la següent manera: Ada Colau ha anunciat que opta a l'Alcaldia i presentarà la candidatura de BComú al plenari de constitució de l'Ajuntament de Barcelona. Va quedar en segona posició, amb 10 regidors, i la majoria està en 21. Nosaltres en tenim 8 i estem disposats a afavorir la seva investidura, però no ho farem si no hi ha un compromís de governar amb nosaltres i, per tant hi ha un acord previ. Si això no es produeix, l'Alcaldia serà per al senyor Maragall, que és qui va guanyar les eleccions.

Nosaltres volem tres coses: un govern d'esquerres progressista, que sigui efectiu i que la ciutat de Barcelona no quedi subordinada en el taulell de joc de l'independentisme. Haurem d'esperar fins al dia 15 o en tot cas fins que això estigui decidit, que avui no ho està.

Des del PSC, hi ha certa por que pugui passar alguna cosa semblant a Tarragona, en què un acord entre els comuns i ERC ha deixat fora el socialista Josep Fèlix Ballesteros, que en aquest cas era el més votat?

Nosaltres prenem decisions municipi a municipi, no fem canvi de cromos. És veritat que pot haver-hi sintonia en molts municipis perquè hi ha un mateix plantejament per part nostra. No tenim por, a Barcelona passarà el que passi. Si no hi ha acord entre PSC i BComú, serà alcalde Maragall.

El PSC pot replantejar-se donar suport a Colau encara que no entri al govern municipal?

Ha d'haver-hi un compromís previ, de la forma que s'estimi més convenient, de què els vots que es necessiten per fer Colau alcaldessa siguin per fer un bon govern, que aquest sigui un govern de progrés i que no se sotmeti Barcelona al procés independentista. Aquest és el compromís que va adquirir Jaume Collboni en campanya electoral.

Com creu que ha estat el comportament de Colau en aquestes negociacions tenint en compte que des del principi va apostar per un acord entre BComú, PSC i ERC?

No és ni prudent ni pertinent entrar a valorar què diu. Ella prendrà decisions. N'ha pres una, que és presentar-se, i en coherència amb aquesta decisió el que ha de fer és buscar els vots que necessita. Puc parlar de l'estratègia que tenim des del PSC amb Jaume Collboni, de com veiem la ciutat de Barcelona. Ara mateix, un tripartit BComú-ERC-PSC no és possible, perquè ho ha descartat Esquerra i perquè ho hem descartat nosaltres.

Durant la campanya, pensàveu que podia haver certa sintonia amb Manuel Valls i Cs per donar suport a Colau?

Les campanyes són sempre el moment de màxim contrast de posicions polítiques i, per tant, no són l'àmbit més adequat per anticipar possibles aliances amb altres formacions perquè ens centrem més a subratllar el nostre projecte polític.

La campanya ja ha passat, ara tenim un moment nou, el de després de les eleccions, en què els ciutadans s'han expressat amb el seu vot. Toca llegir, i llegim dues coses: una, el retrocés de l'independentisme a la ciutat de Barcelona, i dos, el mandat de fer un govern d'esquerres.

Aquesta última opció es dóna quasi per feta o tots els escenaris estan oberts?

No ho sé. Només puc anticipar que nosaltres treballarem tant com puguem i farem tot el que estigui a la nostra mà perquè el nostre plantejament acabi obrint-se camí el dissabte dia 15. Jo crec que és un plantejament sensat, sòlid, que identifica i que interpreta adequadament el sentit de vot dels ciutadans; ara, no només depèn de nosaltres.

Sí que puc dir el que passarà a Santa Coloma de Gramanet o a Cornellà, amb els alcaldes socialistes Núria Parlón i Antonio Balmón, que tenen la majoria suficient, i a moltes altres ciutats.

Quan s'ha de negociar perquè no hi ha majoria absoluta i s'ha d'arribar a acords, s'entra més en el joc de la política?

El joc de la política entra sempre. Si tenim el vot del ciutadà no vol dir que no es pugui de fer política, sinó que cal generositat, sentit comú, humilitat i servei al ciutadà, lluny de l'autoritarisme i la prepotència. El que passa és que en llocs on no s'ha obtingut una majoria àmplia i hi ha alternatives, s'entra en uns àmbits de negociació per decidir qui acaba tenint la confiança majoritària en el consistori.

Hi ha més neguit que il·lusió?

A Barcelona hem doblat resultats, de quatre a vuit regidors, per tant, hi ha il·lusió per la feina que s'ha fet, i perquè el Partit Socialista ha tingut un suport ciutadà fortíssim. Ara hem de ser molt coherents amb el que hem dit a la campanya i, per tant, treballar fins a la investidura, en l'enfocament que nosaltres considerem que és el més adequat. I a partir del dia 15, treballar, o bé des del govern o bé des de l'oposició.

En l'escenari que el PSC entri al govern, quines serien les àrees prioritàries per al PSC?

Ha de ser un govern de tàndem, però sobre això no puc dir molt més. Cal ser discret i actuar amb prudència, hem de respectar l'àmbit de les converses i hem de poder discutir, contrastar i, en el seu cas, acordar, si és que es fa, si és que s'arriba a un acord.

I en el cas contrari, com encararia el PSC estar a l'oposició?

Seríem la principal força de l'oposició i defensaríem el nostre model de ciutat. Fiscalitzaríem l'acció de govern de forma respectuosa però contundent i clara. Treballaríem per la nostra ciutat, perquè atragui talent, per l'economia, per com ha d'afrontar el repte de la transició ecològica i com ha de jugar el seu rol a Catalunya, Espanya i el món.

En les negociacions en l'àmbit estatal amb Pedro Sánchez al capdavant, tocarà esperar al juliol o a després de l'estiu per a la investidura del president del Govern central?

Com menys haguem d'esperar, millor per a tots, per al país sobretot. És una investidura que té la seva complexitat. Crec que no hi ha una alternativa a un Govern de Pedro Sánchez, però és veritat que la investidura s'haurà de resoldre aquests dies amb les diverses converses polítiques. Ara, no hi ha alternativa, i tots aquells que vagin a bloquejar la investidura de Pedro Sánchez, jo crec que això els ciutadans ho tindran en compte.