Càritas alerta que a Espanya s'ha cronificat l'exclusió social

 

La secretària general de Càritas Espanyola, Natalia Peiro, ha alertat aquest matí en l'esmorzar organitzat per Nova Economia Fòrum a Madrid dels reptes que suposen per al futur del nostre país tant "el procés de enquistament de l'exclusió social" com "la pèrdua de qualitat de la nostra democràcia i el risc que es redueixi a un simple expedient polític amb escàs calat cultural".

Per respondre a aquests desafiaments, ha assenyalat, "és imprescindible un lideratge social, que, encara que a petita escala, pot generar mobilització ciutadana i aportar projectes que poden ser replicats o repensats en altres llocs".

La secretària general de Càritas va començar la seva intervenció amb una referència a la missió de la Fundació FOESSA (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) i de Càritas "de visibilitzar, acompanyar i promoure a les persones més vulnerables de la nostra societat" i al cicle d'anàlisi sociològica que culmina amb el VIII informe FOESSA [pots llegir l'informe complet aquí], que, ha recordat, "s'iniciava en els moments previs a la crisi econòmica i que ara arriba al capítol final de la trilogia sobre 3 moments essencials en la nostra història recent: 2007-2008, període de màxim creixement econòmic previ a la crisi, analitzat en el VI Informe FOESSA, 2013-2014, el moment de major exposició de la població als efectes de la crisi econòmica, analitzat en el VII Informe ; i 2018-2019, fase posterior a una recuperació econòmica constant de 4 anys, que analitzem en aquest últim Informe".

NOVA ÈPOCA, MATEIX MODEL

"El VIII Informe FOESSA, situat en l'ara -ha assenyalat- ens parla de com hem afrontat la sortida de la crisi i com estem reconstruint la societat, amb una situació que millora clarament respecte al 2013 però que no arriba als estàndards de 2007". Segons Natalia Peiro, "estem en una època nova, però no davant d'un canvi de model, marcat per una debilitat distributiva, pel perillós esgotament dels límits planetaris que no havíem de sobrepassar per mantenir l'equilibri del sistema Terra, per l'individualisme i una excessiva lògica econòmica i de l'intercanvi, i també, en qüestions com l'habitatge, les cures o els drets humans bàsics".

L'Informe FOESSA, va explicar, va més enllà de les situacions d'insuficiència econòmica reflectides en les taxes de pobresa i "des de fa més de 12 anys mesura les condicions de vida a través d'una mirada multidimensional de la realitat, i tracta de reflectir els elements que configuren els pilars bàsics de la nostra vida". "Parlem -va afirmar- d'exclusió social, i amb això ens referim a quan les persones s'allunyen del centre de la societat, es van separant, són separades, es queden al marge o directament són expulsades de l'espai central de la societat".

SOCIETAT ESTANCADA VS SOCIETAT DE LES OPORTUNITATS

Natalia Peiro va detallar les principals constatacions que recull el VII Informe en el que es refereix a una exclusió social s'enquista en l'estructura social del nostre país i que està representada per aquesta "societat estancada" que integren els 8,5 milions de persones en aquesta situació i que representen el 18,4% de la població espanyola (1,2 de milions més que l'any 2007.

Dins d'aquest sector social per a les que "l'ascensor de la mobilitat social no funciona i no és capaç de pujar si més no una planta", la secretària general de Càritas va destacar la situació d'"especial vulnerabilitat de persones que acumulen tants problemes en la vida diària que els impedeix tenir un projecte vital mínimament estructurat i que són 4,1 milions de persones en situació d'exclusió social severa, sobre els qui s'acarnissa la desigualtat i la precarietat en les seves diferents formes". Problemes com "l'habitatge insegura i inadequada, la desocupació persistent, la precarietat laboral extrema i la seva invisibilitat per als partits polítics".

Al costat d'això, "la nostra investigació porta una bona notícia i és la que la societat integrada, la d'aquelles persones que no tenen dificultats per a la seva supervivència, la qual porta una vida digna en termes materials, s'ha recuperat als mateixos nivells de abans de la Gran Recessió, però d'una forma diferent. "Hi ha un primer grup, majoritari, que anomenem la societat de les oportunitats que integra dos terços de la població d'Espanya (32 milions de persones), i un segon, que conforma el que hem anomenat la societat insegura que ocuparia aproximadament a 6 milions de persones".

QUINS SÓN ELS RISCOS

A la segona part de la seva intervenció, Natalia Peiro es va referir als riscos socials que assenyala l'informe. El primer d'ells "es relaciona amb la pèrdua de qualitat de la nostra democràcia, en constatar un compromís polític de baixa intensitat associativa on el 80% de la població no participa i on les persones amb baixos ingressos i en exclusió social participen menys en els processos electorals, registrant taxes de fins al 75% d'abstenció en els barris més desfavorits, el que provoca que la seva veu desaparegui dels processos electorals". "I si les persones excloses no voten no entraran en l'agenda política. No conec cap campanya que hagi tractat els més pobres i exclosos acudeixin a les urnes", va afirmar.

El segon bloc de riscos va posar sobre la taula són els relacionats amb la desigualtat i que es mostra cruament en factors socials clau com són l'accés a l'habitatge, a l'ocupació ia la salut, o els relacionats amb la família, l'accés a les cures i la importància del gènere en la intensitat de les situacions d'exclusió.

En cada un d'ells va exposar les dades més destacades de l'Informe, a més d'apuntar al canvi del tradicional eix nord-sud de la distribució de l'exclusió a un altre més transversal, que afecta a l'arc mediterrani.

REVERTIR LA SOCIETAT DESVINCULADA

Després abordar les respostes que estem donant com a societat a la conseqüències de la gran recessió i quin està sent el paper de les polítiques socials a la sortida de la crisi, la secretària general de Càritas va llançar a l'audiència les propostes que es plantegen des de FOESSA per "revertir la societat desvinculada que s'està configurant, poder enfrontar-nos al futur, perdre la por i enfortir els mecanismes d'inclusió de la ciutadania en la nostra societat".

Apel·lar, en aquest sentit, a l'impuls d'"un conjunt de grans converses cíviques que s'adeqüin definitivament la nostra forma de convivència davant del que en l'Informe es denomina la societat desvinculada". I es va referir a tres reptes concrets: parlar sobre un nou escenari amb responsabilitats compartides que propiciï la creació d'un sector públic compost per l'espai de treball conjunt de les administracions públiques, les entitats no lucratives i les empreses socials, amb les iniciatives ciutadanes i professionals; la garantia de l'accés a la supervivència de les persones a través de mecanismes de prestacions i rendes garantides; i aconseguir que les persones, immerses en un món que promou l'individualisme, accedeixin a convertir-se en una comunitat per facilitar l'accés de tercers.

"Com s'apunta al VIII Informe FOESSA -va concloure- és imprescindible un lideratge social, que, encara que a petita escala, pot generar mobilització ciutadana i aportar projectes que poden ser replicats o repensats en altres llocs. Es tracta d'una construcció de baix a dalt, que pugui revincularnos, de manera que la construcció de comunitat tingui un paper essencial".